L'Audiència Nacional arxiva la investigació sobre uns suposats vincles de Moscou amb el Procés

BarcelonaL'Audiència Nacional va arxivar la causa per la suposada presència d'espies russos a Catalunya en dates properes a l'1 d'octubre del 2017 al no trobar indicis mínims de delicte. El tribunal va donar carpetada a la qüestió el juliol del 2020 però la notícia no ha transcendit fins a aquest dilluns, quan Eldiario.es ho ha fet públic. Tal com assegura el digital i ha pogut confirmar l'ARA, el sumari, obert pel jutjat d'instrucció 6 de l'Audiència el novembre del 2019, exposa que el pas per Barcelona d'un general de la intel·ligència militar russa era part d'una investigació més àmplia sobre presumptes vincles de Moscou amb líders del Procés.

Nou mesos després es va dictar l'arxivament d'aquestes actuacions, impulsades per la Policia Nacional. El tinent fiscal Miguel Ángel Carballo va qüestionar en el seu escrit que els agents només aportessin el testimoni d'uns informants i enllaços a notícies de mitjans de comunicació, tal com explica Eldiario.es. Aquest suposat confident hauria vinculat la intel·ligència russa amb figures de l'independentisme català, entre les quals hi ha Oriol Soler, editor i membre de l'estat major que va assessorar el Govern en l'organització de l'1-O.

En l'opinió de Carballo, aquests vincles queden "privats de tot substrat fàctic quan s'intenta veure el seu enllaç" amb "el delicte investigat": "Que siguin perfils de persones properes a les tesis independentistes no suposa un fet que pugui ser objecte d'investigació, especialment quan les activitats realitzades es fan a la llum pública i a través de mitjans de cap manera il·legals".

Soler també està sent investigat en el marc de l'operació Volhov. Com a conseqüència d'aquesta causa, la policia també l'ha assenyalat en una investigació al jutjat d'instrucció 1 de Barcelona per la seva suposada mediació entre els governs rus i català i els seus vincles amb els activistes Edward Snowden i Julian Assange, com a part d'una "estratègia de desinformació i desestabilització". La Guàrdia Civil va aportar a aquesta causa un àudio de Víctor Terradellas en què explicava que un grup rus havia ofert a Puigdemont "comptar amb 10.000 soldats i pagar tot el deute català", però en ple debat entre convocar eleccions o proclamar la independència "es va cagar a les calces". "El grup rus volia fer de Catalunya un país com Suïssa", afegeix.

El jutge instructor considera que Rússia hauria ofert suport a Puigdemont si hagués declarat la independència i que, si hagués acceptat, "probablement haurien desencadenat un conflicte armat amb l'Estat amb un incert nombre de víctimes mortals".