L’amenaça del bloqueig plana sobre l’escenari post 14-F
Els dubtes de Sabater amb Borràs afegeixen encara més incertesa als pactes postelectorals
BarcelonaCatalunya s’ha acostumat en els últims anys a uns debats d’investidura agònics. Fins al 2012 -quan Artur Mas va ser reelegit president de la Generalitat gràcies als vots d’ERC-, la tria del nou cap de l’executiu per part del Parlament havia sigut pràcticament un tràmit, però des del 2015 -quan davant la negativa de la CUP el mateix Mas va haver de fer un pas al costat in extremis per evitar la repetició electoral- s’ha convertit en un veritable mal de queixals. Ara, quan encara no s’ha arribat a l’equador de la campanya, els vetos creuats entre formacions ja anticipen que després del 14-F l’aritmètica pot dibuixar un altre escenari endimoniat. L’amenaça de bloqueig ja plana sobre l’horitzó postelectoral.
La jornada de campanya d’ahir va afegir encara més incertesa sobre què pot passar a la cambra catalana després dels comicis. La candidata de la CUP, Dolors Sabater, va sacsejar el tauler quan, de bon matí, en una entrevista a La 2 i Ràdio 4, va assegurar que els anticapitalistes no investirien la presidenciable de JxCat, Laura Borràs, mentre hi hagi sobre ella “sospites de corrupció”. Feia referència a la causa al Suprem contra la també portaveu de Junts al Congrés per presumpte fraccionament de contractes en la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
L’argument de Sabater que “les sospites de corrupció s’haurien d’aclarir abans que algú pogués ser habilitat per governar el país” va generar incomoditat a la CUP, que de seguida va fer arribar un comunicat als mitjans matisant les paraules de la candidata i afirmant que, tot i que els anticapitalistes “han demostrat el seu compromís contra la corrupció”, també han evidenciat “la seva solidaritat contra la repressió i les causes d’estat”. La mateixa Sabater rectificava hores després i, en un acte del partit, puntualitzava que l’únic “veto” dels cupaires és “a un govern del 155 i a continuar amb la paràlisi del Govern actual d’aquests últims tres anys”.
El record del cas Turull
Els anticapitalistes, que en els últims anys han vist com veus destacades de la formació admetien que va ser un error bloquejar la investidura de Jordi Turull el dia abans que el jutge Pablo Llarena l’enviés a la presó, no volen aparèixer ara com un agent de bloqueig, tot i que des de les files d’ERC i JxCat s’admet en privat que si la investidura queda en mans dels cupaires no serà fàcil tirar-la endavant. L’altre actor independentista que aspira a ser clau per configurar una majoria, el PDECat, no obté per ara representació a les enquestes. Tampoc el govern ampli que proposa Pere Aragonès amb JxCat, la CUP, el PDECat i els comuns ha sigut d’entrada ben recollit per ningú.
Per això, tant ERC com JxCat admeten que bona part de les opcions de desencallar la investidura ràpid passen per sumar entre els dos 68 diputats. Tanmateix, tampoc així se sap del cert que la investidura es resoldria aviat. Les diferències estratègiques i les travetes constants entre els dos han llastat l’últim executiu i no han fet més que eixamplar-se durant la campanya. Fins ara, JxCat no ha garantit que donés els seus vots a ERC en cas de victòria dels republicans i, tot i que a la inversa Pere Aragonès sí que va dir que donarien suport a JxCat en cas de quedar per darrere dels de Carles Puigdemont, els dubtes per la voluntat de Junts de reactivar la DUI i pel perfil d’algun dels seus candidats fan que tampoc Borràs pugui donar per segura la investidura si sumen prou entre els dos partits.
Ahir, en una entrevista a La Sexta, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, no va posicionar-se sobre si investirien Borràs malgrat la causa oberta al Suprem, però sí que va subratllar que si la presidenciable de Junts milités a ERC no hauria pogut ser candidata: “Sempre que ERC s’ha trobat en un situació d’aquest tipus ha demanat al seu militant, fos qui fos, que renunciés a ser candidat”, va apuntar. Un comentari que va reobrir les ferides entre socis de govern i que va molestar l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, que va acusar el líder dels republicans de “no mantenir la solidaritat antirepressiva” en el cas de Borràs.
Més enllà d’emboirar l’escenari dels pactes postelectorals, les paraules de Sabater van ser un cop per a la candidata de JxCat, perquè posaven sobre la taula un assumpte que fins ara només havia aparegut en campanya durant el debat de diumenge a TVE, quan el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va tirar en cara a Borràs els “casos de corrupció”, cosa que ella, visiblement enfadada, li va retreure quan es va acabar el debat. Ahir, quan a Els matins de TV3 li van preguntar per les paraules de la candidata de la CUP, va respondre passant la pilota als cupaires: “La CUP haurà de prendre les seves decisions, si està al costat de la injustícia espanyola o de la democràcia catalana”, va subratllar.
Un tripartit impossible?
Més enllà de les dificultats per articular una majoria independentista, tampoc la resta d’opcions sobre la taula semblen ara mateix en condicions d’imposar-se en un debat d’investidura. La possibilitat d’un tripartit -atiada des de JxCat, el PP i Cs en forma d’espantall i des dels comuns en forma de desig- no és viable a tenor de les declaracions públiques d’ERC i el PSC, que per ara descarten no només governar junts, sinó també donar-se suport l’un a l’altre. Tanmateix, ahir la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, va insistir en la idea i va obrir la porta també a un govern d’ERC i els comuns en minoria que obtingués el suport extern dels socialistes, un extrem que havia descartat el dia abans perquè cal “un Govern fort”.
Fins i tot dins del bloc constitucionalista -al qual cap enquesta dona opcions d’assolir la majoria- tampoc hi ha acord pel que fa a investir un candidat. El favorit dins d’aquest camp, segons totes les enquestes, és el cap de llista del PSC, Salvador Illa, però ahir el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, va assegurar que no li donaria els seus vots i que, en cas de poder articular una majoria contrària a la independència, reclamaria triar “un candidat de consens”. També Vox, que amb tota probabilitat entrarà a la cambra catalana, va subratllar el seu canvi de criteri i va refermar que no donarà els seus vots a Illa, tot i que els hi va oferir ara fa uns dies.
L’ombra del bloqueig plana sobre el dia després de les eleccions quan encara no s’ha votat.