L'estat d'alarma al TC: la batalla del 13 de juliol

MadridEl ple del Tribunal Constitucional (TC) del 12 i 13 de juliol –especialment el del dia 13– té previst resoldre el recurs d'inconstitucionalitat de Vox contra el primer decret de l'estat d'alarma, aprovat pel govern espanyol i pel Congrés, amb el suport, per cert, del partit ultradretà de Santiago Abascal.

En l'artilleria de desgast al govern que tiren endavant Pablo Casado i el PP, la declaració d'inconstitucionalitat és una munició important. Ja la filtració deliberada de la ponència del magistrat Pedro García Trevijano, favorable a declarar inconstitucional un article clau del decret llei –el número 7, sobre el confinament domiciliari–, va expressar la intenció de la majoria conservadora d'abraçar una estratègia de fets consumats.

És a dir: la filtració o, si es prefereix, aquells que van decidir publicar el contingut de la ponència buscaven convertir el desenllaç –la inconstitucionalitat– en un fet sense marxa enrere. Irreversible.

Un dels reconeguts gurus dels magistrats de la dreta del TC, Manuel Aragón –que va avançar ara fa més d'un any que el decret de l'estat d'alarma representava la suspensió de drets fonamentals i, en conseqüència, era necessària la declaració de l'estat d'excepció–, ha redoblat aquests dies la seva predicació.

Segons assenyalava dimarts El País, "el primer que crida l'atenció [del debat en curs] es l'ús, novament, de la filtració". "És lamentable que una actuació tan reprovable no hagi sigut tallada d'arrel decidint una immediata deliberació i votació de la sentència per evitar els objectius indesitjables que tota filtració persegueix", deia el diari.

La filtració, contra el que s'afirma, va anar seguida d'una deliberació. Fins al setembre del 2020, els membres del TC tenien informes sobre la ponència del magistrat a qui li havia tocat fer-la. Es tractava de Fernando Valdés Dal Ré. La seva ponència, redactada sobre la base del treball del lletrat Javier Jiménez Campos, catedràtic de dret constitucional i ex secretari general del TC, desestimava el recurs de Vox. Valdés va renunciar al TC i la ponència va recaure sobre García Trevijano.

Nova posició

El nou ponent va canviar de lletrat i es va prendre uns sis mesos per elaborar la seva ponència. Se suposa que els magistrats necessitaven un temps per adaptar-se a la nova posició, que postula l'estat d'excepció que defensa Aragón. Amb tot, la deliberació va tenir lloc poc després de la filtració.

Però vet aquí que el desig dels filtradors –o, si es prefereix, dels que van decidir publicar el contingut de la ponència– no va aconseguir, precisament, tallar d'arrel la situació mitjançant la declaració d'inconstitucionalitat del decret llei d'estat d'alarma.

Perquè diversos magistrats conservadors –el president del TC, Juan José González Rivas, criticat sovint per la seva falta d'incondicionalitat amb la dreta, i Andrés Ollero– no combregaven amb la ponència de García Trevijano. Un escrit d'Ollero, posterior al primer debat, era especialment àcid amb la ponència, i criticava les seves pretensions professionals. Tenia in mente Ollero precisament Manuel Aragón?

La vicepresidenta Encarna Roca havia donat el seu suport a algunes de les idees que de manera bilateral li havia transmès García Trevijano, però, ara, en el debat, hi veia problemes, com el de les demandes de reparació patrimonial que s'obrien amb la declaració del confinament domiciliari com a inconstitucional, a les quals la ponència no barrava el pas.

D'aquesta manera no va ser possible tallar d'arrel el problema amb la declaració d'inconstitucionalitat, i s'ha fixat reprendre el debat en el ple del 13 de juliol. Mentrestant, el president del TC ha sol·licitat un informe als serveis del tribunal sobre la història de la llei dels estats d'alarma, d'excepció i de setge.

No demorar les restriccions

A banda que l'estat d'alarma menciona explícitament una epidèmia com un fet davant el qual es procedeix a aplicar-lo, hi ha la circumstància que el govern espanyol pot aprovar-lo directament sense esperar el Congrés. No passa el mateix amb l'estat d'excepció, que ha de ser sol·licitat prèviament per l'executiu a les Corts. Mentrestant, no es pot aplicar.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l'estat de pandèmia mundial l'11 de març del 2020. El govern de Pedro Sánchez va aprovar, tres dies més tard, el 14 de març, el reial decret d'estat d'alarma. Optar per l'estat d'excepció hauria demorat, en circumstàncies d'excepcional gravetat i perill per a la vida de les persones, l'aplicació de les restriccions (per més dures que fossin seguien sent restriccions) disposades en l'estat d'alarma.

Però el debat no es limita al recurs contra el primer estat d'alarma. Hi ha recursos contra els posteriors. L'exmagistrat del TC Aragón ja avança en el seu article de campanya que "el posterior estat d'alarma, prorrogat sis mesos, va incórrer en oberta inconstitucionalitat". Hi ha exconsellers de governs regionals que ja estan oferint els seus serveis per denunciar patrimonialment l'Estat per danys i perjudicis descomptant que es declararà inconstitucional el confinament domiciliari. I diversos bufets d'advocats ja estan en el mercat amb les seves ofertes.

Però el resultat de la batalla en el TC encara està pendent.