L'Audiència obre peça separada en l'execució del cas Palau per dir si el PDECat i JxCat són successors de CDC

L'Audiència de Barcelona ha obert peça separada en l'execució del cas Palau per determinar si el PDECat i Junts per Catalunya són successors de Convergència pel que fa a les responsabilitats que es deriven de la sentència. CDC va ser condemnada per finançament irregular i a pagar un decomís de 6,6 milions d'euros. El Palau de la Música, com a principal receptor de la multa, va demanar que si Convergència no pot pagar siguin el PDECat i Junts qui assumeixi els costos.

La sala ha estimat estudiar aquesta petició i i dona un termini de quinze dies a les formacions polítiques perquè facin les seves al·legacions. Tant el Partit Demòcrata com Junts han negat que se'ls pugui atribuir aquesta responsabilitat civil, de manera que defensaran aquesta posició ara als tribunals. Des de JxCat argumentaran que són un partit diferent, inactiu fins el juliol del 2020, i que el 14-F la Junta Electoral Central va determinar que era el PDECat l’hereu dels drets electorals de Convergència i no ells. Alhora, des del Partit Demòcrata també negaran vinculacions: en un comunicat han descartat “qualsevol responsabilitat” en el cas Palau perquè la formació va néixer el 2016, no han sigut investigats en la causa i no hi ha membres de la direcció de CDC que siguin ara a l’executiva del Partit Demòcrata.

La decisió de l'Audiència de Barcelona és una novetat, ja que el juliol del 2020 va rebutjar decidir sobre aquesta qüestió a petició de la Fiscalia –només havia demanat la successió en el cas del PDECat– perquè considerava que no estava clar encara el nombre d'actius i passius que tenia Convergència. Per què creu, en canvi, que ara ha arribat el moment?

La sala ho argumenta amb tres circumstàncies. Primer, s'ha constatat que els béns embargats per pagar el decomís –decisió presa durant la instrucció– sumen una quantitat de 3,2 milions d'euros, molt menys dels sis milions necessaris per fer front a la responsabilitat civil. "La subhasta dels béns immobles embargats en cap cas cobriria la quantitat objecte de condemna", expressa l'Audiència de Barcelona. Segon, considera que a hores d'ara ja no afloraran més béns de Convergència, ja que va presentar un concurs de creditors i ja s'han comptabilitzat tots els seus actius i passius –té un patrimoni de 8,5 milions d'euros enfront d'11,9 milions de deute.

Tercer, hi ha un pols pendent al Tribunal Suprem que pot fer que l'Audiència Provincial no pugui comptar ni amb els béns embargats per fer front al decomís. La jutge mercantil, que pilota el concurs de creditors, va demanar que es desembarguin totes les seus per poder comptar-hi per fer front al passiu pendent. La llei concursal marca una prelació en l'ordre de pagament del deute, i fer front a la condemna del Palau se situa com un passiu secundari per darrere del deute hipotecari dels bancs, indemnitzadors a extreballadors o pagaments pendents amb la Seguretat Social. L'Audiència de Barcelona s'oposa a aquesta mesura del jutjat mercantil, però si el Suprem donés la raó a la jutge del concurs Convergència encara comptaria amb menys diners per fer front al decomís.

Per aquests tres motius, l'Audiència de Barcelona considera que és hora d'obrir una peça separada per decidir aquesta qüestió. Considera que el Palau de la Música no ha aportat "suficients documents" per determinar si el PDECat i Junts són successores de Convergència i per això els dona la possibilitat de fer al·legacions.

Els arguments del Palau

El Palau de la Música fa unes setmanes va presentar un escrit en què deia que és "inqüestionable que els béns embargats són insuficients per complir el decomís acordat per sala" i que ja no apareixeran nous béns actius de Convergència. El partit extint fundat per Jordi Pujol està en concurs de creditors i ara per ara els béns embargats no són suficients per cobrir la multa dels sis milions d'euros. Al parer de l’advocat del cas Palau, si l’Audiència Provincial no actua ara hi ha una "evident disminució de les possibilitats d’estar en condicions de decomissar la quantitat completa derivada del delicte de tràfic d’influències".

Davant d'això, el Palau considera que han de pagar els seus "continuadors" i creu que ho són tant el partit que pilota David Bonvehí com també la nova formació de Carles Puigdemont.

En el cas de Junts –es tracta d'una novetat perquè fins ara només s'atribuïa la successió al PDECat–, s’agafa al fet que va ser un dels noms que es van proposar en el marc del congrés de refundació de Convergència el 2016 juntament amb el Partit Demòcrata i el Partit Nacional Català; que va ser utilitzada com a marca de la coalició electoral formada per CDC i PDECat a les eleccions del Parlament de Catalunya de l’any 2017; que persones del PDECat van registrar JxCat com a partit polític el 2018 –en disputa als tribunals entre Puigdemont i la direcció de David Bonvehí–, i que els tres partits es van presentar en coalició a les eleccions espanyoles i europees del 2019. "Aquests extrems evidencien la identitat total i absoluta (funcional, econòmica i política) de JxCat per part de CDC i el PDECat", resumia l'escrit del Palau.

Pel que fa al Partit Demòcrata, situa els mateixos arguments que ja va fer servir el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata per imputar la formació com a successor de CDC en el cas 3%. Afirma que el PDECat manté una "identitat substancial" amb els òrgans de direcció de Convergència; hi ha una assumpció dels compromisos que tenia CDC per part del Partit Demòcrata, i la ubicació de seus o la titularitat de les línies telefòniques, així com de les xarxes socials. També subratlla que bona part de les seus de Convergència estan ocupades ara per la formació que presideix David Bonvehí. "Aquestes circumstàncies posen en evidència la successió entre CDC i el PDECat", afirmava l’escrit de defensa del Palau.

La decisió de l’Audiència serà clau tant per JxCat –que es juga el relat de ser un partit nou– com pel PDECat, que pot quedar tocat de mort econòmicament si ha d’assumir la multa.