L'Audiència de Barcelona arxiva la trama russa i qüestiona el jutge Aguirre: "És un frau de llei"
El cas Volhov queda tancat a Barcelona i aboca el Suprem a fer el mateix
BarcelonaCop de porta a les teories del jutge Joaquín Aguirre sobre l'aliança entre l'independentisme català i la Rússia de Vladímir Putin. Els 10.000 soldats russos, les diverses teories reflectides en interlocutòries judicials i una investigació posada en qüestió han quedat en no-res després que l'Audiència de Barcelona hagi arxivat aquest dimarts la trama russa del Procés. En una resolució que ha avançat El Món i a la qual també ha tingut accés l'ARA, la secció 21 de l'Audiència resol el recurs interposat per diversos dels investigats de la peça oberta sobre la suposada ingerència del Kremlin i n'ha acordat l'arxivament. Fins i tot acusa el polèmic jutge de cometre un "frau de llei" amb les seves argúcies per continuar la investigació.
Aquesta part de la trama russa investigava l'expresident Artur Mas, l'advocat Gonzalo Boye, l'exconsellera Elsa Artadi, Josep Lluís Alay –mà dreta de Carles Puigdemont–, la periodista Natàlia Boronat, l'activista i amic de Puigdemont, Miquel Casals, i el periodista Carles Porta –de qui Aguirre deia que "devia jugar-hi algun paper" perquè coneixia les reunions de Puigdemont amb empresaris russos–. Alhora, el tribunal ha enviat aquesta resolució sobre el cas Volhov al Tribunal Suprem perquè en tingui "coneixement" i prengui els "efectes que consideri oportuns" respecte als investigats que van passar a dependre de l'alt tribunal per la seva condició d'aforats: és a dir, l'expresident Carles Puigdemont i el diputat Francesc de Dalmases.
En concret, Aguirre va imputar el líder de Junts per alta traïció sense fer cas de l'Audiència en un moment en què l'amnistia ja estava en vigor. Una maniobra per frenar-la –l'alta traïció queda exclosa majoritàriament de la llei– que no li ha sortit bé perquè el Suprem també es veu abocat a tancar la investigació. Amb aquesta decisió judicial, es qüestiona del tot el jutge, molt criticat per l'independentisme per la instrucció del cas, en què fins i tot va concedir entrevistes a una televisió alemanya.
Qüestionament total
La resolució, signada pels magistrats María Isabel Delgado, Joan Ràfols i Raquel Piquero, retreu a l'instructor del cas haver desobeït el recurs reeixit d'apel·lació de les defenses, que va comportar l'ordre "clara i precisa" de "donar per finalitzada la instrucció" perquè no va fer correctament la pròrroga. Alhora, deixa clar que "simplement havia d'atendre's a allò ordenat", un "incompliment" per no deixar sense efecte totes les diligències de la peça des de l'1 d'agost del 2023. "La resolució recorreguda suposa [...] un clar i flagrant incompliment d'allò que va acordar la secció 21 de l'Audiència de Barcelona". I encara afegeix que "la continuació de la investigació per aquesta via abocaria, en tot cas, a una investigació penal prospectiva prohibida per l'ordenament jurídic".
Fins i tot ha de recordar que les resolucions del tribunal "són d'obligat compliment per a l'instructor", "sense excuses", amb un raonament contundent que arriba a qüestionar que Aguirre hagi respectat els "principis constitucionals" i la tutela judicial efectiva. "I sense que pugui plantejar imaginatives solucions alternatives processals no previstes pròpiament a les lleis i que en definitiva burlen la decisió prèvia del tribunal, la qual cosa constitueix un frau de llei", etziba la resolució.
De fet, també lamenta i "se sorprèn" que el jutge fes servir aquest "subterfugi processal" que qualifica d'"excusa" per esquivar la revocació de la pròrroga. Una decisió que ja hauria hagut de posar punt final al cas, que arriba ara amb una estirada d'orelles. A l'Audiència no convenç el fet que Aguirre traslladés "part dels fets que s'investigaven" en aquesta peça separada a una nova peça separada derivada de la peça de Catmon i Igman amb l'argument dels telèfons requisats a l'exresponsable de relacions internacionals de Convergència investigat, Víctor Terradellas. En tot cas, els retrets no es queden aquí perquè destaca que el procediment queda "esquitxat amb opinions purament personals de l'instructor i la seva pròpia visió sobre l'evolució històrica del denominat Procés", fins i tot amb informacions periodístiques i "divagacions" de caràcter polític i filosòfic.
Arguments tombats
L'esmena a la totalitat a Aguirre arriba quan sosté que el seu moviment per continuar amb el cas (desoint el que havia dit abans l'Audiència de Barcelona) s'ha fet "sense que, d'altra banda, s'aportin principis de prova rellevants sobre nous fets relacionats amb la peça separada Catmon i Igman que permetin derivar-ne una nova peça separada". Per això, rebla que "es limita a reproduir els fets que ja havien estat objecte d'investigació", però que "no s'aporta res de nou que no constés ja en la referida peça separada 2 ni s'amplien realment aquests fets respecte als nous investigats ni existeixen tampoc principis de prova sòlids i rellevants que en justifiquin la imputació" pels delictes de malversació i traïció. És a dir, que cap dels seus moviments té fonaments jurídics reals.
Estimant el recurs de les defenses, el tribunal castiga Aguirre, declara la "nul·litat de ple dret de la resolució recorreguda i de les actuacions judicials que se'n derivin", "deixa sense efecte" el que es va acordar en la resolució recorreguda del jutge i frena la seva investigació. En contra de la resolució no hi pot haver "cap recurs ordinari".