L'Audiència de Barcelona arxiva la causa d'Anna Gabriel per l'1-O
La Fiscalia va demanar posar fi a les actuacions de la causa que va portar la cupaire a l'exili
BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha arxivat finalment aquest divendres la causa de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel pel referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Segons la resolució enviada pel tribunal, després de rebre la causa per desobediència del Tribunal Suprem, la Fiscalia va demanar l'arxivament del cas i Vox no es va ni pronunciar sobre si s'havia d'obrir judici oral. Per tot això, l'Audiència acorda l'arxivament de les actuacions, de manera que la causa que va portar Gabriel a l'exili queda en res.
Com l'expresident Carles Puigdemont i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, Anna Gabriel també va decidir marxar fora arran de la causa penal oberta al Tribunal Suprem sobre els preparatius del referèndum de l'1-O. En el seu cas va traslladar-se a Suïssa a mitjans de febrer del 2018. A diferència de Puigdemont i Rovira, la cupaire va passar a un segon pla, ja que va decidir no continuar a primera línia de la CUP. No només això: també ha mantingut un perfil baix a les xarxes socials i als mitjans de comunicació –va fer una entrevista a Catalunya Ràdio el gener del 2019 i una a la Directa el setembre del 2022–, malgrat ser una de les dirigents més favorables a la unilateralitat durant els mesos més àlgids del 2017.
"És una sensació agredolça. La repressió i la persecució política segueix ben viva contra moltíssimes persones del nostre país", ha reaccionat Gabriel aquest divendres en una piulada. L'exdirigent cupaire ha lamentat que encara hi hagi "milers de persones represaliades" i ha conclòs que cal que el moviment independentista continuï "defensant els nostres drets".
El 19 de juliol del 2022, després de quatre anys fora a Suïssa i per sorpresa, la representant de l'esquerra anticapitalista va decidir tornar a Espanya i posar-se a disposició del Suprem acompanyada del seu advocat basc, Iñigo Iruin, seguint la mateixa estratègia que l'actual consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, un any abans. "Després de quatre anys i mig d'exili, avui es produeix un pas processal necessari per recuperar una llibertat de moviments que no hauria hagut de perdre mai, ni jo ni ningú", va dir en aquell moment la diputada en un comunicat, malgrat que va anunciar que seguiria vivint a Suïssa.
De fet, al país helvètic Gabriel s'ha implicat en el moviment sindical, fins al punt que l'any 2021 es va convertir en la primera dona a liderar el sindicat Unia –el més important de Suïssa, amb més de 200.000 afiliats– a la regió de Ginebra.
Enviament de la causa a Catalunya
Després de comparèixer davant del Suprem i declarar-hi com a investigada per un presumpte delicte de desobediència el setembre del 2022 –en què va negar haver comès cap delicte–, el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, va decidir enviar el cas de Gabriel a la justícia ordinària perquè no és aforada. La causa ha acabat en res, com va passar en el seu moment amb Mireia Boya, que també era diputada de la CUP la legislatura 2015-2017. A diferència de Gabriel, però, a Boya sí que se la va arribar a jutjar: es va asseure al banc dels acusats amb els membres de la majoria independentista de la mesa del Parlament, però va ser absolta.
Si bé Anna Simó (ERC), Lluís Maria Corominas (CDC) i Ramona Barrufet (CDC) van ser condemnats a 20 mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros, en el cas de Boya el tribunal va concloure que la seva participació en els fets no constituïa cap delicte de desobediència. I és que en cap cas Gabriel i Boya van ser advertides pel Tribunal Constitucional. De fet, l'única parlamentària que ara mateix té oberta la causa de l'1-O (a banda de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig) és Marta Rovira, a qui el Suprem també imputa desobediència.
