El PSOE desvincula l'amnistia de la patacada a Galícia
Feijóo rep lloances d'Ayuso i espanyolitza les eleccions per desgastar Sánchez
Madrid / BarcelonaDerrotat el 23 de juliol, Alberto Núñez Feijóo esprem al màxim la victòria a Galícia amb l'objectiu de desgastar Pedro Sánchez aprofitant que el PSOE va patir diumenge els pitjors resultats històrics a la comunitat. "Hem guanyat a la irresponsabilitat del partit de Sánchez, que es va encomanar als nacionalistes", ha celebrat el líder del PP, que ha participat en la junta directiva del PP gallec al costat del guanyador, Alfonso Rueda. Però Feijóo no ha esmentat l'amnistia, i això que una membre de la seva direcció, Noelia Núñez, exigia aquest matí al PSOE que retirés la llei després del revés electoral. La portaveu de Ferraz, Esther Peña, rebutjava en roda de premsa que l'amnistia tingui vinculació amb els resultats gallecs: "El transvasament de vot ha anat al BNG, que és clarament sobiranista i partidari de l’amnistia".
Les lectures interessades cotitzen a l'alça en funció de si els resultats somriuen o perjudiquen i la ressaca de Galícia n'ha ofert una nova prova. El PP, que va ser el primer partit a espanyolitzar la campanya parlant de l'amnistia, acusava el PSOE de plantejar mirades estatals a les eleccions gallegues, i ho aprofita ara per subratllar que "Galícia ha enviat un missatge a Espanya". "Els espanyols ja saben que si concentrem el vot en el PP frenem l'independentisme i arraconem el sanchisme", ha remarcat Feijóo. Aquest dimarts la cúpula de Génova es reuneix per aprofundir en l'anàlisi estatal i caldrà veure si Feijóo entra en el terreny de l'amnistia, un camp de mines per a ell després de la ficada de pota en plena campanya gallega, quan va afirmar que l'havia estudiat "durant 24 hores" i va obrir la porta a l'indult a Puigdemont.
Per la seva banda, el PSOE malda per circumscriure els comicis gallecs a l'àmbit autonòmic. Hauria fet el mateix en cas que s'hagués produït el canvi polític? El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ho té clar: "Si el PP no hagués obtingut majoria absoluta, avui parlaríem de les conseqüències estatals, no gallegues. Seria el principi de la decadència [d'Alberto Núñez Feijóo]. Si passa el contrari, la conclusió també ha de ser estatal", ha manifestat, i ha augurat que en cas de derrota del PP es llegiria el resultat com una "legitimació de l'amnistia i de [Carles] Puigdemont". Per tot plegat, ha demanat una "reflexió profunda" al PSOE, que ha evitat una autocrítica a fons, tenint en compte que el període electoral continua els pròxims mesos amb les eleccions d'Euskadi i les europees del 9 de juny.
L'única explicació dels resultats a la seu del PSOE és que el candidat, José Ramón Gómez Besteiro, no tenia un lideratge consolidat, a diferència del d'Ana Pontón al BNG o la fortalesa del PP gallec. "La terra per a qui la treballa", ha insistit Peña, que, tot i això, ha tancat files amb Besteiro perquè construeixi un projecte a mitjà i llarg termini. Peña ha reiterat que no hi ha hagut cap canvi de govern a Galícia i que, per tant, no es pot parlar de "canvi de cicle", tal com prèviament havia afirmat Page. "Hem d'evitar que el canvi de cicle es converteixi en un cicló", demanava el president de Castella-la Manxa.
Feijóo, reforçat?
Com que ha evitat la lectura en clau estatal, Peña tampoc ha volgut valorar si Feijóo en surt reforçat. Però segons una de les principals figures del PP, sí. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha assegurat que a l'Estat "hi ha alternativa i esperança i es diu Alberto Núñez Feijóo". En un esmorzar informatiu, ha escenificat un suport sense fissures al líder del PP. "Feijóo, 40 [escons]; Sánchez, 9", ha resumit, evidenciant així que el PP farà tot el possible per estendre les conseqüències de les eleccions a Galícia.
Així, la presidenta madrilenya ha dirigit la crítica cap a Sánchez i ha contraposat el triomf del seu partit a Galícia amb la manera dels socialistes d'aconseguir l'executiu estatal: "Alfonso Rueda és president [de la Xunta] perquè l'han escollit els gallecs, mentre que Sánchez és un president que la gent no va escollir, li han donat suport comunistes, separatistes i el partit dels terroristes". "Un polític normal dimitiria aquest mateix matí", ha afegit. Ayuso també ha burxat en la nafra de Sumar —"no són res", ha dit—, que també ha posat com a excusa que la seva candidata, Marta Lois, no era gaire coneguda a Galícia.
L'encarregat de comparèixer ha estat el seu portaveu, Ernest Urtasun, mentre que la líder del partit, Yolanda Díaz, que va ser qui va designar Lois, encara no ha fet autocrítica. Els resultats són especialment durs per a la vicepresidenta segona del govern espanyol, a qui no li va somriure ni tan sols el seu poble, Fene. En aquest municipi de la ria de Ferrol, el BNG es va imposar amb claredat i Sumar va obtenir poc més del 4% dels vots.
El BNG no descarta portar el PP als tribunals
Al BNG la ressaca electoral ha estat menys dolorosa, tot i haver quedat fora del govern. Sí que cou a les files nacionalistes que el PP aconseguís mobilitzar el seu electorat l'última setmana de la campanya amb durs atacs a la seva candidata, Ana Pontón, a qui va relacionar amb el terrorisme. Precisament, Pontón ha assegurat aquest dilluns en una entrevista a la SER que el seu partit està estudiant portar als tribunals el PP per aquest "vincle" amb ETA que els conservadors li han atribuït: "No poden quedar impunes", ha dit. Així, no ha descartat la via judicial perquè "en política, no tot s'hi val".