L'aliança PP-Cs no funciona: cap govern autonòmic ha acabat la legislatura

MadridAndalusia, Madrid, Múrcia i Castella i Lleó tenen dues coses en comú: la primera és que un pacte entre PP i Ciutadans va permetre desbancar el PSOE dels quatre governs autonòmics el maig del 2019 (en el cas d’Andalusia va ser el desembre del 2018) i la segona és que aquesta coalició de govern no ha aconseguit en cap dels quatre casos acabar la legislatura. Fa tres anys els taronges vivien un dels seus moments més dolços: havien estat a punt de sobrepassar el PP en les eleccions generals de l’abril del 2019 i un mes després aconseguien forçar els populars a pactar tres governs autonòmics i desenes d'ajuntaments. El que havia començat com una aliança capaç de desbancar l’esquerra del govern ha acabat en la majoria dels casos en trencadissa.

L'efecte dominó va començar el març de l’any passat a Múrcia. La jugada s’havia gestat des de la sala de màquines del PSOE i de Cs amb l’objectiu de desbancar el president popular murcià, Fernando López Miras, amb una moció de censura. L’operació, però, se’ls va acabar girant en contra quan López Miras va sortir-se'n de reclutar tres diputats de Cs, que van trencar amb la formació taronja i es van passar a les files populars. El PP va ignorar el pacte antitransfuguisme per girar com un mitjó la situació i mantenir-se en el poder. 

És més, la situació va evidenciar que l’actual líder de Cs, Inés Arrimadas, havia perdut el control de la formació, que vivia les seves hores més baixes després de la desfeta de les eleccions del novembre del 2019, en les quals es va quedar amb 10 diputats. La sagnia del partit no havia fet més que començar i el degoteig de baixes va ser una constant des de llavors. El rostre més paradigmàtic d’aquella cascada de dimissions va ser el de l’exdirigent de Ciutadans Fran Hervías, que va passar a les files del PP amb l'objectiu de reclutar membres de la formació taronja per al projecte que llavors pilotava Pablo Casado.

El 4-M catapulta Ayuso

Qui va veure la seva oportunitat de posar fi a un govern de coalició que havia estat marcat per la mala maror gairebé des de l’inici va ser Isabel Díaz Ayuso. La presidenta de la Comunitat de Madrid va decidir convocar eleccions a l’equador del mandat i després que la gestió de la pandèmia hagués agreujat la seva relació amb Ciutadans. Els dos socis actuaven d'esquena l’un de l’altre i els taronges s’havien queixat en diverses ocasions que la presidenta madrilenya no els informava de les decisions sanitàries que prenia. La mateixa Ayuso, a més, havia afirmat en alguna ocasió que veia “dos governs en un”. La moció de censura de Múrcia va permetre a la dirigent popular trencar definitivament amb el partit taronja per la por a una possible moció de censura de la mà del PSOE. La jugada li va sortir bé i va guanyar les eleccions del 4 de maig amb una aclaparadora majoria. Ciutadans va desaparèixer de l’Assemblea i Vox es va convertir en el nou soci d’Ayuso –el suport de l’extrema dreta havia estat també motiu de disputa entre populars i taronges.

Mañueco canvia Cs per Vox

La relació entre el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, i el de l’exvicepresident de la comunitat, Francisco Igea, tampoc va ser cap idil·li. Els socialistes, de fet, van intentar persuadir els taronges fa un any perquè donessin suport a la moció de censura que van presentar i que va acabar fracassant. Un any després, però, el desacord per als pressupostos autonòmics i les enquestes que rebia des de la seu del PP de Madrid van dur Mañueco a trencar la coalició i avançar les eleccions. La maniobra, però, li va acabar sortint malament perquè els populars van aconseguir guanyar però es van quedar lluny de la majoria absoluta que pretenien obtenir. El creixement exponencial va ser per a Vox i la conseqüència que va comportar va ser que els populars van obrir les portes a l’extrema dreta perquè per primera vegada entrés a un govern autonòmic.

A Andalusia, el primer govern autonòmic de PP i Cs tampoc acabarà la legislatura. El president andalús, Juanma Moreno, va anunciar dilluns que avançava les eleccions previstes per a finals d’any per al 19 de juny, tot i que la relació amb el seu vicepresident, Juan Marín (Cs), no és tan dolenta com en els altres tres casos. L'avançament electoral ja ha portat a quatre baixes a Ciutadans: quatre diputats que han anunciat aquest dimarts que abandonen el partit per discrepàncies amb Marín. Després que Vox es negués a aprovar els pressupostos autonòmics i impulsat per l’efecte Feijóo, Moreno pretén ara arribar a la majoria absoluta i contenir l’auge de l’extrema dreta.

El cas de les mascaretes ha fet trontollar la coalició que menys turbulències ha tingut: la de PP i Cs de l’Ajuntament de Madrid. De moment, però, els taronges no han deixat caure José Luis Martínez-Almeida.