La governabilitat de l'Estat
Política21/01/2023

L'any electoral estén l'amenaça dels pactes PP-Vox

Després de les eleccions del maig, l'extrema dreta podria continuar condicionant governs a Madrid o Múrcia, i començar a fer-ho en territoris com el País Valencià

MadridQuan Alberto Núñez Feijóo va arribar oficialment a la presidència del PP, l'abril de l'any passat, el pacte de govern amb Vox a Castella i Lleó ja estava segellat. El líder conservador, de fet, va intentar evitar el tema durant dies perquè sabia que li desmuntava la seva aura de moderat. El primer govern autonòmic PP-Vox prometia ser una amenaça per a drets consolidats, però també una font de problemes per als populars. Ni un any després, el president castellanolleonès, Alfonso Fernández Mañueco, i de retruc el mateix Feijóo, han vist com aquesta última setmana s'obria la crisi de govern més greu fins ara. Ha estat arran del dret a l'avortament, amb què Vox ha aconseguit arrossegar el PP a un debat que l'incomoda. I aquesta tònica es podria estendre a més comunitats autònomes després de les eleccions del mes de maig si els populars, de la mà de l'extrema dreta, aconsegueixen desbancar l'esquerra d'alguns governs.

Escenari actual i probabilitat dels pactes de govern PP-Vox a les comunitats autònomes
Segons estimacions del CIS i la situació política de la comunitat
Cargando
No hay anuncios

Des que el PP va obrir les portes de l'executiu de Castella i Lleó a Vox, el partit que lidera en aquesta comunitat Juan García-Gallardo ha aconseguit passar les tisores pels recursos destinats a les polítiques contra la violència masclista i també per les ajudes als agents socials. La comunitat s'ha convertit en un laboratori on l'extrema dreta materialitza les seves polítiques, sempre amb el permís del PP, que malgrat la incomoditat evident amb el seu soci de govern, s'hi posa de perfil. Aquesta setmana, per exemple, el coordinador general dels populars, Elías Bendodo, intentava treure ferro a la crisi de govern a Castella i Lleó receptant "diàleg" entre socis de coalició, però alhora també relativitzava el fet que l'extrema dreta hagués aconseguit reobrir un debat que estava tancat de feia anys.

Aquesta és per ara l'única coalició de govern autonòmic PP-Vox, però l'extrema dreta ja fa temps que intenta condicionar des de fora executius com el de la Comunitat de Madrid o el de Múrcia. En els últims mesos, la relació entre els dos partits s'ha tornat agre, sobretot a Madrid. L'extrema dreta va vetar els pressupostos d'Isabel Díaz Ayuso, un moviment inesperat després de setmanes d'anades i vingudes. Vox sap que pot quedar desdibuixat en un territori on Ayuso continua forta. Ara bé, això no vol dir que no es continuïn necessitant per governar si l'actual presidenta madrilenya no arriba a la majoria absoluta o si fins i tot retrocedeix alguns escons. L'última enquesta del Centre d'Estudis Sociològics (CIS), però, no li pronosticava a Vox un ascens, sinó que se li escapaven entre quatre i sis escons. Un escenari similar es produiria a Múrcia, on falta veure si el PP absorbeix tot l'espai de Ciutadans i fins a quin punt la divisió al partit d'extrema dreta li passa factura. En aquest cas, l'últim CIS pronosticava que Vox hi mantindria els quatre diputats que va obtenir el 2019 i que podria créixer fins als sis. Des de fora del govern, una de les mesures que la formació de Santiago Abascal va exigir al govern del PP a l'inici del mandat va ser la implementació del pin parental als centres educatius.

Cargando
No hay anuncios

Que PP i Vox s'hagin de continuar entenent en aquestes dues comunitats després de les eleccions del maig no seria cap novetat. On hi hauria la notícia seria en territoris com el País Valencià, on els populars podrien recuperar la Generalitat. L'escenari està obert, però si hi ha un territori que ara està en mans socialistes i que té un risc més alt de canviar de mans, aquest és el País Valencià, on tot dependria de les sumes postelectorals, de si el PSOE suma amb els partits a la seva esquerra o de si s'imposa l'equació PP-Vox. Segons les forquilles –molt àmplies– del CIS, tots dos podrien arribar a superar els 50 escons de la majoria absoluta. El partit que més creixeria –també perquè parteix de més avall– és el PP, tot i que els socialistes continuen per davant per un estret marge. En canvi, qui patiria un retrocés és Compromís i també Podem, claus per a la majoria d'esquerres.

Castella-la Manxa i Extremadura?

Les majories absolutes del PSOE d'Emiliano García Page a Castella-la Manxa i de Guillermo Fernández Vara a Extremadura no estan garantides del tot, segons el mateix baròmetre del CIS. Page ho tindria més de cara per revalidar-la, però si patina el territori manxec és més propici a un creixement de Vox que d'Unides Podem, el soci que necessitaria el president socialista si no aconsegueix passar la barrera dels 17 escons. Vara també requeriria els liles per poder governar, perquè el CIS li pronostica que perd la majoria absoluta. Ara bé, PP i Vox també arribarien a sumar si l'extrema dreta aconsegueix esgarrapar part del pastís de Ciutadans i entra per primera vegada al Parlament extremeny. A les Illes Balears la situació seria més o menys similar, tot i que en aquest cas dependria de la crescuda que hi pugui tenir el PP i de si l'actual presidenta socialista, Francina Armengol, pot continuar sumant amb els partits a la seva esquerra. En altres comunitats com la Rioja o Cantàbria els pactes PP-Vox queden més lluny i l'equació només lligaria si tant el PP com Vox creixen entre tres i cinc escons.

Cargando
No hay anuncios

Al mapa de les autonòmiques també s'hi podrien marcar alguns punts en vermell de municipis com Madrid o Saragossa, on Vox ja dona suport als governs del PP des de fora. Però també València, on caldrà veure fins on creixen els populars i si resisteix la coalició entre el PSOE i Compromís. Andalusia va ser un dels primers territoris on Vox va entrar en governs municipals, però també on s'han produït les primeres ruptures. A El Ejido, per exemple, una de les poblacions que s'ha convertit en feu de l'extrema dreta en els últims cinc anys, el partit d'Abascal va durar poc més d'un any al govern que compartia amb el PP.

I és que a banda de promoure un retrocés en drets, els governs PP-Vox tampoc són plàcids. La prova no només és a El Ejido, sinó també a Castella i Lleó. Allà, l'extrema dreta no només ha estès l'agressivitat en el to i la manera de fer política, sinó que també arrossega els populars a allunyar-se de la centralitat que propugnen des que Alberto Núñez Feijóo ha agafat les regnes del partit. Però mentre el PP estigui disposat a concedir espais de govern a l'extrema dreta, està condemnat a mantenir aquestes aliances si vol tenir possibilitats de desbancar el PSOE de governs autonòmics i municipals.