De l'amnistia a l'entorn de Sánchez: l'any més decisiu als tribunals

MadridTal com va acabar el 2024, el 2025 arrenca marcat per l'agenda als tribunals, en la qual Pedro Sánchez té l'atenció posada perquè s'hi juga bona part del seu crèdit. Serà un any decisiu per a l'aplicació de la llei d'amnistia, el desllorigador de la investidura del president espanyol, així com la instrucció de les causes que afecten el seu entorn: la del fiscal general de l'Estat, la de la seva esposa, Begoña Gómez, i el cas Ábalos. La principal incògnita és si en alguna d'elles es trobarà l'escletxa per a la imputació del mateix Sánchez, que és el que realment busca la dreta política, judicial i mediàtica, i que el deixaria en mans de la majoria plurinacional, que és qui hauria d'autoritzar el suplicatori. Aquests són els principals episodis del calendari judicial del 2025.

8 de gener: declara Miguel Ángel Rodríguez

El cas de García Ortiz i el del novio d'Ayuso

La primera cita de l'any és aquest dimecres 8 de gener al Tribunal Suprem. El cap de gabinet d'Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, declara com a testimoni en el cas sobre la presumpta revelació de secrets en el qual està investigat el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. S'investiga qui va filtrar el correu en què la defensa d'Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, reconeixia a la Fiscalia la comissió de dos delictes contra Hisenda. A Rodríguez, que no està imputat, se li atribueix una filtració interessada prèvia a mitjans afins segons la qual era el ministeri públic qui proposava un pacte de conformitat a González Amador. En paral·lel, als jutjats de Madrid aquests pròxims mesos continuarà la instrucció del cas en què està imputat el company d'Ayuso.

13 i 16 de gener: Baltar i Errejón

L'exportaveu de Sumar està citat a declarar com a investigat per agressió sexual

La setmana següent arrencarà amb el judici contra el senador del PP José Manuel Baltar, enxampat conduint a 215 quilòmetres per hora en un tram en què el màxim permès eren 120. El mateix dilluns 13 es reprendrà, a l'Audiència Nacional, el judici contra l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, investigat per blanqueig vinculat al narcotràfic. Dijous 16 l'atenció estarà posada en els jutjats de Madrid, on està citat l'exportaveu de Sumar Íñigo Errejón en la causa per agressió sexual que va iniciar una presumpta víctima seva, la presentadora Elisa Mouliaá.

L'amnistia al Constitucional

El tribunal decidirà si aparta José María Macías

El recorregut judicial a l'Estat de la llei d'amnistia hauria d'arribar a la seva fi aquest any amb el pronunciament del Tribunal Constitucional. Qui pot tardar més és el Tribunal de Justícia de la Unió Europa, al qual també s'han adreçat jutges i magistrats que no volen aplicar la norma. El primer que farà l'òrgan de garanties espanyol, entre el gener i el febrer, és decidir qui formarà part del tribunal. Bàsicament, cal resoldre si s'aparta José María Macías, proposat pel PP, i que va ser exvocal del Consell General del Poder Judicial, des d'on va liderar l'oposició d'aquest òrgan a l'amnistia mentre s'estava tramitant al Congrés. El bloc progressista té majoria per recusar-lo, però caldrà veure si els seus sis integrants hi estan d'acord. En cas que quedi fora, el TC que decidirà sobre l'amnistia el formaran 10 magistrats, 6 del grup progressista i 4 del conservador.

Un cop superat aquest tràmit, s'abordarà la qüestió d'inconstitucionalitat que el Tribunal Suprem va presentar contra la llei, en el marc d'una causa sobre desordres públics d'un activista. La sentència servirà de base per a resolucions posteriors, però encara no abordarà qüestions que afecten Carles Puigdemont, com per exemple la interpretació que el Suprem ha fet per no amnistiar el delicte de malversació. Després, es resoldrà el recurs d'inconstitucionalitat del PP que ha presentat contra el conjunt de la llei i, posteriorment, els recursos d'empara que puguin presentar afectats com l'expresident. Puigdemont encara no ho ha pogut fer perquè el Suprem no ha resolt la seva apel·lació. Ho hauria de fer les pròximes setmanes.

La sala segona del Suprem

El CGPJ ha d'escollir el relleu de Marchena

El CGPJ ja té sobre la taula les candidatures d'Andrés Martínez Arrieta i Ana Ferrer per substituir Manuel Marchena com a president de la sala segona del Suprem. Només cal que els blocs conservador i progressista es posin d'acord, però l'escenari de bloqueig és real. Qui cedirà? El que és segur és que es necessita un acord, atès que l'elecció ha de comptar amb un mínim de 13 dels 21 vocals i la composició és de 10 progressistes i 10 conservadors –sense comptar la presidenta, Isabel Perelló.

Cas Begoña i cas Ábalos

Els principals maldecaps de Sánchez

No hi ha una data específica marcada al calendari, però la instrucció del jutge Juan Carlos Peinado contra Begoña Gómez continua, a l'espera de concretar uns fets que la puguin portar a judici. La dona de Sánchez ja va declarar al desembre. En les pròximes setmanes sí que hi ha d'haver novetats en el cas Ábalos: d'una banda, el Congrés acceptarà el suplicatori del Suprem perquè pugui continuar investigant l'exministre de Transports i ara diputat no adscrit; de l'altra, està pendent de conèixer-se el contingut dels dispositius que es van interceptar a l'empresari Víctor de Aldama per saber si realment hi ha proves contra els dirigents del PSOE a qui va assenyalar: Santos Cerdán; el cap de gabinet de María Jesús Montero, Carlos Moreno, o el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres.

10 de novembre: judici contra la família Pujol

L'expresident, al banc dels acusats pels diners a l'estranger

Cinc anys i mig després que l'Audiència Nacional enviés a judici el cas Pujol, l'expresident i els seus fills seuran al banc dels acusats a partir del 10 de novembre per presumptes delictes de blanqueig de capitals, falsedat documental i delictes contra la Hisenda pública. La Fiscalia demana 29 anys de presó per al fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, i 9 anys de presó per a Jordi Pujol i Soley, que tindrà 95 anys quan comenci el judici. La tesi del ministeri públic és que els diners que Pujol va confessar que tenia a l'estranger no són provinents de la deixa de l'avi, com diu la família, sinó de la corrupció.

S'obrirà alguna causa per la DANA?

El TSJCV, de moment, no investiga Mazón

2025 també serà l'any en què els tribunals decidiran si hi poden haver responsabilitats judicials per la DANA al País Valencià. De moment, el TSJ del País Valencià va arxivar les querelles contra el president, Carlos Mazón, però caldrà veure quin recorregut poden tenir als jutjats d'instrucció. Encara en l'àmbit polític, el Suprem també continuarà la investigació de l'eurodiputat Alvise Pérez per finançament il·legal –ha demanat el suplicatori al Parlament Europeu–. En plana esportiva i social, el 3 de febrer arrenca el judici a l'expresident de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales pel petó a Jenni Hermoso.