![Pedro Sánchez i Salvador Illa a la Moncloa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4500 3000"%3E%3C/svg%3E)
Malgrat les queixes dels republicans, el Govern assegura que continua treballant en el finançament singular i garanteix que, ja aquest mes de gener, hi haurà "avenços" en el traspàs de Rodalies. Territori té previstes reunions amb ERC i els comuns aquesta setmana per compartir-los el model de gestió que el Govern esbossa per al traspàs i treballa per enllestir els estatuts de la nova operadora mixta. Si els socialistes volen tranquil·litzar ERC amb els trens, també són conscients que han de fer passos amb els comuns si no volen perdre el que, per ara, és el seu soci més segur. Paneque s'ha compromès a aprovar també aquest gener el règim sancionador de la llei de l'habitatge per multar els propietaris que se saltin el topall dels lloguers. Els comuns amenacen amb frenar "en sec" les negociacions si l'executiu no compleix.
Els dos reclams de Salvador Illa a Pedro Sánchez: la condonació parcial del FLA i les dades d'execució de l'Estat a Catalunya
El ministeri de Transports, però, no té previst "a curt termini" facilitar els números que reclamen l'executiu, ERC i Junts
BarcelonaLa pila de carpetes pendents de l'Estat amb Catalunya ha anat creixent des que Junts i ERC van firmar els acords d'investidura amb Pedro Sánchez ara fa més d'un any. Alguns, com la negociació sobre el traspàs de les competències en immigració que reclama Junts, continuen pendents d'un acord a Madrid. Però, en d'altres, els partits independentistes s'han trobat amb un aliat inesperat: el govern de la Generalitat de Salvador Illa, que reclama ara al govern espanyol fer efectiva la condonació del FLA del 20% (pactada entre republicans i el PSOE) i urgeix l'Estat a fer públiques les dades d'execució del pressupost a Catalunya per poder traçar escenaris econòmics i avançar, també, en els seus propis pressupostos.
Amb la negociació dels pressupostos catalans per al 2025 encara en l'aire, el Govern ha buscat aquest dimarts una foto conjunta amb el Consell del Diàleg Social de Catalunya, encapçalada per Salvador Illa, per empènyer a favor d'aquesta condonació parcial del FLA, per valor de 16.000 milions d'euros. En una declaració conjunta, Govern, sindicats i patronals han demanat al govern espanyol la cancel·lació per poder destinar aquesta quantitat als serveis públics. Per al president, cal fer “un exercici de pedagogia i rigor” perquè no es tracta d'un "privilegi" per a Catalunya, sinó que beneficia el conjunt de les comunitats autònomes. Per al president és just que l'Estat faci aquest gest per millorar els serveis públics a Catalunya, tenint en compte que va ser de les autonomies més perjudicades per les polítiques d'austeritat i endeutament "equivocades" de la crisi de fa 15 anys.
La demanda la traslladarà l'executiu a la pròxima reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que s’ha de celebrar aquest gener. De fet, el president espanyol, Pedro Sánchez, ja va comprometre's a abordar-ho. A la foto d'aquest dimarts hi eren el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco; el secretari general d'UGT de Catalunya, Camil Ros; el president de Pimec, Antoni Cañete, i el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.
L'execució pressupostària
Però, més enllà de la condonació del FLA, ERC i Junts collen l'executiu espanyol perquè compleixi amb les inversions compromeses a Catalunya (i no executades) i avisen que, si no ho fa, ja pot anar-se buscant uns altres socis per aprovar els pressupostos estatals del 2025. A hores d'ara el ministeri d'Hisenda ni tan sols ha fet públiques les dades d'execució corresponents a la pròrroga del pressupost del 2024, i pel que fa al 2023 –segons les dades disponibles fins al juny de l'any passat– l'Estat només va executar el 45% de les inversions previstes, enfront del 212% a la Comunitat de Madrid.
A les veus que reclamen conèixer les dades concretes s'hi ha sumat aquest dimarts la de la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, que ha explicat que així ho va traslladar al ministeri d'Hisenda en una reunió a finals d'any. "Necessitem dades per prendre decisions. Ho vam reclamar al ministeri i esperem que això es pugui publicar", ha explicat en una entrevista a TV3.
En roda de premsa aquest dimarts, la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha remarcat que es tracta d'informació important per elaborar els pressupostos, però també per saber "el grau de compliment" de l'Estat a Catalunya. "La consellera ho ha demanat i ho continuarà demanant. Hem de ser exigents", ha afirmat. Fonts del ministeri d'Hisenda consultades per l'ARA asseguren que el departament ja no fa públiques aquestes dades, sinó que les envia directament al Congrés perquè les consultin els grups. A més, insisteixen, bona part de les inversions depenen directament del ministeri de Transports. ¿I què hi diu el departament que dirigeix Óscar Puente? "No ho tenim previst a curt termini", detallen fonts de Transports –informa Ot Serra.
Ara bé, ¿què passa amb els diners pressupostats però no executats que s'han perdut amb els pressupostos anteriors? Junts proposa compensar aquesta manca d'inversió traspassant els fons que preveu l'Estatut a la disposició addicional tercera o, fins i tot, condonant tot el deute del FLA, i no només el 20% (tal com va pactar ERC amb el PSOE per investir Pedro Sánchez). "Seria una opció", ha admès Romero sobre aquesta última possibilitat, tot i que ha remarcat que es tracta d'un extrem que negocien juntaires i socialistes.
ERC endureix el to
Mentrestant, a Catalunya el Govern continua buscant socis per aprovar els seus primers pressupostos, després d'haver començat l'any amb els comptes prorrogats (són encara els del 2023). "El Govern està tranquil i té l'esperança d'aprovar uns pressupostos que són necessaris", ha advertit Paneque. Amb la finalitat de sumar aliats, Romero engegarà pròximament una ronda de contactes amb la societat civil, els agents econòmics i del tercer sector per explicar-los-en les línies mestres, a l'espera de reprendre la negociació amb ERC ara que Oriol Junqueras torna a estar al capdavant del partit. Amb els comuns, segons el Govern, la negociació avança i ja hi ha acords lligats en habitatge i sobre la taxa turística. La consellera també es vol citar de nou amb tots els grups per abordar els comptes, on no hi haurà rebaixes fiscals.
Tanmateix, els republicans insisteixen que, per posar-se a parlar dels comptes, cal que el Govern faci passos en la negociació del finançament singular, la "pedra angular de la legislatura". La secretària general i portaveu dels republicans, Elisenda Alamany, ha endurit aquest dimarts més el to contra els socialistes: "Els acords són ambiciosos, requeriran temps", ha dit, per afegir que no s'asseuran ni tan sols a negociar "fins que no hi hagi un compliment de tots els acords". Tot i les crides a la responsabilitat del Govern, els republicans es posen de perfil i sostenen que els comptes catalans poden esperar tants mesos –o més– com calgui fins que el finançament singular sigui un fet. Alamany també ha criticat el Govern per haver reclamat a Hisenda que presenti les dades d'execució pressupostària. "Crec que està bastant dit", ha ironitzat, i ha recordat que són del mateix partit.
