L'agenda de Villarejo: diari d'un policia corrupte
Les llibretes de l'excomissari posen de manifest que, en alguns casos, era el braç executor de missions il·legals emparades pel govern espanyol i alguns jutges
MadridUna dècada després de la seva gestació, l’operació Catalunya s’obre pas als tribunals amb un recorregut incert. El núvol negre instal·lat sobre l’excomissari José Manuel Villarejo a l'Audiència Nacional amb una trentena de peces de la macrocausa Tándem ha propiciat que aflori el voluminós material que conservava. L’ARA ha pogut analitzar les seves agendes, una mena de diari de la seva activitat corrupta.
Gràcies a les possibilitats d’accés a informació que li atorgava la seva condició de policia, es venia a clients que necessitaven favors, ja fos desprestigiar adversaris –polítics, econòmics o de qualsevol tipus– o bé un bon tracte als tribunals. Una de les missions, que tal com han avançat alguns mitjans arrenca després de l’11 de setembre del 2012, va ser buscar o inventar draps bruts de persones vinculades al sobiranisme català. A les seves agendes apareix amb el nom de Barna i va tenir la família Pujol com a principal objectiu en la diana, però no només.
"Cospe: Apoyo a tope en todo. Me envía a José L. Orti con 100 y promete 50 más el lunes. Quedo en informarla." Aquesta és una de les infinites anotacions que consten a l’arxiu de l’excomissari. És del 6 de desembre del 2012, el dia que l’empresari Javier de la Rosa ha declarat davant la policia espanyola per posar-li en coneixement suposades corrupteles dels Pujol. El que descriu Villarejo és una conversa que ha mantingut amb la llavors secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que sembla tenir dipositada la confiança en les seves gestions. Immediatament després, la següent nota reflecteix una trucada amb De la Rosa, a qui es refereix com a JR: "Dispuesto a llegar hasta el final. Entrega 150 en AVE. Muy contento por cumplir. Bruch 17, 3-2 [sic]. Cita para vernos por la tarde". Es pot deduir que els 150.000 euros amb què Cospedal s'hauria compromès són el premi per a De la Rosa per la feina feta.
Aquell dia Villarejo l’acabarà a Barcelona, s’haurà reunit amb l’empresari barceloní, haurà quedat per esmorzar l’endemà amb un altre confident de l’operació Catalunya, José María Clemente Marcet, haurà parlat per telèfon amb la llavors líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho ("Llamó muy alterada. Dice que Trias le acusa a ella de todo y exculpa a Jorge!") i haurà constatat les reticències per viatjar a Andorra de Victoria Álvarez, l’examant de Jordi Pujol Ferrussola. "Quedamos en comer mañana para organizar denuncia". Com a mínim, segons les notes d’aquell dia, s’haurà comunicat amb nou persones més, també per abordar altres qüestions que té entre mans.
Activitat frenètica
La immersió en les agendes de Villarejo ofereix la possibilitat d’acostar-se a com podia ser el dia a dia d’algú que feia la guerra bruta a l’ombra, des de les clavegueres de l’Estat. Villarejo apuntava de manera esquemàtica allò que havia comentat amb els seus interlocutors, ja fos presencialment o per telèfon, amb frases curtes o simplement amb noms propis, aquests sempre en majúscules, igual que els dies de la setmana. A part del contingut, incloïa valoracions sobre l’estat d’ànim o el to de la conversa: "Contesto muy seco. Comida muy agradable. Llamada muy tensa y con bronca". També es feia recordatoris de qüestions urgents o dels temes que tenia sobre la taula, anotava telèfons –el de Victoria Álvarez no el deuria guardar perquè apareix diverses vegades– i, de vegades, s’estenia més amb alguna reflexió.
Tret d’algunes jornades amb contactes intranscendents i dates sense res registrat, es desprèn que l’activitat era frenètica. I l’exemple de la denúncia de De la Rosa explicat anteriorment és il·lustratiu dels dies on hi ha assenyalat un fet important: les trucades es multipliquen i, sobretot, s’evidencia quins personatges estan connectats amb cada operació. Les agendes, doncs, no són la prova definitiva ni suficient per lligar caps de cada missió que tenia Villarejo, però es complementen amb les gravacions que també feia d’amagat. Això sí, les anotacions permeten una aproximació al relat de cada trama i constatar que, en alguns casos, com l’operació Catalunya, era el braç executor d’un entramat amb cobertura política –a través del govern espanyol–, mediàtica, policial i judicial.
Els tentacles
Polítics, policies, confidents, jutges, empresaris i periodistes
Les agendes exposen amb tota la cruesa la implicació de personatges de diversos àmbits. Tal com es pot veure al gràfic, hi ha actors del món polític, policial, empresarial, judicial i periodístic. D’aquests dos últims sectors, destaca la insistència dels periodistes d’El Mundo Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta [Inda Esteb] per publicar sobre els Pujol. De fet, la majoria de filtracions sobre l’operació Catalunya seran en aquest diari. Algunes a La Razón, rotatiu presidit per Mauricio Casals, habitual a les agendes de l’excomissari i persona molt ben connectada amb el llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.
Pel que fa als jutges, crida l’atenció la participació del magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Andreu. "Andre: Muy decidido a dar caña a todo. Tiene sumario por revelación de secretos contra Grin [José Grinda, fiscal Anticorrupció]", apunta el 16 de juliol del 2014. Un altre jutge implicat és Joaquín Aguirre, actualment instructor del cas Volhov a Barcelona i en aquell moment del cas Macedònia, que manté una reunió amb Villarejo el 7 d’octubre del 2014. Apareixen anotats diversos noms:
"–Joaquin Nadal - Ex Alc. Gerona PSC. Financiación y nexo de CDC para repartir comisiones.
–Manuel Bustos - Ex de Sabadell [serà informador de Villarejo]
–CDC denuncia en Anticorrupción a Ezquerra
–Los hermanos Trias mueven 20 M€ de Suiza a Andorra y Luxemb.
–Trapero [Dos mesos més tard, en una conversa amb l’expolicia Antonio Giménez Raso, Tony, un confident seu a Catalunya, anota: Petición del juez Aguirre para investigar a Trapero]"
Tot allò de què va parlar amb el jutge Aguirre, i altres qüestions, apareixen l’endemà, 8 d’octubre de 2014, en una conversa amb el llavors secretari d’estat de Seguretat, Francisco Martínez [Chisco] i mà dreta de Fernández Díaz [Nº 1]: "Juez Aguirre con ganas de seguir imputando".
El nucli dur
Martínez era el principal interlocutor polític de Villarejo
Tal com es pot comprovar en les agendes, el nucli més evident al voltant de Villarejo és el que formaven la cúpula del ministeri de l’Interior i de la Policia Nacional. Els noms més rellevants en aquest sentit són els de Martínez; l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino (Pin); l’excap de la Unitat Central de Suport Operatiu Enrique García Castaño (Big) i l’excap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) José Luis Olivera (Oli), predecessor de Manuel Vázquez (Fiti). Però també el de Jorge Fernández Díaz. El 10 de desembre del 2012 l’excomissari té prevista per a les 11 del matí una "Junta de coordinación – Chisco, Pin, Nº 1, Oli".
Nº 1 és el nom amb què Villarejo es refereix a l'exministre, a qui la Fiscalia demana 15 anys de presó pel cas Kitchen i que segons les seves anotacions estava al cas de tot. De fet, la relació entre Villarejo i el número dos de l’exministre és constant. 20 de novembre del 2012:
"–Aseguró que dará la nota reconociendo la existencia del borrador
–Después dejará al Nº 1 la grabación de VK".
En el primer cas, es refereix a un informe apòcrif atribuït a la UDEF que quatre dies abans s’ha publicat a El Mundo sobre suposats comptes dels Pujol a Suïssa i de Mas a Liechtenstein. En el segon, a la conversa que el dia 10 de novembre, deu dies abans, havia mantingut amb Victoria Álvarez, en la qual el posa en context sobre la família.
"–Jordi. El dinero de Andorra lo recogía y lo llevaba a Madrid
–Jordi muy mal con Artur Mas".
L’òrbita del PP
Cospedal i Rajoy estaven informats
Tot i que Villarejo hagi assegurat que ha treballat també per a governs del PSOE, el material que s’ha conegut abraça l’època del PP a la Moncloa. I a la Comunitat de Madrid. L’exdegà dels jutjats de Madrid José Luis González Armengol apareix com un dels que demanen favors a l’excomissari, un en concret per a Esperanza Aguirre: "Quiere a toda costa que ayudemos a la Espe". L’expresidenta madrilenya tenia una causa oberta per haver fugit quan l’anaven a multar per haver aparcat al carril bus de la Gran Via de Madrid.
L’agenda també té traces de la guerra bruta contra Podem, tot i que no s’hi aprofundeix gaire. Això sí, destaca una anotació d’una conversa amb Javier Iglesias [Igles Jav], un advocat en aquell moment molt vinculat a Génova. "Aviso de interés de Raj en todos los movimentos de LB [Luis Bárcenas] y el entorno de Podemos". Com el llavors president de les Corts Valenciances i exdirector general de la Policia Nacional, Juan Cotino, el lletrat Iglesias es revela com algú que té via directa amb el president del PP: "Le adelanté lo de LB-mujer. También temas Barna. Quedó en transmitir a Raj".
Tal com passa en els dies grans de l’operació Catalunya, l’agenda treu fum quan hi ha episodis de la corrupció del PP. El 18 de gener de 2013 El Mundo publica que l’extresorer del partit pagava sobresous en B a la cúpula. Es registra una conversa amb Iglesias i l’anotació següent: "Sobres a Raj y a Cosp". Just després, Villarejo aconsegueix el telèfon de Bárcenas i el de l’advocat, i parla amb Inda de la periodista que sembla tenir accés a la defensa jurídica de l’extresorer. Serà el moment de preparar l’operació Kitchen, pagada presumptament amb fons reservats de l'Estat. El 31 del mateix mes El País publica els anomenats papers de Bárcenas. En parla, com a mínim, amb Martínez, Inda i José Luis Ortiz (Orti), llavors cap de gabinet de Cospedal.
Ortiz, Iglesias i Ignacio López del Hierro, el marit de Cospedal, fan sovint d’intermediaris entre l’exministra i Villarejo, tot i que amb l'exministra també es veuen en alguna ocasió. El 15 de setembre del 2014 havien de quedar al restaurant Jardín de Orfila, al costat de Génova, però finalment la cita és a la setena planta de la seu del partit.
"–Pide que haga un análisis de Ezquerra.
–Promete pagar la deuda de 100".