Artadi admet que Puigdemont la va enviar a una reunió amb emissaris russos abans de la DUI

BarcelonaUns dies abans de la DUI, entre el 21 i el 24 d'octubre, Carles Puigdemont va enviar Elsa Artadi a una reunió amb emissaris russos per parlar de criptomonedes. Sabent que la conversa giraria entorn dels diners electrònics, el llavors president va demanar a Artadi, en aquell moment directora general de Coordinació Interdepartamental, que hi anés per la seva condició d'economista. La trobada va durar 20 minuts, va tenir lloc a l'Hotel Colón de Barcelona, davant de la catedral i molt a prop del Palau de la Generalitat, i hi van participar l'exresponsable d'internacional de CDC, Víctor Terradelles -l'impulsor de la reunió-, un emissari rus i un altre català amb vincles amb Moscou.

Així ho ha assegurat aquest dimarts Artadi davant del jutge de l'operació Volhov, segons fonts judicials. L'exconsellera hi ha comparegut com a testimoni, i ha qualificat la reunió de "difusa", ja que no es va presentar ningú i ella va deixar clar que el Govern no tenia cap pla per fer servir criptomonedes. Aquesta seria la primera reunió de les dues en què Artadi va participar amb emissaris russos, i segons ha reconegut, Puigdemont va participar en la segona, que va ser al cap de dos dies a la Casa dels Canonges. Segons l'exlíder de Junts, la trobada va durar tres o quatre minuts i no recorda del tot de què es va parlar. Amb tot, ha afirmat que ningú va donar crèdit als continguts de les trobades. Un cop acabada la declaració, i davant d'algunes inconcrecions, el jutge ha qüestionat la credibilitat d'Artadi i l'ha advertit de conseqüències penals.

Abans d'Artadi ha declarat com a investigat l'empresari rus establert a Catalunya Aleksandr Dmitrenko, vinculat a l'entorn de Puigdemont i especialment al cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay. Desmentint el que diuen les investigacions de la Guàrdia Civil, Dmitrenko ha assegurat que no té res a veure amb l’independentisme. Amb Alay sí, a qui ha definit com un amic, segons fonts judicials, però s’ha desmarcat de qualsevol relació amb el Procés. De fet, quan li han preguntat sobre si Rússia anava amb Espanya o amb Catalunya el 2017, Dmitrenko ha respost que amb Espanya. I sobre els famosos 10.000 soldats russos que suposadament s'havien ofert a l'independentisme, ha respost que no en sabia res i que era “absurd”.

La declaració de Dmitrenko, a qui la policia espanyola considera un espia rus, s'ha centrat sobretot en una operació: la compravenda de gas liquat entre companyies russes i xineses en la qual ell va actuar com a intermediari, un moviment que la Guàrdia Civil sospitava que podia anar dirigit a finançar el Procés. En tot moment Dmitrenko ha emmarcat aquesta transacció en els seus negocis particulars. Ell va facilitar la compravenda i, a canvi, s’emportava 295.000 euros, un 5% de l’operació. Uns diners que encara no ha cobrat perquè va haver-hi un retard en l’entrega i l'operació es va acabar cancel·lant amb un judici mercantil encara obert. En l'operació hi va intervenir Artem Lukoyanov, fill adoptiu de Vlasilav Shurkov –també conegut com el cardenal gris–, un important exassessor de Vladímir Putin.

I la gran pregunta de la sala ha sigut per què en el telèfon intervingut d'Alay es va trobar un xat en què es parlava d'aquesta operació i es deia que seria molt important per a Catalunya. "L'enhorabona a tots nosaltres [...]. Primer gran pas fet", va enviar Dmitrenko. "Molt important [...]. Ja parlaré directament amb el president tema Cambra i energia", va respondre Alay. Dmitrenko ha donat tres motius: que eren amics amb Alay i era normal que s’alegrés per ell; que tributava a Catalunya i, per tant, declararia la seva part de la transacció aquí, i també que l’operació obriria la porta a més negocis que beneficiarien el port de Barcelona i el de Tarragona.  Segons Dmitrenko, ell es va fer amic de l’Alay acadèmic, no del polític, i tot va començar quan l’actual mà dreta de Puigdemont li va obrir la porta a la Cambra de Comerç de Barcelona. Dmitrenko es va convertir en ambaixador de la cambra a Rússia i, a tall d'agraïment, va convidar Alay a dues ponències a universitats russes.