Els mossos que acompanyaven Puigdemont a Alemanya neguen que fessin d'escortes
La Fiscalia demana tres anys de presó i d'inhabilitació per un delicte d'encobriments
MadridEl primer judici derivat de l'exili dels líders independentistes ha començat aquest dimarts a l'Audiència Nacional després de diversos ajornaments per malaltia d'un familiar dels acusats i està previst que s'allargui fins almenys dimarts de la setmana que ve, tot i que podria acabar abans, ja que el primer dia de judici ha durat només una hora, inclosa la declaració dels dos processats. Els dos mossos d'esquadra que acompanyaven l'expresident Carles Puigdemont quan tornava a Bèlgica des de Finlàndia el 25 de març del 2018 arran de la reactivació de l'ordre de detenció europea i internacional s'enfronten a una petició de tres anys de presó i inhabilitació de la Fiscalia, que els acusa del delicte d'encobriment.
Xavier Goicoechea i Carlos de Pedro viatjaven amb Puigdemont, juntament amb el senador de Junts Josep Maria Matamala i l'historiador Josep Lluís Alay. La policia alemanya va detenir l'expresident i va deixar lliures els altres quatre ocupants del vehicle i no va ser fins que van tornar a Catalunya, tres dies després, que la Policia Nacional va actuar contra ells. En el primer cas, quan sortia del seu domicili a Vilassar. En el segon, just quan va sortir de l'avió després d'aterrar al Prat procedent de Brussel·les.
Aquest dimarts tots dos han negat, en una declaració gairebé mil·limètrica, que fessin d'escortes de Puigdemont i han assegurat que ningú els va dir que fessin res il·lícit pel fet d'anar a buscar Puigdemont fins a Suècia per portar-lo en cotxe a Brussel·les per comparèixer davant de la Fiscalia belga un cop el jutge Pablo Llarena ja havia reactivat l'euroordre de detenció. Goicoechea sí que ha admès que sabien que en algun país de l'espai Schengen podien detenir l'expresident de la Generalitat, però que en cap cas assumien que ells cometessin un delicte d'encobriment com ara se'ls està jutjant. És més, ha recalcat que en la detenció a Alemanya de Puigdemont un cop van travessar la frontera procedents de Dinamarca, la policia alemanya no els va escorcollar en cap moment, ni a ells ni al vehicle, i els va deixar en llibertat.
Els dos mossos han insistit que eren a Bèlgica durant uns dies de lliurança i que la seva feina a Waterloo era la del "dia a dia de la casa", segons ha dit De Pedro. "Muntàvem mobles, anàvem a comprar, netejàvem", ha afegit al seu torn Goicoechea, que també va acompanyar Puigdemont a l'aeroport de Schiphol (Amsterdam) per marxar justament a Suècia. Va ser el 23 de març a la nit, amb la reactivació de l'euroordre, que se'ls va encomanar anar a buscar l'expresident de la Generalitat a Suècia, on havia arribat des de Finlàndia. Cap dels dos ha precisat qui va ser el que els va donar l'ordre, però sí que han recalcat que la seva feina no era fer d'escorta i han recordat que des que van entrar al cos dels Mossos mai han estat sancionats.
Per demostrar que en cap cas pensaven que estiguessin cometent un delicte, han assenyalat que van agafar el vehicle que tant les autoritats belgues com espanyoles sabien que Puigdemont utilitzava per desplaçar-se, un Renault Space, i que justament s'estava investigant a Bèlgica la introducció d'una balisa per seguir-ne els moviments. "I malgrat això vam agafar el vehicle: és que no ens havíem d'amagar de ningú ni de res", ha assenyalat Goicoechea en resposta al seu advocat, Cristóbal Limón, ja que tant ell com De Pedro s'han acollit al dret de no respondre a la Fiscalia.
Petició de nul·litat del judici
Al llarg de la instrucció, la seva defensa s'ha basat en assenyalar que aquesta detenció en territori espanyol va ser il·legal, motiu pel qual ha demanat la nul·litat del procediment. L'Audiència va arxivar la causa contra Matamala i Alay –que al final tampoc declararan com a testimonis, després que la defensa hi hagi renunciat–, però la va mantenir per als dos policies donada la seva condició de funcionaris. El judici ha arrencat amb el tràmit de qüestions prèvies –tot i que el jutge ja se les volia saltar i ha estat l'advocat dels dos mossos qui ho ha hagut de reclamar– i s'hi han exposat les suposades irregularitats: la principal, que van ser detinguts sense que la Fiscalia interposés una querella prèvia. Els acusats sostenen que això és il·legal, mentre que el tribunal ha argumentat que les diligències d'investigació obertes ja fan la funció d'aquest acte processal.
La pota argumentativa principal de la defensa és que perquè els dos mossos puguin ser jutjats a Espanya per uns fets comesos a l'estranger, aquests fets han de ser delicte també al lloc on es van produir. Aquí s'obre la contradicció principal: l'Audiència Nacional jutja els dos mossos mentre que ni a Alemanya, Suècia o Dinamarca, per on van viatjar amb Carles Puigdemont ja amb l'euroordre en vigor, es va considerar que fos un delicte. "Res hi ha al respecte", ha detallat l'advocat Cristóbal Limón.
De fet, Limón ha presentat com a prova d'última hora respostes de les fiscalies dels tres països sobre si consideren que s'hauria de jutjar el cas al seu país. En el cas de Suècia no responen, en el de Dinamarca asseguren que un cop estudiats els fets no s'investigarà res, i en el tercer cas, el d'Alemanya, es remeten a la instrucció que ja es va fer en el seu moment després de la detenció de Puigdemont, en què no es van obrir diligències contra els mossos. "No es tracta de si les legislacions dels dos països tenen o no el delicte d'encobriment, sinó que els fets que se'ls imputin estiguin tipificats als seus territoris, i no passa en aquest cas", ha afegit en aquest sentit l'advocat.
La Fiscalia ha mantingut l'acusació de tres anys de presó i ha recordat al jutge que totes les peticions de nul·litat s'han descartat fins ara. Al seu parer, n'hi ha prou que existeixi el delicte d'encobriment a Alemanya perquè se'ls jutgi per aquests fets a Espanya i en cap cas cal una doble incriminació com ha al·legat Limón.