Tribunals

L'altra via dels investigats del 13 per lliurar-se de la presó

La dilació de la causa, que fa gairebé set anys que s'allarga, podria comportar-los la reducció de pena en cas que no arribi abans l'amnistia

La Ciutat de la Justícia de Barcelona.
3 min

BarcelonaLa investigació judicial per l’1-O al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona porta gairebé set anys en marxa, i va per llarg. Va començar fins i tot abans del referèndum i hi ha una trentena d’alts càrrecs i treballadors de la Generalitat investigats per despeses associades al Procés, en una macrocausa que s’ha convertit en un calaix de sastre d’imputacions de malversació i desobediència. El retard en el procediment, que ha actuat com a espasa de Dàmocles per a molts dels investigats, es pot convertir ara en una oportunitat per deslliurar-se de la presó.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA, les penes a les quals podrien enfrontar-se podrien veure’s sensiblement reduïdes en aplicació de l’atenuant de dilació indeguda. Aquest atenuant, que s’aplica en casos de retards excepcionals no provocats per les parts, pot rebaixar la pena dels delictes fixada a la llei en un o dos graus. Per exemple: en el cas de la malversació més greu, penada amb entre 4 i 8 anys de presó, l’atenuant podria obligar el tribunal a aplicar una condemna d’entre 2 anys i 4 anys menys un dia (reducció en un grau) o, fins i tot, d’entre 1 any i 2 anys menys un dia (reducció en dos graus).

Per sota de les condemnes de dos anys de presó, l’esperable és la suspensió de la pena si el condemnat no té antecedents. Això permetria als acusats esquivar la presó fins i tot si el procediment arribés a judici i encara que se'ls apliqués la malversació agreujada, seguint el criteri del Tribunal Suprem, que no considera que la reforma pactada entre el PSOE i ERC –dirigida a rebaixar les penes quan no hi hagi ànim de lucre– encaixi amb l’1-O.

La previsió passa per l'amnistia

Tot i això, la previsió dels advocats és que no calgui arribar ni a aquest punt gràcies a l'amnistia. Tal com confirmen a l'ARA, calculen que la mesura de gràcia entri en vigor abans que la jutgessa que porta el cas pugui acabar la instrucció i, per tant, hagi d'arxivar la macrocausa de l'1-O sencera.

Segons els lletrats consultats, les diligències en marxa haurien de decaure en el moment en què entrés en vigor la llei d'amnistia (i això ha dut un jutjat de Girona, per exemple, a suspendre un judici per estalviar-se una vista que pot acabar sent "inútil"). Si el jutjat decidís consultar al Tribunal Constitucional abans de posar-hi fi, el procediment quedaria suspès el temps que el TC trigués a resoldre.

La investigació, que va començar el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer aprofitant com a excusa les declaracions de l'exsenador d'ERC Santi Vidal, que assegurava que la Generalitat tenia les dades fiscals de tots els catalans, ha arribat a tenir 48 investigats –els més coneguts, Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, que seran finalment jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Sunyer va morir el novembre del 2018 i ara és la magistrada Alejandra Gil qui s'encarrega de la instrucció. Ara, a més, ha d'incorporar els expedients provinents de la causa del jutjat d'instrucció número 18, que fins fa uns mesos investigava en paral·lel despeses d'acció exterior suposadament relacionades amb el Procés. Un moviment que les defenses assumeixen que encara portarà més temps i que, per aquest motiu, no hi haurà judici perquè l'amnistia arribarà abans.

El 2021 va estar a punt de tancar-se el sumari, però l'Audiència de Barcelona el va reobrir estimant en part les peticions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

Causes paral·leles

Les instruccions al jutjat 13 i al jutjat 18 van subsistir en paral·lel fins al febrer de 2023, quan l'Audiència va estimar un recurs de l'advocada Judit Gené que demanava la unificació per la connexió dels fets investigats. És una reivindicació que les defenses van esgrimir des del principi i que la Fiscalia va ignorar quan, basant-se en un informe del Tribunal de Comptes sobre despeses d'acció exterior, va escollir obrir una causa separada en lloc de dur-la davant del jutjat 13. L'Audiència de Barcelona ha trigat dos anys a resoldre el recurs de Gené, que sosté que, arribi o no l'amnistia, el cas es pot guanyar amb arguments "jurídics i penals".

En la causa del jutjat 18 hi havia deu investigats, tres dels quals ho estaven ja en la macrocausa del jutjat 13. La jutgessa haurà de decidir ara què fa amb els altres set investigats del 18 (entre ells, l'exconseller Raül Romeva), que se sumen als 27 de la causa que ja té el 13.

Des del principi del procediment, els investigats han denunciat que la causa ha estat "plena d'irregularitats", ja que asseguren que els informes elaborats sota el paraigua d'aquesta investigació no han fet més que nodrir altres imputacions sobre l’1-O. En particular, el judici davant el Tribunal Suprem que va acabar amb els dirigents independentistes condemnats per sedició i malversació, i, ara, el procés contra els republicans Jové, Salvadó i la consellera Natàlia Garriga, ja amb data de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

stats