L'ANC es manifestarà contra el Govern per la reforma del Codi Penal

Barcelona / MadridLes relacions entre l’ANC i el Govern ja fa temps que són tempestuoses i la reforma del Codi Penal no contribuirà a calmar-les, sinó tot al contrari. L’entitat que presideix Dolors Feliu s’ha mostrat des del principi crítica amb l’acord entre el PSOE i ERC, però ahir va fer un pas més: va convocar una manifestació de rebuig per al dia 6 de desembre –Dia de la Constitució– que acabarà a les portes del Palau de la Generalitat.

El problema de fons és que l’independentisme fa dues lectures gairebé contraposades de la reforma. El més pragmàtic, representat pel Govern i ERC, defensa que servirà per millorar les condicions actuals de “tots els represaliats”, siguin els condemnats, els exiliats o els encara processats. En canvi, hi ha l’independentisme més unilateralista, encarnat per l’ANC, la CUP i Junts, que veu en la reforma una porta oberta a criminalitzar amb més duresa la protesta.

L’ANC va justificar la manifestació dient que la reforma del Codi Penal té l’objectiu “no dissimulat” de “castigar la mobilització independentista” i “penalitzar més còmodament fets com els de l’1-O”. Per a l’entitat hi ha un fet agreujant i és que aquesta reforma es farà “amb els vots dels nostres representants polítics”, en referència als 13 diputats d’Esquerra que hi votaran a favor a Madrid. En una entrevista amb l’ARA, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va considerar “surrealista” que l’ANC es manifesti aquell dia contra la Generalitat en comptes de contra la Constitució.

El xoc de visions també s’ha tornat a reproduir entre els líders dels dos partits independentistes majoritaris. Mentre que el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, va reivindicar ahir que tant la derogació de la sedició com els canvis en el delicte de desordres públics agreujats són “dos èxits”, per a la presidenta de Junts, Laura Borràs, l’únic que fan és fomentar la “desmobilització” i “posar al dia els mecanismes de la repressió”.

La situació dels exiliats

Des que Pedro Sánchez va anunciar la reforma, el govern espanyol s’ha defensat de les crítiques de part de l’independentisme, però també dels dards que li llança la triple dreta. Ahir ho va tornar a fer el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, que va insistir que el canvi “homologa” el Codi Penal a Europa i va reiterar la tesi que d’aquesta manera es facilitarà l’extradició dels exiliats. De fet, els socialistes intenten allunyar la idea que la reforma és beneficiosa per als líders independentistes que viuen fora de l’Estat i, fins i tot, de qualsevol pretensió d’Esquerra Republicana de desjudicialitzar el conflicte.

Hi va insistir també el líder del PSC, Salvador Illa, que va assegurar que la supressió del delicte de sedició no suposa “despenalitzar” els fets de la tardor del 2017, ni tampoc que l’Estat quedi “desprotegit”. De fet, va recordar que l’article 155 de la Constitució “segueix vigent per si a algú se li ha oblidat”. “I vull ser encara més clar: si a algú se li acudeix tornar-ho a fer, tornaria a actuar l’estat de dret”, va afegir. La triple dreta, però, no dona símptomes d’abaixar el to i Vox va cridar a sortir al carrer per mobilitzar-se contra la supressió de la sedició: ha convocat una manifestació per al 19 de novembre a Barcelona i una altra per al dia 27 a Madrid.