L'Audiència de Barcelona s'inhibeix i insta el jutjat mercantil a decidir si el PDECat i JxCat han d'assumir els 6,6 milions d'euros espoliats al Palau
El tribunal es declara no competent per determinar si hi ha successor de CDC
BarcelonaEs complica el rescabalament dels 6,6 milions d'euros que Fèlix Millet i Jordi Montull van desviar des del Palau de la Música a Convergència (CDC). L'Audiència de Barcelona s'ha inhibit a l'hora de decidir si el PDECat o JxCat són partits successors de CDC i deixa el cobrament en mans del jutjat mercantil de Barcelona que s'encarrega del concurs de creditors en què està immersa la formació fundada per Jordi Pujol. El problema afegit és que aquests 6,6 milions de la condemna no són prioritaris en el concurs i que Convergència, en procés de liquidació, no té prou actius per cobrir-los. És a dir, que en cas que els béns subhastats cobrissin la totalitat dels deutes pendents, el Palau de la Música només podria aspirar a recuperar una part dels diners que van servir per finançar il·legalment Convergència.
Abans que comencés aquest concurs, l'Audiència de Barcelona va condemnar el partit per finançar-se il·legalment a través de comissions de la constructora Ferrovial, que es dissimulaven com a donacions al Palau. El tribunal va ordenar que aquests diners es retornessin a la institució cultural i, a petició del mateix Palau, va obrir un procediment per determinar si es podia considerar el PDECat o JxCat hereus de l'extinta formació i de la condemna. Ara el tribunal ha paralitzat aquest tràmit, una decisió que implica una doble conseqüència: el tribunal deixarà de perseguir les dues formacions per la sentència del cas Palau, que al seu torn difícilment podrà recuperar els diners desviats al partit.
En la resolució de la secció 10, l'Audiència s'ha declarat no competent per continuar amb aquests tràmits, que havien quedat paralitzats a l'espera del procés concursal. El pronunciament arriba després que el Tribunal Suprem hagi donat preferència al jutjat mercantil que porta el concurs de creditors de CDC. D'acord amb aquesta decisió, les magistrades que van dictar la sentència del cas Palau conclouen que "sense prejutjar si efectivament existeix aquest caràcter successor, no es pot continuar l'execució contra el Partit Demòcrata Europeu Català ni contra Junts per Catalunya, per manca de competència per declarar la hipotètica successió. CDC està en situació de concurs de creditors i tots els béns presents i futurs han d'integrar-se en la massa de creditors".
Durant la investigació del cas Palau, Convergència va dipositar l'antiga seu del partit a Barcelona com a fiança per fer front a possibles embargaments derivats d'una condemna, però després va intercanviar-los per 22 finques –seus territorials del partit de menys valor– per poder vendre l'edifici del carrer Còrsega. Aquests immobles, que la sentència va determinar que es lliuressin al Palau de la Música per compensar els 6,6 milions d'euros espoliats, són els que ara passaran a engrossir la llista de béns a repartir entre els creditors del partit en el procediment mercantil.
L'Audiència recorda que el gener de l'any passat sí que van concloure que tenien competència per resoldre si alguna de les dues formacions era hereva de CDC i havia d'assumir la condemna del cas Palau, però una interlocutòria posterior del Tribunal Suprem determina la "competència exclusiva" del jutjat mercantil.
30 milions pendents de tornar
Més enllà de la decisió judicial sobre els hereus de Convergència, la decisió de l'Audiència de Barcelona implica que el Palau de la Música difícilment cobrarà els 6,6 milions d'euros desviats a CDC, segons la sentència del cas Palau. Com que el procés concursal té preferència, els bancs creditors del partit són els que es repartiran en primer lloc el patrimoni que queda de l'extinta formació. L'ordre dels pagaments el va determinar el jutjat mercantil, però el Palau de la Música no va presentar-hi cap recurs per reclamar que es prioritzés el seu rescabalament.
Però és que el Palau encara no ha pogut cobrar tampoc els 23 milions d'euros que es van embutxacar Millet i Montull amb l'espoli. En el cas de Millet, el tribunal va ordenar que se li requisessin 44 obres d'art que tenia a la seva finca de l'Ametlla del Vallès i que formaven part dels béns que li van embargar per fer front a la condemna, però els pèrits van comprovar que en faltaven més d'una desena. Ara un jutjat de Granollers ha obert una investigació a l'expresident del Palau per esbrinar què en va fer, d'aquests objectes, i exigir-li noves responsabilitats. Millet, que continua a la presó complint condemna després que el govern espanyol li denegués l'indult –igual que a Montull–, va declarar fa unes setmanes per videoconferència per aquest cas.