POLÍTICA MUNICIPAL

L’aliança ERC-comuns no funciona a les capitals

A les crisis de govern a Lleida i Tarragona s’hi suma la pugna a Barcelona

BarcelonaEls comuns s’han posicionat com el principal soci del Govern que encapçala ERC amb l’aprovació dels pressupostos i l’aval de moltes de les iniciatives de l’executiu al Parlament. Els republicans, de fet, ja els volien amb JxCat a la Generalitat, com a nivell municipal havien fet a Lleida. Aquella prova pilot, però, no ha sortit bé, com a Tarragona, mentre que a Barcelona són els republicans els que fan oposició a Ada Colau. L’aliança nacional, doncs, no acaba de quallar a les capitals de demarcació.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Anem a pams. Al juny farà tres anys que ERC, Junts i el Comú van escenificar a la passarel·la dels Camps Elisis de Lleida una nova etapa a la ciutat després de 40 anys de socialisme. Just dos anys més tard, el Comú sortia del govern després que l’alcalde, Miquel Pueyo (ERC), expulsés el seu líder de l’executiu. I ara, lluny de tornar-hi -i això que van pactar un traspàs “serè”-, l’abstenció del Comú als pressupostos i a la qüestió de confiança vinculada als comptes ha conduït el govern a 30 dies d’incertesa. El PSC voldria presentar una moció de censura i la negocia amb el Comú, que demana concrecions. Fonts del partit accepten que amb els socialistes hi ha diferències, i per això no volen presses. Tot i que queden tres dies per decidir-se, la moció podria plantejar-se més endavant.

Cargando
No hay anuncios

S’arriba a la situació actual després de mesos de tensions. Fonts del Comú expliquen que van insistir en no sumar Junts d’entrada, però que ERC va descartar-ho. A partir d’aquí, retrets creuats. Veus del partit lila indiquen que Junts ha incomplert diversos punts de l’acord sobre mobilitat i infraestructures. “Ens hem empassat molts gripaus”, remarquen. A l’altra banda, fonts de Junts argumenten que els canvis porten temps i que el Comú els volia massa ràpid. I des d’ERC justifiquen que ells mai s’han mogut de la seva posició. El detonant va ser el projecte de reparcel·lació del pla de Torre Salses, que va rebre l’oposició del Comú i va trencar el govern.

Incompatibilitats

Les ferides obertes a Lleida es reprodueixen també a Tarragona. Allà, republicans i comuns van decidir governar plegats amb 9 regidors de 27 i amb Junts i la CUP donant-los suport extern. ERC veia bé sumar-hi els altres partits independentistes, però els comuns, que tenien la clau perquè també podien investir el PSC, s’hi van negar. Tot va canviar el 2021. Fonts republicanes expliquen que feia temps que insistien en la necessitat d’incorporar Junts i la CUP per ser més eficaços i no haver de lluitar cada votació. Els comuns s’hi van oposar i abans de l’estiu ERC va dir prou i va incorporant Junts i la CUP. La regidora dels comuns Carla Aguilar ho va considerar una acció unilateral i va sortir de l’executiu de Pau Ricomà, tot i que el seu company, Hermán Pinedo, s’hi va quedar. Ara Aguilar té la clau de la majoria. Va votar no als pressupostos i s’estan iniciant els tràmits per prorrogar-los, tot i que les negociacions continuen. Sigui com sigui, els comuns i ERC tampoc van aconseguir entendre’s a Tarragona, i veus de les dues parts apunten que el govern sense la CUP i Junts també feia aigües.

Cargando
No hay anuncios

De capital en capital, els casos de Lleida i Tarragona se sumen al de Barcelona. ERC no va entrar al govern, però va negociar i aprovar els dos primers comptes d’Ada Colau. Aquest any va decidir vetar-los, però la negociació pels pressupostos catalans va acabar amb els republicans -a contracor i sense negociar cap xifra- facilitant els comptes. “Els comuns han sucursalitzat Barcelona”, va afirmar Ernest Maragall. L’única capital que encara no ha provat la fórmula d’entesa ERC-comuns ha sigut Girona, on els liles no tenen representació. El resultat de tot plegat és que, malgrat el pacte en dues capitals fa menys de tres anys, republicans i comuns -que sí que governen junts en municipis com Sant Feliu de Llobregat o Badalona- no han aconseguit mantenir l’aliança que practiquen al Parlament i que voldrien a la Generalitat.