L’amnistia s'obre camí amb el rebuig dels grans tribunals espanyols

MadridEl primer mes de vida de la llei d'amnistia ha resolt alguns interrogants i ha deixat encara moltes causes judicials vinculades al Procés en l'aire. Com era d'esperar, la norma ha comptat amb el consentiment d'alguns tribunals, però també amb una oposició frontal d'uns altres. Els detractors han sigut els sospitosos habituals: els magistrats del Tribunal Suprem Manuel Marchena i Pablo Llarena, l'Audiència Nacional, el jutge de Barcelona Joaquín Aguirre i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos. De moment, hi ha una setantena de persones amnistiades, majoritàriament policies espanyols que van carregar contra els votants l'1-O, però també manifestants i algun càrrec públic, mentre que els líders del Procés s'estan trobant obstacles. Com més alta és la instància judicial, més problemes.

Amnistia aprovada

• 46 policies espanyols - lesions i tortures
• Miquel Buch i l’escorta de Puigdemont - malversació
• 19 activistes - atemptat a l’autoritat, lesions, desordres, danys
• Marta Felip (exalcaldessa de Figueres) - desobediència
• Secretari municipal d’Hostalric - prevaricació
• 4 mossos d’esquadra - lesions i integritat moral

Els 46 policies espanyols que estaven processats a l'Audiència de Barcelona per lesions i tortures encapçalen el rànquing de beneficiats de la llei d'amnistia, i això que els sindicats policials s'oposaven a aquesta norma perquè equiparava els funcionaris als independentistes. La norma preveu que s'excloguin els casos en què s'hagin produït "tractes inhumans degradants" que hagin superat un "llindar mínim de gravetat" i puguin trencar la "resistència moral i física" de les víctimes, però el tribunal va considerar que no s'havia donat aquest extrem. Tampoc en el cas de Roger Español, que va perdre un ull com a conseqüència de l'impacte d'una pilota de goma durant el referèndum. A més, quatre mossos d'esquadra també han estat amnistiats per lesions i un delicte contra la integritat moral durant les protestes postsentència.

A l'altra banda, diversos activistes han estat perdonats per actes en aquelles jornades d'aldarulls arran de la publicació de la sentència del judici del Procés. Diversos jutjats de la capital catalana i d'altres localitats no han dubtat de l'encaix legal de la norma. Tampoc la secció del TSJC que va condemnar per malversació l'exconseller d'Interior Miquel Buch i l'escorta que va assignar a Carles Puigdemont, Lluís Escolà. A diferència de la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem amb els líders de l'1-O, l'alt tribunal català va considerar que aquest cas no entrava en la clàusula d'exclusió que l'amnistia preveu per a la malversació. Encara que el salari d'Escolà suposava un "enriquiment personal de caràcter patrimonial" prohibit en la llei, els jutges sostenien que era una desviació de fons inseparable del context del Procés i que, per tant, era amnistiable.

Amnistia rebutjada

• Causa de l’1-O al Suprem (Puigdemont, Junqueras, Turull, Romeva, Bassa, Comín, Puig) - malversació
• Trama russa - malversació i traïció
• Mas, Ortega i Rigau pel 9-N - desobediència

Qui no ha estat beneficiat per l'amnistia per partida doble és l'expresident Carles Puigdemont. És la peça de caça major dels jutges que més han maniobrat contra l'oblit judicial. D'una banda, el Suprem va optar per rebutjar l'aplicació de la llei pel delicte de malversació, entenent que és contrari al dret europeu. En lloc d'elevar una qüestió prejudicial a Luxemburg, Marchena i Llarena van argumentar que destinar recursos públics al referèndum complia amb el requisit "d'enriquiment personal de caràcter patrimonial" que preveu la llei per excloure l'amnistia al delicte de malversació. Es basaven en una giragonsa argumental que consisteix en: com que no van dedicar diners propis a l'1-O, sinó que van fer ús dels recursos públics, van tenir un "estalvi" en el seu patrimoni personal. A més, també justificaven la no aplicació amb la premissa que la desviació de fons per a la votació podia afectar els interessos financers de la Unió Europea, cosa que també figura com una clàusula d'exclusió a la llei d'amnistia.

D'altra banda, el jutge de Barcelona Joaquín Aguirre tampoc ha aplicat la norma en la causa sobre la trama russa. Pel que fa a la malversació, segueix els passos de Marchena, i pel que fa al delicte de traïció, fa unes cavil·lacions sobre la "guerra híbrida" per sostenir que la suposada ingerència del règim de Vladímir Putin suposava un perill per a la integritat territorial de l'Estat. Així, també podia complir amb la clàusula d'exclusió que l'amnistia preveu per al delicte de traïció. En una circumstància radicalment diferent, el TSJC també ha rebutjat l'amnistia a l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, però perquè els seus antecedents penals ja s'han eliminat amb el compliment de la condemna.

Dubtes al TJUE o al TC

• Quim Torra - desobediència
• Jové i Salvadó al TSJC - malversació
• CDR a l’Audiència Nacional - terrorisme
• Bernat Solé - desobediència
• Pau Juvillà - desobediència
• Tribunal de Comptes

Presentar una prejudicial al TJUE o una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional podia implicar que decaiguessin les ordres de detenció dels exiliats, i el Suprem ho ha volgut impedir, encara que les causes anteriorment esmentades estiguin abocades a acabar inexorablement en algun d'aquests dos –o als dos– tribunals de garanties. Altres jutges sí que han optat per aquesta via. És el cas del president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, que en la causa per malversació contra els dirigents d'Esquerra Lluís Salvadó i Josep Maria Jové ha plantejat a les parts l'opció d'acudir a Luxemburg o bé al TC.

Per què no s'alinea amb el Suprem? La resposta és en un paràgraf de la interlocutòria de Marchena: "Són perfectament imaginables supòsits que sí que quedarien emparats per la llei. Això succeiria, per exemple, amb altres acusats que, sense tenir disponibilitat dels fons, van participar en l'execució i materialització de la despesa. En la realització d'aquests mandats o encàrrecs derivats de la disposició inicial, el propòsit d'enriquiment no podria ser afirmat". Com que Jové i Salvadó no eren consellers, no podien decidir sobre l'orientació dels fons públics, només executar ordres, i això avorta la premissa de "l'enriquiment personal de caràcter patrimonial". Tanmateix, Barrientos dubta de la constitucionalitat de la norma –com el Suprem– i, per això, es planteja acudir al TC, també per altres casos com el de l'expresident Quim Torra, l'exalcalde d'Agramunt Bernat Solé o l'exregidor de Lleida Pau Juvillà.

Qui té clar acudir a Europa és l'Audiència Nacional. El tribunal presidit pel jutge Alfonso Guevara discrepa que pugui ser amnistiable un "terrorisme de baixa intensitat" i considera que el dret europeu no posa escales de gravetat a aquest delicte, pel qual segueixen imputats diversos membres dels CDR. Tanmateix, en lloc de rebutjar-ho de pla, prefereix elevar la consulta a Luxemburg, de manera que haurà d'acatar si el TJUE avalés l'amnistia. El Suprem també presentarà prejudicials en el cas de diversos activistes.

Arxiu per error processal

• Tsunami Democràtic - terrorisme

Inesperadament, l'avenç més gros en la desjudicialització s'ha produït per un error processal del jutge Manuel García-Castellón i no per l'amnistia. La causa del Tsunami Democràtic per terrorisme s'ha arxivat provisionalment a l'Audiència Nacional –per a 10 investigats, entre els quals Marta Rovira– i al Tribunal Suprem –per a Puigdemont i Ruben Wagensberg– a causa d'una irregularitat del magistrat a l'hora de dictar una pròrroga en la instrucció.

Causes pendents

• Líders de l’1-O indultats sense malversació (Cuixart, Sànchez, Forn, Rull, Forcadell)- desordres i desobediència
• Sottogoverno al jutjat 13 de BCN - malversació
• Mesa del Parlament de l’1-O - desobediència
• Meritxell Serret - desobediència
• Mesa de Torrent - desobediència (absolts)
• 27 policies i 1 guàrdia civil a Girona - lesions
• 5 guàrdies civils a la Ràpita
• Activistes