Què es podrà fer després de l'estat d'alarma? Sense toc de queda però sí confinament comarcal

MadridPedro Sánchez ha decidit avançar la desescalada amb la perspectiva de la celebració d'eleccions anticipades el 4 de maig a la Comunitat de Madrid. En lloc de defensar les mesures preses fins ara, enfront un govern com el d'Isabel Díaz Ayuso que fa campanya de la laxitud sobretot en l'hostaleria, el PSOE s'ha aferrat a la previsió d'acceleració de la vacunació gràcies a la incorporació de les dosis de Janssen a partir del 15 d'abril per descartar, de moment, la pròrroga de l'estat d'alarma més enllà del 9 de maig.

Això ha tornat a revifar el debat sobre les alternatives a aquesta mesura constitucional. Mentre que el PP reclama un "pla B jurídic", el govern espanyol assegura que no cal canviar la legislació perquè actualment ja hi ha prou instruments jurídics. És una situació similar a la de fa un any, quan el calendari de la desescalada de la primera onada també va forçar la màquina sobre quines competències tenien les comunitats per aplicar restriccions. I, altre cop, el govern espanyol no té cap nova regulació a la butxaca per donar empara als governs autonòmics, cosa que podria provocar un nou galimaties jurídic.

Si bé a finals de l'octubre passat, quan es va aprovar a corre-cuita un estat d'alarma de fins a sis mesos de durada, el llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa, assegurava que no hi havia alternativa a aquesta mesura constitucional per donar empara legal als confinaments perimetrals entre comunitats i al toc de queda nocturn, ara l'executiu de Pedro Sánchez s'aferra a una escletxa legal perquè el consell interterritorial de Salut pugui imposar les decisions a les diferents comunitats, com va passar amb el tancament de Madrid durant la Setmana Santa tot i les reticències d'Ayuso.

Però, a efectes pràctics, què canviarà a partir del 9 de maig? Els experts tenen clara una cosa i en això coincideix el govern espanyol: decaurà el toc de queda nocturn, que en algunes comunitats comença a les 22 h i en d'altres a les 23 h o a la mitjanit. Ara bé, una altra cosa és què passa amb els confinaments perimetrals. En aquest cas els governs autonòmics poden emparar-se de nou, pel que fa confinaments comarcals o municipals, en la llei orgànica 3/1986 de mesures especials en matèria de salut pública, però cal una ratificació judicial. Hi ha més dubtes pel que fa al confinament entre comunitats autònomes, tot i que el govern espanyol considera que n'hi ha prou amb aquesta llei –tot i defensar tot el contrari fa mig any.

El catedràtic de dret constitucional de la UNED, Carlos Vidal, assenyala a l'ARA que l'únic competent per declarar els confinaments perimetrals entre comunitats hauria de ser el govern espanyol i, de fer-ho, ho hauria d'avalar l'Audiència Nacional. Considera que en cap cas els executius autonòmics tenen competències per aïllar-se i critica la Moncloa per no haver reformat fins ara la llei del 1986 per fer-la més precisa i evitar embolics legals. Recorda que el govern espanyol va comprometre-s'hi fa un any però després va fer-se'n enrere i, davant de la segona onada, va veure's obligada a tornar a aplicar l'estat d'alarma perquè les comunitats s'estaven trobant amb revessos judicials. "El que faria falta seria concretar millor les mesures i amb quines garanties perquè ara mateix la llei no garanteix la protecció de drets", apunta.

Una altra de les mesures que Vidal assenyala que decauran és la prohibició de visitar d'altres cases si no hi viu una persona així com la limitació de reunions en l'espai públic. Considera que es restringeix un dret fonamental i que, per tant, a partir del 10 de maig es poden fer festes a la nit sempre i quan no es vulnerin la resta de restriccions: portar mascareta si no s'està amb la bombolla de convivència, la distància de seguretat i, és clar, d'altres de civisme, com els decibels de soroll.

El PP critica el pla de Sánchez

De moment les comunitats han vist amb recels i escepticisme el pla de Sánchez, mentre que el líder del PP, Pablo Casado, reclama una llei de pandèmies que des de la Moncloa temen que porti a la repressió de drets fonamentals. A més, retreuen als populars que ara rebutgin la fi de l'estat d'alarma quan ni hi van votar a favor. La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha advertit aquest dimecres que no faran cap canvi legislatiu per afrontar la fase que s'obrirà el 10 de maig, perquè, al seu parer, no és necessari. Des de Mèrida, durant una visita oficial a Extremadura, ha assenyalat que la legislació sanitària ja "permet moltes respostes" i que la justícia ha avalat que les decisions del consell interterritorial de Salut, que reuneix la ministra de Sanitat amb els consellers del ram, són "d'obligat compliment".

En la mateixa direcció s'ha expressat la portaveu de l'executiu espanyol, María Jesús Montero, en una entrevista a RNE, en què ha defensat que l'estratègia de l'estiu passat va funcionar "molt bé" i que cal tenir en compte que ara el que s'acabaran seran "les mesures generals", "però el que no acabarà mai és la competència que tenen les comunitats per delimitar quines són les mesures de seguretat al seu territori que es poden posar en marxa". "Això és una cosa important", ha puntualitzat.

Quines són les competències autonòmiques concretes? La limitació de l'obertura dels comerços, així com també les restriccions en l'hostaleria. Una altra cosa és la limitació del dret de reunions socials tant en aquests espais com en la via pública. En aquest cas caldrà invocar de nou la llei de mesures especials i esperar l'aval judicial. La diferència que genera que no hi hagi l'empara de l'estat d'alarma és que qualsevol decisió és recurrible i pot topar amb posicionaments judicials diferents.

Pel que fa l'obligatorietat de les comunitats d'assumir les decisions que prengui el consell interterritorial de Salut, la Moncloa branda la decisió del Tribunal Suprem de no acceptar les mesures cautelars del recurs de Vox per impedir el confinament perimetral de la Comunitat de Madrid durant la Setmana Santa. Tot i que l'alt tribunal encara no ha dictat sentència, Calvo confia que assenyali que les decisions de l'òrgan de coordinació en matèria sanitària són sobiranes i obligatòries.