L'Audiència Nacional processa els 13 membres dels CDR acusats de terrorisme
Tal com demanava la Fiscalia, a nou d'ells també els atribueix els delictes de tinença i fabricació d'explosius de caràcter terrorista
BarcelonaEl jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha processat per pertinença a organització terrorista els tretze presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats amb l'operació Judes. Nou d'ells ja van ser detinguts el setembre del 2019 en el marc d'aquest operatiu i després de gairebé quatre mesos a la presó van quedar en llibertat provisional un cop pagada la fiança. Just després de sortir del centre penitenciari, un dels acusats, Xavier Duch, assegurava a l'ARA que l'objectiu de les detencions només era aturar el moviment després de la sentència de l'1-O i "vincular independentisme i terrorisme". Ara, a més de processar-los per pertinença a organització terrorista, el magistrat, tal com demanava la Fiscalia, acusa nou d'ells de delictes de tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables. En la seva interlocutòria de processament, el jutge afirma que els implicats "evidencien una gran radicalitat" i tots, diu l'instructor, comparteixen principis ideològics favorables a la independència i l'activisme radical per aconseguir-la. El seu objectiu per fer-la efectiva, segueix el magistrat, era emprar la violència.
Segons García-Castellón, els acusats formaven part dels Equips de Resposta Tàctica (ERT), "un grup reduït de caràcter clandestí i estable, l'objectiu del qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant explosius i substàncies incendiàries fabricats en dos laboratoris clandestins en dos domicilis particulars". A més, assegura que els implicats han tingut una participació activa en la materialització de les accions "més contundents" dels CDR, i menciona diversos talls de carretera i l'abocament d'oli a la calçada de la C-55, un lloc de pas de la comitiva que traslladava els presos polítics a Lledoners. L'escrit del jutge, però, no acaba amb aquestes accions, sinó que en descriu d'altres previstes que no es van arribar a materialitzar.
Atrinxerar-se al Parlament
El jutge afirma que els investigats van participar en la creació del centre de coordinació (Cecor) per a les accions dels CDR. Quina era la funció d'aquest organisme? El magistrat assegura que van assumir l'encàrrec d'un denominat CNI català perquè aportessin la logística per ocupar el Parlament i defensar-lo. El jutge admet que aquestes 13 persones no podien fer-se càrrec de la totalitat de l'acció, i per això apunta que seria necessària una gran capacitat de mobilització i coneixements en xarxes il·lícites i clandestines de telecomunicacions.
Com s'hauria ocupat el Parlament? El magistrat narra en la interlocutòria que es faria per la porta principal de la cambra perquè se'ls facilitaria l'accés des de l'interior. No tot transcorreria a l'interior del Parlament, ja que segons el magistrat els implicats cooperarien amb l'anomenat CNI català per llogar locals on s'establirien bases que proporcionessin seguretat i connexions amb l'interior de la cambra. Concreta, a més, que s'haurien muntat antenes de llarga distància. En aquest punt és on el jutge assegura que serien essencials els serveis d'un dels acusats: Ferran Jolis, amb amplis coneixements d'informàtica. Tot això, afirma el jutge, tenia un pressupost de 6.000 euros.
Objectius
En la interlocutòria, tal com va fer la Fiscalia en el seu moment, el magistrat descriu alguns dels objectius seleccionats pels implicats. Apunta que hi ha evidències que pretenien perpetrar algun tipus d'acció a la Comandància Naval de Barcelona: al Govern Militar de Barcelona; a la Delegació del govern espanyol a Catalunya; a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; a la seu de la Prefectura de la Comandància de la Guàrdia Civil; contra membres, vehicles i instal·lacions de les forces i cossos de seguretat; en torres d'alta tensió; en instal·lacions en autopistes i peatges, o al Parlament.
El jutge assegura que els investigats van desenvolupar actes preparatoris en aquests espais, com la vigilància i presa de fotografies i vídeos. En aquestes imatges, segueix la interlocutòria, els acusats recullen determinats aspectes de les instal·lacions, com accessos, càmeres de vigilància, agents policials o matrícules dels vehicles policials.
Amb tot, el magistrat processa per pertinença a organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació de substàncies inflamables o explosius Eduardo Garzón, Esther Garcia, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros, Xavier Duch i Joaquín Delgado. Només pel delicte de terrorisme processa Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero.
