L'Audiència Nacional rebutja aplicar l'amnistia als CDR i envia una qüestió prejudicial al TJUE

BarcelonaL’Audiència Nacional rebutja amnistiar el delicte de terrorisme a dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de l'operació Judes, i envia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ARA. D'aquesta manera queda paralitzada l’aplicació de l’oblit judicial a l’espera que es pronunciï el tribunal europeu, a qui es demana que estudiï, tal com entenen els magistrats de la causa, si l’amnistia contravé el dret de la UE. Els 12 activistes estaven a les portes del judici per pertinença a organització terrorista, i 8 també per tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa.

El tribunal ja va demanar a les parts al juliol si veien pertinent elevar la consulta al TJUE o presentar un recurs d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. Els magistrats ja van discrepar llavors que els fets que s'investiguen en la causa no estiguin inclosos en la directiva europea de terrorisme, tal com defensen els advocats dels acusats. També dubtaven que els requisits que preveu la llei per poder amnistiar determinats casos per terrorisme siguin compatibles amb l'especial protecció que preveu el dret europeu a l'hora de perseguir aquest delicte. Creuen que aplicar l’amnistia als CDR pot contravenir "greument" la llei i significar una "infracció patent" del dret comunitari.

A la interlocutòria de la secció tercera de la sala penal, el tribunal planteja nou preguntes al TJUE referents a l'adequació de l'amnistia al dret europeu. Per aquest motiu suspenen l'aplicació de la llei als encausats fins que Europa es pronunciï i també sobre el procediment que els deixava a les portes de judici. Els magistrats entenen que aplicar l'amnistia als CDR "suposa enviar un missatge cap al futur [...] en el sentit que els delictes de terrorisme poden ser perdonats quan la seva intencionalitat estigui en línia amb els interessos polítics de qui dicta la llei d'amnistia". Al juliol els magistrats ja van criticar que la llei d'amnistia "empari el que s'ha anomenat terrorisme de baixa intensitat, com si en terrorisme se'n pogués catalogar un d'alta intensitat i un altre de baixa".

En l'escrit, els magistrats interpreten que la directiva europea contra el terrorisme "imposa als estats membres no només l'obligació de tipificació de les conductes descrites a la norma europea com a delictives [...] sinó l'obligació de garantir que hi hagi sancions penals eficaces, proporcionades i dissuasives per als qui realitzin aquestes conductes", i considera que l'amnistia no garanteix aquest principi perquè "té com a finalitat precisament el contrari: garantir la impunitat".

Oposició de la Fiscalia

La Fiscalia havia demanat inicialment fins a 27 anys de presó per als 12 CDR, però amb l'entrada en vigor de la norma va passar a defensar el sobreseïment lliure de la causa. En el seu escrit de conclusions provisionals de cara a l’obertura de judici oral, demanava inicialment aquestes altes penes de presó per a Eduard Garzón, Esther Garcia, Sònia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomás, Alexis Codina, Jordi Ros i Joaquim Delgado, mentre que a Xavier Buigas, Ferran Jolis, David Budria i Clara Borrego els atribuïa el delicte de pertinença a organització terrorista i reclamava per a ells quatre anys de presó. "Els criteris interpretatius no ens generen dubtes quant a l’aplicació de la llei d’amnistia al cas que ens ocupa", va passar a defensar a finals de juny la tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez.

L'acusació popular conjunta de Vox, l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme i altres entitats d'extrema dreta, en canvi, mantenia el criteri que la norma és "incompatible amb la Constitució, el Codi Penal i el dret de la Unió Europea".