ERC i Junts s'encaminen cap a un segon ple fallit

BarcelonaL'elecció frustrada de Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat ha deixat ferides a banda i banda. A la delicada relació entre Esquerra i Junts per Catalunya s'hi ha afegit ara una investidura fallida del candidat republicà: ERC remarca que ells mai els havien fet caure un candidat d'investidura –ni amb CDC ni el PDECat– i JxCat assegura que han prioritzat la CUP al seu soci actual de Govern. Amb la segona volta de dimarts a la vista, els partits independentistes han fet reunió aquesta tarda per intentar desbloquejar l'acord, però segons fonts coneixedores de les converses no s'ha avançat suficient. Esquerra i Junts s'encaminen, doncs, a un segon ple fallit.

Aquest dissabte, en declaracions a El suplement, de Catalunya Ràdio, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha afirmat que les diferències amb JxCat "no són insalvables" i que l'acord "és possible" per dimarts. "Si hi ha voluntat, estem convençuts que serem capaços de poder encarrilar aquest acord i fer-ho possible de cara a dimarts", ha dit, mentre que el mateix Aragonès, des de la presentació de l'últim llibre de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, s'ha mostrat convençut que arriben a temps: "Seguim treballant, seguirem treballant des d'ara fins dimarts, per part nostra no serà". Més escèptic s'ha mostrat el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, que ha afirmat també a El suplement que veu l'entesa "lluny". Ha asseverat que el partit de Carles Puigdemont no vol un acord d'investidura, sinó "un acord d'estabilitat, de legislatura" i que, ara per ara, no hi ha acord sobre les bases d'aquesta estratègia compartida. El que sí que ha descartat són unes noves eleccions. Aquest vespre, al Preguntes Freqüents de TV3, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha fet una crida a Aragonès a arremangar-se i participar de les reunions per la investidura si vol desencallar el pacte.

En aquest context, l'ANC s'ha volgut implicar en el debat per intentar acostar posicions entre els dos grans partits independentistes. L'entitat ha plantejat crear un òrgan amb representació d'ERC, JxCat, CUP, ANC i Òmnium –tal com proposen els republicans–, però que estigui dins del Consell per la República (CxR), l'ens que presideix Carles Puigdemont. Una manera d'intentar unir les dues visions sobre el fòrum que ha de decidir sobre l'estratègia del Procés i que ha fet encallar la formació del govern de la Generalitat.

En aquest ens l'Assemblea planteja que es debati el rumb del Procés, més enllà de la taula de diàleg que Esquerra i la CUP han pactat explorar durant els pròxims dos anys. En un comunicat, l'entitat proposa "repensar l'organització interna del Consell així com cercar un equilibri de forces en el si d'aquesta organització" a través de constituir "un nucli dirigent format per dos representants d'Esquerra, dos de Junts, un de la CUP, un d'Òmnium Cultural i un de l'Assemblea". Al voltant d'aquest organisme se n'hi sumaria un altre on hi hauria representades altres organitzacions de l'independentisme amb menys pes polític i social i que ara també es troben en el Consell. Aquesta és una via per rebaixar els recels d'ERC cap a la composició actual, ja que hi ha partits petits –com Demòcrates o Acció per la República– que consideren afins a Junts.

A parer seu, aquesta seria la manera de "reforçar l'esperit fundacional" del Consell i que torni a ser "punt de trobada i de coordinació del conjunt de l'independentisme". Per l'ANC, ha de ser un instrument per a la "internacionalització" i "preparar el país per a una declaració d'independència efectiva" quan torni a "fracassar l'enèsim intent" d'acord amb l'Estat. Fonts de l'entitat asseguren que ambdues formacions han rebut bé la proposta –els la van fer arribar la setmana passada– i veuen el debat com una "oportunitat" perquè hi hagi un sol espai de coordinació estratègica. Recorden que en la passada legislatura hi ha hagut el Consell per la República, les trobades a Ginebra per buscar una resposta (sense èxit) a la sentència de l'1 d'octubre i les trobades habituals per a les mobilitzacions.

El conflicte amb el Consell

Quin és l'escull entre Esquerra i Junts en aquesta qüestió? Els republicans han pactat amb la CUP crear un nou ens per pactar l'estratègia del Procés, apartat del focus, que prepari l'alternativa si fracassa el diàleg. Aquest ens hauria d'anar deslligat tant de les negociacions de la investidura com de la governabilitat. En canvi, Junts creu que ja existeix el Consell per la República per abordar això i que ha de ser allà on es parli sobre el rumb a seguir. Aposten pel que anomenen "bifurcació": que el Govern se cenyeixi a les competències de la Generalitat i que el Consell prepari el nou "embat". Per a ERC, però, això vol dir cedir el lideratge del Procés a l'expresident Carles Puigdemont i creuen que després del resultat electoral els toca també a ells marcar el ritme.

En les últimes hores i dies, ambdós socis de Govern s'han intercanviat papers sobre aquesta qüestió, a més d'embastar el programa de Govern –coincideixen que està avançat– i tractar altres assumptes, com la idea de "blindar" el Parlament de les ingerències externes. El que no s'ha abordat són el repartiment de carpetes, que tampoc serà pacífic: Aragonès va proposar crear noves conselleries en el seu discurs d'investidura, com la de Feminismes i Acció Climàtica o recuperar la de Recerca i Universitats, a més de gestionar els fons europeus des de Presidència. Ara bé, això ho haurà de pactar amb Junts: per ara les competències de sostenibilitat es troben a la conselleria de Territori, que pilota Damià Calvet, i els recursos de la Unió Europea els vol pilotar JxCat des d'Economia.

Diferències en el programa econòmic

Les diferències entre Esquerra i Junts no només es troben en l'eix nacional, sinó també en l'eix ideològic. Junts recela d'haver de subscriure l'acord ERC-CUP –el president del grup parlamentari, Albert Batet, va ironitzar que els volien fer comprar un menú que no havien cuinat i fer-los pagar la factura– i ja ha expressat discrepàncies en el reforçament del sector públic –aposta per la col·laboració publicoprivada–, en la retirada dels concerts educatius o en el model energètic. Aquest diumenge el conseller de Territori, Damià Calvet, en una entrevista a l'ARA assegura que Catalunya "no es pot permetre una moratòria dels projectes de les renovables", un dels punts que incorpora el preacord, "estem en emergència climàtica", afirma. A parer seu, la proposta està feta des del "desconeixement" i defensa que si es vol una transició energètica això implicarà "molins i plaques" al paisatge. "És una continuació de la lluita contra el canvi climàtic", conclou.

També el diputat de Junts i expresident de la Cambra de Comerç Joan Canadell, a través d'un fil de Twitter, ha criticat que ERC parli només d'un "govern d'esquerres", quan entre els 74 diputats independentistes també hi ha "liberals i socialdemòcrates". "És una gran errada per part del candidat", ha dit, instant-lo a parlar d'un govern "transversal". Segons la seva opinió, el document amb la CUP "no és assumible" i insta els republicans a negociar amb ells per aconseguir els seus 32 diputats. També assenyala que tot i que hi ha propostes que pot compartir, necessiten recursos que la Generalitat no obtindrà, diu, sense la independència o sense fer un "front comú" de tots els independentistes a Madrid.

A 48 hores del segon debat d'investidura, tot apunta que aquest tampoc prosperarà i que la tercera serà la vençuda.