De l'avançament electoral d'Aragonès als girs de Sánchez: què fan els presidents sense pressupostos?

BarcelonaL'última vegada que un president de la Generalitat va haver d'assumir una derrota en la negociació pressupostària, Catalunya va anar a eleccions. Era el 2024 i Pere Aragonès no va aconseguir convèncer els comuns perquè aixequessin el veto al Hard Rock, un projecte que el PSC havia demanat impulsar l'any anterior per donar els seus 33 vots al Govern republicà en solitari. Un any més tard, l'escenari polític ha canviat de dalt a baix: els socialistes governen la Generalitat amb Salvador Illa al capdavant i, tot i assumir que no tindran nous pressupostos enguany, no es plantegen en cap cas una convocatòria electoral. Què han fet els altres presidents quan no han aconseguit aprovar els comptes?

El Govern assumeix el fracàs dels pressupostos però descarta eleccions

L'últim president de la Generalitat que va resignar-se a no tenir pressupostos i continuar governant va ser Quim Torra. Catalunya va acumular tres pròrrogues fins que, el 2020, l'executiu va aconseguir que el Parlament donés llum verda als seus primers comptes amb els vots de Junts i ERC i l'abstenció dels comuns —el 2018 es van prorrogar pel 155 i el 2019 En Comú Podem se'n va desmarcar—. Els comptes del 2020 van ser l'últim servei de l'expresident juntaire abans de convocar eleccions, en ple xoc amb ERC per la retirada del seu escó arran de la inhabilitació per la pancarta pels presos polítics.

Els pressupostos del 2020 substituïen, a la fi, els del 2017. Però en cap d'aquells casos els comptes van entrar en vigor tal com calia l'1 de gener. L'únic president que des del 2010 ho ha aconseguit ha estat Aragonès, amb els pressupostos del 2022, que tenien la firma de l'exconseller Jaume Giró. Precisament, els pressupostos del 2017 van ser la cirereta del pastís de la remuntada política de Carles Puigdemont després que la CUP li tombés les finances públiques del 2016. Aquella derrota pressupostària va tenir conseqüències: Puigdemont va sotmetre's a una qüestió de confiança de la qual va sortir airós, amb el suport de Junts pel Sí i de la CUP. "O referèndum o referèndum", va prometre aleshores. El compromís li va servir per recuperar els cupaires per als comptes del 2017.

Sánchez i Rajoy

Al llarg dels seus quasi set anys com a president, Pedro Sánchez ha mantingut tant una posició com la contrària. Quan després d'arribar a la Moncloa gràcies a la moció de censura a Mariano Rajoy no va aconseguir suports dels independentistes per als pressupostos, Sánchez va optar per cridar els espanyols a les urnes. "Diguin-me clàssic. Sense pressupostos, un no pot governar", va dir, després d'anunciar la convocatòria electoral. El líder del PSOE venia de fer una intensa campanya contra Rajoy per no haver estat capaç de presentar els comptes, tal com marca la Constitució a l'article 134.3. "Un govern que no té pressupostos i que, en conseqüència no pot fer res, de veritat que cal?", va arribar a dir-li el 2018. Ara s'ha girat la truita i Sánchez es troba en la posició contrària: va renunciar a aprovar els comptes del 2024 per estalviar-se la negociació amb Junts i ERC, argumentant que la convocatòria electoral a Catalunya feia quasi inviable l'entesa. I per al 2025, venen mal dades.

Què deia el PSC a Aragonès?

Sigui com sigui, el govern de Salvador Illa haurà de governar almenys un any amb uns comptes que venen d'un govern d'ERC. En públic, l'executiu evita el cos a cos amb els republicans i assegura que no buscarà "culpables". Però, de portes endins, al PSC assumeixen que caldrà esperar que ERC acabi el seu congrés per recuperar-los com a socis. Fonts del partit recorden també que, quan Illa era cap de l'oposició, va tenir una actitud "responsable" i va oferir-se a negociar quan a ERC li van fallar els vots de Junts en quedar-se governant en solitari. "És responsabilitat dels governs aprovar el pressupost, la llei més important de l’any, que fixa les prioritats polítiques i econòmiques d’un territori", deia l'aleshores la negociadora econòmica del PSC, Alícia Romero, i ara consellera d'Economia. El PSC va pressionar el govern d'Aragonès perquè es mogués en infraestructures (en concret, amb la B-40, l'aeroport i el Hard Rock). Però mai va arribar a demanar-li que convoqués eleccions.