L'Audiència Nacional absol els dos mossos que acompanyaven Puigdemont a Alemanya

MadridL'Audiència Nacional ha absolt d'un delicte d'encobriment els dos mossos d'esquadra que acompanyaven l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, quan va ser detingut a Alemanya el març del 2018. La sentència considera acreditat que els dos agents van ajudar Puigdemont conscients que era investigat a Espanya i que hi havia una euroordre de detenció en marxa, però conclou que els fets no es poden tipificar com un delicte d'encobriment segons l'article 541.3 del Codi Penal, tal com havien defensat els advocats des de la detenció de Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea a Catalunya per la policia espanyola, dies després del periple pel nord i el centre d'Europa. La Fiscalia demanava fins a un any i mig de presó per a cadascun, després de decidir rebaixar la petició de pena a la meitat en les conclusions finals del judici celebrat a principis de mes a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, als afores de Madrid.

Per què descarta el jutge el delicte d'encobriment? La sentència analitza l'article 451 del Codi Penal, que tipifica aquest delicte, i arriba a la conclusió que només se'ls podria condemnar de mirar d'encobrir fets tipificats com a rebel·lió, tal com va esgrimir la Fiscalia en la primera acusació. I considera que en cap cas va passar això, perquè els fets jutjats a la causa del Procés finalment van ser tipificats pel Tribunal Suprem com un delicte de sedició i no pas de rebel·lió, encara que no hi fos jutjat l'expresident Puigdemont.

L'encobriment suposa que, "davant del coneixement de la comissió d'un delicte i sense haver-hi intervingut com a autor o còmplice [...] s'ajudi els presumptes responsables d'un delicte a eludir la investigació de l'autoritat o dels seus agents", i sempre que passin dos factors que el titular del jutjat central penal Jose Manuel Fernández-Prieto, creu que no es donen en aquest cas. Per una banda, que l'encobert sigui perseguit per "traïció, homicidi del rei o de la reina o de qualsevol dels seus ascendents o descendents, així com per genocidi, delicte de lesa humanitat, contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, rebel·lió, terrorisme, homicidi, pirateria, tràfic d'éssers humans o tràfic il·legal d'òrgans". És en aquest punt on s'aferrava inicialment la Fiscalia per acusar-los d'un delicte d'encobriment.

La clau de volta de la rebel·lió i la sedició

En el segon cas, és que que els mossos haguessin abusat de les seves funcions públiques, però com que el ministeri públic no s'hi va referir, el jutge obvia aquest apartat. Per això destaca que, per poder condemnar per un delicte d'encobriment, caldria que "el fet encobert sigués constitutiu de rebel·lió" i en cap cas preveu els que van ser "constitutius d'un delicte de sedició". Ara bé, admet que és "cert i objectiu" que "els fets que van passar a Catalunya i coneguts com el process [sic], la participació en els quals s'atribueix al fugat [Puigdemont]", es van tipificar inicialment de rebel·lió. Però el jutge considera que té una "transcendència indubtable" en la causa que el Suprem acabés condemnant per sedició els líders independentistes, perquè això vol dir que la cosa més segura és que l'expresident de la Generalitat, si acaba sent jutjat a Espanya, ho sigui per sedició.

"Atès que el delicte de sedició no és previst en la conducta descrita pel tipus penal, únicament es pot dictar una sentència absolutòria dels acusats", conclou la sentència, que posa punt final al periple judicial dels dos agents després de tres anys de dilacions i pròrrogues del cas i una acusació inicial de fins a tres anys de presó.

Goicoechea i De Pedro anaven amb Puigdemont, juntament amb el senador de Junts Josep Maria Matamala i l'historiador Josep Lluís Alay. La policia alemanya va detenir l'expresident i va deixar lliures els altres quatre ocupants del vehicle. No va ser fins que van tornar a Catalunya, tres dies després, que la Policia Nacional va actuar contra ells. En el cas de Goicoechea, quan sortia del seu domicili a Vilassar, i en el de De Pedro, just quan va sortir de l'avió després d'aterrar al Prat procedent de Brussel·les.