De l'amnistia a Pamplona: Sánchez descol·loca Feijóo obrint múltiples fronts

MadridQuan va començar l'any, Alberto Núñez Feijóo confiava acabar-lo com un president del govern espanyol de tarannà moderat, amb un govern en solitari, i amb un PSOE ja sense Pedro Sánchez i disposat a arribar a acords amb ell. La realitat no ha pogut ser més diferent: ara és un cap de l'oposició que es manifesta al carrer gairebé cada setmana i que ha hagut de recórrer a figures clarament oposades al seu estil de fer política, com ara Cayetana Álvarez de Toledo, per competir amb Vox. El motiu de la radicalització de Feijóo no ve només de la derrota electoral de la dreta espanyolista el 23-J, sinó de l'ofensiva en diversos fronts oberts per Sánchez i que ha deixat el gallec descol·locat i els dos partits de la dreta més enfrontats que mai.

La història amb Sánchez sempre es repeteix i el PP sembla que no és capaç de desxifrar-lo. Quan a Génova ja havien esgotat els qualificatius per a l'amnistia als encausats del Procés i la reunió a Ginebra amb un mediador internacional entre el PSOE i Junts, resulta que Sánchez obre un altre front pactant una moció de censura amb Bildu per desallotjar la dreta foralista de l'alcaldia de Pamplona i situar-hi un membre de l'esquerra abertzale. En aquest escenari, Vox està més còmode i usa un llenguatge més gruixut: el que ha fet Sánchez és un "cop d'estat" i ell és un "tirà", per tant no s'hi pot arribar a cap acord ni tenir una mínima relació institucional amb ell. El PP, però, dubta i intenta marcar distàncies amb l'extrema dreta (tot i que Ayuso també parla de "tirà" per referir-se a Sánchez), amb un resultat que també és difícil d'entendre per als seus.

Reunió amb Sánchez

Sembla clar que Feijóo no arribarà a cap acord important amb Sánchez, sobretot pel que fa a la renovació del Consell General del Poder Judicial, però ara fins i tot es nega a veure-s'hi i fer-se una foto. Per què? Doncs perquè Vox hi sucaria pa. A més, l'escenografia beneficiaria clarament Pedro Sánchez, que el rebria a la Moncloa amb un ampli somriure a la cara, mentre que Feijóo hauria de fer cara de circumstàncies (o d'enfadat, com va fer el rei) i llavors quedaria com un maleducat. El portaveu del PP, Borja Sémper, precisament un moderat, ha hagut de fer equilibris aquest dilluns per justificar el que no ha passat mai en democràcia: que el cap de l'oposició rebutgi una invitació per acudir a la Moncloa: "Nosaltres no rebutgem parlar ni debatre sobre els interessos generals d'Espanya, li estem demanant un ordre del dia", ha dit. En una entrevista a La Vanguardia, però, la secretària general, Cuca Gamarra, ha sigut més clara dient que el que pretén Sánchez amb aquesta imatge és "blanquejar el tipus de relacions que manté amb altres dirigents polítics". Semper ha dit que no pensen "picar l'esquer". El PP ha anunciat que presentarà mocions a tot l'Estat contra el pacte amb Bildu igual com ho va fer amb l'amnistia.

Ara bé, ¿pot el PP negar-se a qualsevol mena d'entesa amb el PSOE? És difícil. Així, per exemple, el PP i el PSOE es van repartir les presidències de les comissions parlamentàries al Congrés ara fa dues setmanes, cosa que va indignar Vox. Però, ¿renunciarà el PP al poder i els recursos que suposen aquestes presidències simplement perquè vol fer una oposició dura? Ja s'ha vist que no. Però precisament per compensar aquests atacs de l'extrema dreta Feijóo ha hagut de recuperar Álvarez de Toledo i ara dubta sobre què fer amb la trobada amb Sánchez. "Nosaltres ho tenim meridianament clar: qualsevol acostament al partit socialista és una forma d'indultar Pedro Sánchez", ha dit aquest dilluns el secretari general de Vox, Ignacio Garriga. I recordant els pactes al Congrés, Garriga ha recordat que "Feijóo acaba de pactar amb aquells que han entregat l'Ajuntament de Pamplona a Bildu".

Aquest dimecres tots dos es tornaran a veure les cares en un debat al Congrés i també en la sessió de control, i és previsible que Sánchez ataqui Feijóo per on li fa més mal: presentant-lo com un líder que no ha acceptat la seva derrota i considera il·legítim el govern del PSOE i Sumar. El líder gallec ja va deixar clar en el debat d'investidura que sí que considera "legítim" l'executiu, al contrari que Vox, però llavors ara com s'explica que refusi tan sols reunir-s'hi? En aquest equilibri tan difícil, atrapat entre la hiperactivitat de Sánchez i la contundència de Vox, Feijóo intenta trobar el seu lloc. I de moment encara no l'ha trobat.