L'Advocacia de l'Estat evita mullar-se sobre els avals de l'ICF pel Tribunal de Comptes

MadridFeia setmanes que s'esperava el pronunciament de l'advocada general de l'Estat, Consuelo Castro Rey, sobre els avals de l'Institut Català de Finances (ICF) i finalment ha arribat aquest dimarts. L'Advocacia de l'Estat ha decidit no respondre al Tribunal de Comptes sobre la validesa o no dels avals, però ha recordat que el decret llei en virtut del qual es va crear el fons no ha estat suspès ni declarat inconstitucional. L'òrgan fiscalitzador va preguntar a l'advocat de l'Estat davant el Tribunal de Comptes, Rafael García Monteys, si veia legal el mecanisme que una trentena d'encausats havien triat per afrontar les fiances: un fons de riscos creat per la Generalitat que habilitava l'ICF per actuar com a asseguradora dels treballadors públics perquè no hagin de respondre preventivament amb el seu patrimoni personal.

L'advocat de l'Estat dubtava si hi havia de respondre perquè havia pres part en la fase d'instrucció del procediment i va elevar la consulta a la més alta representant de l'organisme. Després de molts dies pendents de la resposta, Castro dona la raó al seu subordinat i l'insta a no respondre a la petició de la delegada instructora, Esperanza García. Segons ha informat el ministeri de Justícia, de qui depèn l'Advocacia General de l'Estat, l'advocada general considera que no és procedent l'emissió de l'informe perquè l'Advocacia ha pres part en les actuacions prèvies de la causa. Castro Rey sosté que cal preservar els principis "d'imparcialitat i objectivitat", així com els de "contradicció i igualtat" entre les parts.

En aquest sentit, subratlla que si només es demana l'opinió a una de les parts podria "suggerir la predisposició del tribunal a seguir" els seus criteris i es veurien "afectats els principis de contradicció i igualtat", perquè no es demana què en pensen la resta de parts personades. Tot i afirmar que no respon, l'Advocacia de l'Estat sí que recorda al Tribunal de Comptes que ha de tenir en compte la normativa vigent: "L'enjudiciament dels actes que es dictin s'han de realitzar d'acord amb el decret llei de la Comunitat Autònoma de Catalunya 15/2021, de 6 de juliol, de creació del Fons Complementari de Risc de la Generalitat de Catalunya, atès que és una norma amb rang de llei que ni ha estat declarada inconstitucional ni ha estat suspesa cautelarment en la seva eficàcia". És a dir, que com a molt pot analitzar si el decret aprovat pel Govern empara els avals, no si el decret és il·legal.

El decret llei continua vigent, doncs, tot i que la Fiscalia ja ha activat la investigació, tal com explica l'ARA aquest dimarts. El ministeri públic investiga els fets arran d'una denúncia que va interposar Ciutadans per un presumpte delicte de malversació de fons públics i ha citat a declarar els membres independents de la junta de govern de l'ICF que van participar en la reunió per concedir els avals, informa Núria Orriols. A l'espera del recorregut de la causa, qui sí que va donar el vistiplau a la fórmula va ser el Consell de Garanties Estatutàries, que per unanimitat va considerar que el decret llei del Govern entrava dins el marc constitucional.

De la urgència a la calma

En aquest conflicte sobre l'abonament de la fiança ha sorprès el temps que ha transcorregut des que la delegada instructora va dictar l'acta de liquidació provisional. El 29 de juny es va comunicar als 34 investigats que havien de dipositar 5,4 milions d'euros i se'ls va donar quinze dies. Després que el Govern instés els bancs a donar un cop de mà als encausats, es va optar per la solució de l'ICF i es van presentar els documents in extremis la matinada del 21 al 22 de juliol. Uns dies més tard, el dimarts 27, Esperanza García va manifestar dubtes sobre la fórmula utilitzada i la consulta a l'Advocacia de l'Estat ha obert un període de calma que ha desconcertat els implicats en el procediment. El 5 d'agost es va produir la consulta de l'advocat de l'Estat davant el Tribunal de Comptes a l'advocada general i hi ha respost un mes i mig després.

Després d'aquest temps d'espera, la delegada instructora tampoc treu l'aigua clara sobre els seus dubtes, més enllà del recordatori que el decret llei de la Generalitat no està suspès. Així, haurà de decidir si dona per bons els avals de l'ICF –si no, els encausats tenen un pla B– i tanca definitivament la fase d'instrucció del procediment perquè s'obri la fase judicial. L'Advocacia de l'Estat ja va comunicar que no hi seria en aquesta nova etapa del procés. Entrarà en escena la consellera Margarita Mariscal de Gante, que és a qui ha correspost el judici sobre l'acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017, la mateixa que ja va condemnar l'expresident Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N.