L'efecte Trias: un canvi de rumb a Junts?

Barcelona"No es pot estar tot el dia amb la confrontació, s'ha de buscar la col·laboració i l'entesa [...]. Hi ha gent que diu que això és ser de Convergència. Doncs foteu-vos!" Probablement és una de les frases més sonades que va formular l'alcaldable de Junts, Xavier Trias, en la campanya electoral per a les municipals, en què va fer gala d'un discurs pragmàtic, centrat en Barcelona, de reivindicació de la "catalanitat" –i sense parlar del Procés–. Amb aquestes credencials Junts ha guanyat les eleccions a la capital catalana –venia de ser la cinquena força el 2019–, amb un relat que s'assembla poc a l'estratègia d'independentisme dur que promou a escala nacional. ¿És el preludi d'un canvi de rumb dels de Laura Borràs i Jordi Turull? ¿Això es traduirà al Congrés de Diputats o al Parlament? El sector més institucional del partit aposta perquè sigui així –afirmen que els resultats electorals ho avalen–, però no tothom ho pensa: els màxims càrrecs orgànics del partit volen mantenir el rumb actual. I, de moment, s'estan imposant aquests. Consideren avalada la seva via respecte Esquerra, que ha perdut 300.000 vots enfront els poc més de 6.500 sufragis de Junts.

Les eleccions espanyoles del 23 de juliol en són la prova més evident. La retirada de l'exconseller Jaume Giró és un símptoma que no hi ha cap voluntat de canviar el rol a Madrid, basat fins ara en la confrontació amb el PSOE i Unides Podem i la no-incidència en la governabilitat de l'Estat. I és que tant l'expresident Carles Puigdemont com el secretari general, Jordi Turull, defensen l'estil de Nogueras i més si hi pot haver un govern PP-Vox. "Eleccions? Cap problema, nosaltres estem preparats", va piular l'expresident després de la convocatòria del 23-J, la campanya de la qual s'iniciarà amb la decisió de Luxemburg sobre la immunitat dels eurodiputats exiliats.

L'única via que podria matisar aquesta estratègia de "confrontació" -per incloure també totes les sensibilitats del partit- és si Giró s'acaba incorporant d'alguna manera a les llistes, com ser el cap de llista al Senat. Una opció que, segons fonts del partit, ja se li ha posat sobre la taula.

Tant Turull com Puigdemont van expressar a Giró la conveniència que es retirés de la cursa per ser el cap de llista pel Congrés, ja que no consideraven "oportú" que ara es produïssin primàries, amb la constitució dels ajuntaments i en plenes negociacions entre forces independentistes per bastir un "front comú" a Madrid –tot i que sí que hi ha diversos candidats a la demarcació de Tarragona i Lleida–. I és que l'estratègia de l'extitular d'Economia no convenç a Waterloo, que defensa la "confrontació" al Congrés, malgrat que aquesta vegada Junts pot ser decisiu per a una eventual investidura de Pedro Sánchez. En canvi, el mateix Giró expressava quina era la seva intenció: "M'inclino per rendibilitzar cada vot, de cada català, a Madrid, i estic convençut que la nostra posició hauria de ser, quan l'aritmètica ho permet, una posició de negociació intel·ligent i competent, per tal de defensar els interessos de Catalunya", deia divendres en un comunicat quan va anunciar que es retirava. Al llarg del cap de setmana, diversos batlles s'han posat en contacte amb l'extitular d'Economia per donar-li suport: una part de Junts al territori volia reeditar l'operació pragmàtica de Barcelona a les eleccions espanyoles i creuen que Giró és el perfil per fer-ho.

El paper de Borràs

Una altre indicador sobre quina estratègia seguirà Junts a partir d'ara és el pes que tindrà Laura Borràs ja sense escó. Com a exdiputada, mantindrà la presidència del partit, malgrat la condemna per prevaricació i falsedat documental per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes. El sector pragmàtic, que es plantejava intentar-la desbancar després de les eleccions municipals, ara assumeix que no pot moure peça: d'una banda, la convocatòria de les eleccions espanyoles fan inviable qualsevol pas que generi divisió interna, i, de l'altra, no és clar quina és la correlació de forces ara mateix dins de JxCat.

¿Borràs, doncs, continuarà marcant l'agenda de Junts? Ella ja ha advertit aquesta setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio que seguiria fent política i treballant per la "independència". La prova del cotó fluix de la capacitat de manar de Borràs serà l'elecció del candidat per presidir el Parlament, que ha de discutir l'executiva del partit aquest dimarts. Anna Erra, fins ara alcaldessa de Vic, ha sigut la candidata que des del primer moment ha posat sobre la taula bona part del grup de Junts al Parlament i també Jordi Turull. L'entorn de Laura Borràs, però, no la veu amb bons ulls i ja ha dit –en paraules d'Aurora Madaula– que la ja expresidenta de la cambra ha de tenir un pes a l'hora de definir la proposta. ¿Qui serà finalment? En funció del nom que posin sobre la taula s'evidenciarà qui porta la batuta en aquesta nova etapa. I és que l'elecció de la presidència del Parlament és clau: serà la màxima representació institucional del partit –ara no és al Govern– i deixarà empremta en la identitat de Junts en el que queda de legislatura.