L'Audiència de Barcelona arxiva la denúncia contra l'ACM per vulneració greu de drets per part del jutge i la Fiscalia

BarcelonaRebregada de l'Audiència de Barcelona a la Fiscalia i el jutge instructor de la causa contra l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El magistrat no només ha arxivat la investigació per presumptes desviaments de fons de l'ACM a despeses relacionades amb el Procés, sinó que carrega durament contra els mètodes tant del ministeri fiscal com del jutge instructor i els acusa d'haver vulnerat els drets fonamentals dels implicats. Concretament, els recrimina que no donessin a la defensa la possibilitat d'explicar-se -els acusats no van declarar- i que també vulneressin el dret a la intimitat, ja que la investigació va accedir a nombrosa documentació personal dels acusats. Tot això en uns escorcolls de la Policia Nacional l'any 2019 que el jutge de l'Audiència considera nuls. I encara hi ha més: critica al jutge que allargués el secret de sumari tot i una ordre explícita de la mateixa Audiència perquè traslladés tota la documentació a les defenses.

El cas va arrencar el desembre del 2017 arran d'una denúncia anònima per suposades irregularitats de l'entitat municipalista que va arribar als Mossos d'Esquadra. Paral·lelament, la Policia Nacional va informar al ministeri públic que investigava el mateix suposat desviament de fons. En aquest punt, la Fiscalia va obrir diligències, les dues investigacions es van unir i es va demanar informació tributària a cinc persones primer, i, després, a cinc més. Quan al juny del 2018 Miquel Buch, president de l'ACM, va ser nomenat conseller d'Interior i va passar a ser aforat, la Fiscalia va deixar d'investigar-lo. El setembre del 2018 es va prorrogar la investigació, i el març del 2019 la Policia Nacional la va donar per conclosa. El juliol del 2019 el ministeri públic va presentar la querella contra nou persones per malversació i frau, sense haver-ho comunicat als afectats.

Aquest últim fet és un altra de les crítiques de l'Audiència a la investigació, que a més de les irregularitats, va cometre errors greus. "Certament causa perplexitat que la querella confongui la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics amb una associació, inexistent, anomenada Carles Viver Pi i Sunyer", raona la interlocutòria. La fiscal va confondre un centre de recerca en el camp dels governs locals -que va rebre pagaments de l'ACM per aquest motiu- amb el jurista que va idear algunes de les lleis de desconnexió impulsades per la Generalitat. La querella incloïa, a més, al·lusions a un viatge que l'ACM va pagar a un centenar d'alcaldes per assistir a un acte organitzat per l'expresident Carles Puigdemont a Brussel·les, tot i que la Fiscalia va obviar que aquests fets ja s'havien investigat i arxivat per falta d'indicis.

Possibles respostes de l'ACM a "l'arbitrarietat"

En un comunicat, l’ACM ha celebrat l'arxivament de la causa, tot i que el cas podria no acabar aquí. En un altre comunicat, Miquel Buch, David Saldoni, expresidents, i Marc Pifarré, exsecretari general de l'entitat, han advertit que els seus advocats estan estudiant possibles respostes a "aquesta arbitrarietat i mala praxis de la Fiscalia i del jutjat".