L'aïllament de Clara Ponsatí

Brussel·les / BarcelonaClara Ponsatí va ser la vigília de l'Onze de Setembre a Barcelona al Fossar de les Moreres. Hi era ja sense l'espasa de Dàmocles d'una detenció policial –ja va declarar acusada de desobediència per l'1 d'Octubre– i sense cap delegació política que l'acompanyés: no hi va anar amb Junts per Catalunya, sinó com a eurodiputada independentista al marge dels tres partits sobiranistes amb representació parlamentària, ERC, JxCat i la CUP. L'exconsellera d'Ensenyament sempre ha sigut un vers lliure, però des que va criticar obertament l'estratègia de Puigdemont –just el dia que el Tribunal General de la Unió Europea va tombar la immunitat– que la relació amb Junts s'ha acabat de trencar. Un divorci polític que es pot acabar de materialitzar a partir de les eleccions europees de la primavera que ve: difícilment Ponsatí repetirà a la mateixa candidatura i hi ha la possibilitat, fins i tot, que ja estigui participant en un nou partit.

Al llarg dels cinc anys que ha durat la legislatura de l'Eurocambra des de les eleccions del maig del 2019, Ponsatí ha anat de bracet amb Carles Puigdemont i Toni Comín a les institucions comunitàries. Se'ls veia junts i celebraven conjuntament tota mena d'actes sobre el Procés i l'exili. Ara, però, l'eurodiputada actua a part. Un dels exemples més clars és ben recent: es va absentar de la conferència que va fer Carles Puigdemont el 5 de setembre a Brussel·les, a l'hotel Thon EU, en què va fixar les condicions de la investidura de Pedro Sánchez. Malgrat la rellevància d'aquest discurs i la presència destacada de multitud de dirigents de Junts i fins i tot d’Esquerra i la CUP (que es van desplaçar expressament a Brussel·les), Clara Ponsatí no s'hi va presentar. Segons el seu entorn no va ser convidada, mentre que des de l'oficina de l'expresident mantenen que el discurs era "obert a tothom".

Una altra prova d'aquest distanciament és també l'exposició al Parlament Europeu que Puigdemont i Comín van promoure el mateix dia 5 per explicar la "contribució de Catalunya a Europa". Una exposició envoltada de polèmica per la retirada de la fotografia de les urnes de l'1 d'Octubre. A diferència del que passava abans, quan els tres eurodiputats impulsaven actes conjuntament, Ponsatí no constava com a promotora de l'esdeveniment.

"Només ha dit en públic el que ja deia en privat"

Fonts properes a Ponsatí consultades per l'ARA minimitzen aquests episodis i ho circumscriuen a una decisió de Puigdemont i el seu entorn. Asseguren que l'eurodiputada actua de la mateixa manera que abans i que si ha canviat alguna cosa és per part de Junts. Alhora, afegeixen que Ponsatí "només va dir en públic el que ja havia dit en privat": és a dir, el que pensava. Què va dir la parlamentària? El dia que Luxemburg va retirar la immunitat a Puigdemont va criticar la interpretació que havia envoltat el seu recorregut judicial: "L'especulació recurrent que les sentències europees durien el retorn del president Puigdemont tampoc ha obert cap camí cap a la victòria", va verbalitzar just al costat de l'expresident, que com ella mateixa i Toni Comín acabava de rebre un revés del Tribunal General de la Unió Europea per la retirada de la immunitat. Però la crítica va anar més enllà: dies més tard en una entrevista a l'ARA va acusar Junts d'haver "instrumentalitzat la batalla judicial de l'exili per tapar l'autonomisme". És a dir, es va desmarcar de la via de JxCat, tal com havia fet fins ara amb el rumb d'Esquerra.

I és que el divorci (polític) entre Ponsatí i Junts no es tracta només d'una discrepància circumstancial, sinó que existeix la possibilitat que es tradueixi en dues opcions electorals diferents en el proper cicle electoral al Parlament de Catalunya. La mateixa Ponsatí avançava aquesta possibilitat en aquest diari: "L’independentisme demana noves formacions: estic molt disposada a implicar-me amb altra gent perquè es reiniciï".

En quin punt es troba aquesta iniciativa? Fonts de l'entorn de l'eurodiputada remarquen que ara mateix no hi ha res ferm i que serà la conjuntura que es dibuixarà en els propers mesos –el rol de Junts en la investidura de Pedro Sánchez serà rellevant– la que determinarà si finalment s'embarca en l'impuls d'un nou partit o no. També si, en funció de la data dels propers comicis catalans, està o no inhabilitada per l'1-O: Ponsatí podria ser una cara visible o quedar-se també en un segon pla per donar pas a nous lideratges.