Els testimonis desvinculen l'alcalde de Roquetes de l'organització de l'1-O en un judici que es reprendrà al juny

BarcelonaL'alcalde de Roquetes (Baix Ebre), Paco Gas, podria convertir-se en el primer alcalde en actiu inhabilitat per un delicte de desobediència per haver participat en l'1-O. Aquest dilluns s'ha assegut al banc dels acusats per haver participat presumptament en l'organització del referèndum al municipi, i s'enfronta a un any i tres mesos d'inhabilitació i més d'11.000 euros de multa. No obstant, el judici s'ha ajornat fins al mes de juny: l'ha aturat la seva advocada, Anna Nadal, perquè els quatre agents de la Guàrdia Civil testimonis de l'acusació declaraven des de la caserna en lloc de fer-ho en seu judicial i, per tant, ha argumentat, sense garanties processals.

Gas ha denunciat que "el perjudici que ocasiona" la situació "no té reparació", com informa l'ACN. Així, s'ha acordat que tant els agents com l'alcalde declarin el 15 de juny, tot i que s'ha acceptat procedir amb la declaració dels onze testimonis de la defensa perquè no la perjudicava. El seu relat ha desvinculat l'alcalde de l'organització del referèndum al pavelló de Roquetes i la Raval.

En declaracions a les portes del jutjat penal de Tortosa, l'alcalde ha defensat la lluita antirepressiva. "No ens ha de fer temor passar pel jutjat i enfrontar-nos dialècticament amb qui controla el poder", ha explicat. "Tenim la raó i el dret a poder elegir el nostre futur", ha afegit. Segons informa l'agència de notícies, més d'un centenar de persones i representants polítics d'ERC, JxCat i el PDECat s'han concentrat a la plaça Mossèn Sol de Tortosa, prop del Palau Judicial, per donar-li suport. "El meu és un pas més per tirar endavant aquest procés, que entre tots hem de guanyar, però és insignificant al costat del que està patint la gent que és a la presó i a l'exili", ha apuntat l'alcalde republicà. Gas ha titllat el judici d'acte de "venjança i repressió" contra el Procés. Ha entrat als jutjats amb el puny aixecat i al crit de "Visca Catalunya".

És el tercer alcalde que s'asseu al banc dels acusats pel referèndum, juntament amb l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan (JxCat), que va ser absolta, i l'alcalde d'Agramunt, Bernat Solé (ERC), que va ser inhabilitat quan estava ocupant el càrrec de conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Solé ha acompanyat Gas aquest matí, i en declaracions als mitjans ha recalcat que, "com la resta d'alcaldes i alcaldesses, durant l'1-O va estar al costat de la gent", i ha lamentat que continuï "la judicialització d'un conflicte polític que té una solució estrictament política".

Pau Juvillà serà jutjat al TSJC pels llaços grocs a l'Ajuntament de Lleida

En paral·lel, el membre de la CUP de la mesa del Parlament, Pau Juvillà, s'enfrontarà a un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per no haver retirat els llaços grocs que tenia penjats a les finestres del seu despatx a la Paeria de Lleida. L' anticapitalista es va negar a treure'ls malgrat que Ciutadans –concretament la regidora Ángeles Ribes– ho havia denunciat durant la campanya de les eleccions municipals del 2019.

Segons confirmen fonts judicials a l'ACN, el tribunal ha acceptat la petició de la Fiscalia que fos el TSJC qui acceptés el cas, que estava pendent d'enviar-se a un jutjat penal. El motiu és que l'exregidor ha passat a ser aforat després d'assumir l'escó de la CUP al Parlament. El ministeri fiscal li demana vuit mesos d'inhabilitació especial i quatre mesos de multa per un delicte de desobediència comès per autoritat o funcionari públic.

Al mes de gener –abans que comencés la campanya de les catalanes– va explicar que mantenir els llaços malgrat la petició de la Junta Electoral va ser una "decisió col·lectiva de l'assemblea", i va acusar Cs d'actuar com el "braç executor de l'Estat". No és l'únic membre de la CUP que en els últims mesos ha topat amb la justícia. A part del cap de llista per Lleida, també Laia Estrada, candidata per la circumscripció de Tarragona, va ser cridada a declarar a les portes de la campanya, encara que no hi va assistir, arran d'una manifestació del desembre del 2018 en contra de la reunió del consell de ministres a Barcelona, que va acabar amb incidents. La cupaire també va ser investigada en el seu moment per les mobilitzacions del 3-O i el 8-N, en unes causes que van ser arxivades. Al seu torn, l'alcalde de Celrà i cap de llista per Girona, Dani Cornellà, també va ser detingut juntament amb l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, i 14 activistes més pel tall de l'AVE a Girona en el primer aniversari de l'1-O. No obstant, els dos càrrecs electes van acabar sent absolts.