Llengües

"L'aranès es mor": Se'n parla gaire al Parlament?

La síndica d'Aran va comparèixer dimecres en aranès a la cambra i va denunciar el risc d'extinció de la llengua

La síndica d'Aran, Maria Vergés, en la seva compareixença aquest dimecres al ple del Parlament
15/12/2023
3 min

BarcelonaL'aranès es va tornar a sentir dimecres al Parlament de Catalunya de la mà de la síndica d'Aran, Maria Vergés, en la seva compareixença al ple per tractar la situació de l'autogovern. "Ens morim", va sentenciar la síndica, que va fer una crida a respectar els drets nacionals del poble aranès, sobretot de la llengua, pel greu risc de desaparèixer. No va ser l'únic prec als diputats que l'escoltaven: va posar l'accent en l'infrafinançament de l'Aran, va demanar desenvolupar les competències i va plantejar el greu problema d'habitatge que s'hi pateix. La resposta del Govern, que va fer una part del discurs en aranès, va ser comprometre's a augmentar en 200.000 euros els recursos per fomentar la llengua aranesa. Per normalitzar el català, els partits independentistes han aconseguit que es pugui parlar amb normalitat al Congrés dels Diputats. Què passa amb l'aranès al Parlament?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La llengua aranesa també es pot parlar a la cambra espanyola arran de la reforma del reglament del setembre –a través de l'autotraducció dels diputats–, però al Parlament el funcionament és diferent des de fa temps. Amb l'Estatut del 2006, l'aranès va esdevenir oficial a tot Catalunya i amb la llei de l'occità del 2010 es va desplegar l'oficialitat i l'entramat legal per protegir i promoure la llengua. Com a idioma oficial, l'aranès es pot parlar amb total normalitat al Parlament sense que calgui cap traducció "perquè les llengües oficials no es tradueixen", segons fonts de la cambra consultades. Ara bé, una altra cosa és l'ús que se'n fa a la cambra: s'utilitza poc.

Quan es parla l'aranès?

Fins ara, les intervencions han estat textos breus que no suposen "cap dificultat" més enllà d'alguna paraula concreta per a la resta dels diputats i no hi ha hagut necessitat d'instaurar traduccions addicionals, expliquen fonts parlamentàries. De totes maneres, és molt poc freqüent que es parli en aranès al Parlament, una llengua amb cinc mil parlants al Principat. De fet, ara per ara no hi ha cap representant de la Vall d'Aran a la cambra i totes les intervencions que s'hi han fet cada any en aranès les han protagonitzades diputats de la resta de Catalunya. Per a la traducció dels seus textos i per garantir una bona pronunciació, hi entra en joc l'Oficina d'Aran, que ofereix suport als diputats.

Tot i això, el Parlament té un cos de lingüistes que també s'encarreguen de l'aranès: deu assessors lingüístics són els que elaboren les propostes de versió oficial en castellà i en aranès de les lleis i textos aprovats. Aquests lingüistes es van formar en aranès des del 2010 amb cursos especialitzats i acreditant el coneixement de l'idioma. L'Oficina d'Aran del Parlament col·labora en la traducció de les lleis amb la supervisió d'un lletrat i l'assessorament dels lingüistes del Conselh Generau d'Aran.

Qui l'ha fet servir més?

Tot i no ser diputada, la síndica d'Aran, Maria Vergés (Unitat d'Aran), és la que més ha fet servir la llengua occitana al Parlament: fins ara ha intervingut en aranès en tres compareixences en comissió i en tres plens. Preguntada per aquest diari, celebra la "normalitat" de la llengua a la cambra.

Vergés relata que en les interpel·lacions de les compareixences ha respost en català "per comoditat" a l'hora de facilitar l'intercanvi dialèctic, però que en els discursos en aranès mai ha rebut cap queixa dels diputats. En el seu moment sí que alguns sectors de l'espanyolisme van carregar contra l'exdiputada de la CUP Mireia Boya quan feia discursos en aranès al Parlament. Quan hi va entrar es va comprometre a normalitzar l'ús d'aquesta llengua, però finalment també va acabar parlant en català per facilitar el debat amb la resta de diputats.

Tot i que no s'hi senti l'aranès gaire sovint, en un any les intervencions a la cambra s'han multiplicat per deu: el 2022 es van fer onze discursos en aranès, que l'Oficina d'Aran ha comptabilitzat en 1.287 paraules. En canvi, el 2021 se'n van fer només quatre, amb un total de 131 paraules. Fa dos anys, Laura Borràs va ser la que més va fer servir la llengua com a presidenta del Parlament, mentre que el 2022 va ser la socialista Sílvia Romero. Excepte Ciutadans i Vox, tots els grups la van utilitzar.

Cursos i impuls de l'aranès

Per garantir que els diputats tinguin uns coneixements bàsics d'aranès per comprendre intervencions i poder-ne fer, l'Oficina d'Aran va organitzar l'any passat el primer curs de llengua al Parlament i en farà un altre l'any que ve.

La situació de la llengua és "delicada", denuncia la síndica, que demana a la Generalitat consolidar i avançar en el traspàs complet i els recursos necessaris per a una política lingüística ambiciosa. "Volem afrontar la davallada en l'ús social i ser presents als mitjans i les xarxes socials", explica. Per això, reclama un milió d'euros anual a la Generalitat, però també vol "complicitats" i "no duplicar esforços": aprofitar les "sinergies", en definitiva, entre el català i l'aranès.

stats