L'Advocacia de l'Estat no es mulla sobre l'indult però subratlla que el "dany econòmic està reparat"
L'òrgan que depèn del ministeri de Justícia argumenta que posicionar-se seria "anticipar la decisió del govern"
MadridL'Advocacia de l'Estat manté la incertesa sobre l'indult als presos polítics i no es posiciona sobre si correspon o no concedir-lo. En l'informe sol·licitat pel Tribunal Suprem, que ha avançat El Español i al qual ha tingut accés l'ARA, l'organisme que depèn del ministeri de Justícia argumenta que emetre el seu criteri seria "anticipar o determinar el sentit d'una decisió que pertoca al govern espanyol" i opta per no mullar-se. "La part ofesa que emet l'informe és l'administració general de l'Estat, de la qual formen part tant l'òrgan que ha de formular la proposta d'indult –el ministre de Justícia– com l'òrgan que l'ha d'acordar –el consell de ministres–", destaca l'advocada de l'estat Rosa María Seoane, que va exercir l'acusació durant el judici.
Ara bé, subratlla que el "dany econòmic està reparat" amb la fiança que els encausats van haver de dipositar al Tribunal de Comptes. L'Advocacia de l'Estat posa l'accent en el motiu pel qual va personar-se com a acusació en el procés judicial, que és com a part perjudicada pel delicte de malversació de fons públics. Una entrada en el procediment que no va obstaculitzar que després desenvolupés una acusació més àmplia i inclogués el delicte de sedició.
Com que la llei de l'indult preveu que emetin un informe la Fiscalia i la part ofesa –Vox no l'havia de fer, tot i que en va enviar un al Suprem–, l'Advocacia raona que el més lògic era que el contingut del seu escrit girés entorn de les responsabilitats comptables dels condemnats. En aquest sentit, a l'informe només es refereix al líder d'ERC, Oriol Junqueras; l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva; l'exconseller de la Presidència Jordi Turull, i l'exconsellera de Treball Dolors Bassa, condemnats per malversació.
La personació de l'Advocacia de l'Estat en el procediment judicial va ser a instàncies de la subsecretaria d'Hisenda i ara, per a la sol·licitud d'indult, li va demanar un informe, que es basa en la informació que va remetre el Tribunal de Comptes. L'òrgan fiscalitzador assenyalava que el febrer de l'any passat es va donar per avalada la quantitat de 4,1 milions d'euros per evitar l'embargament de béns, de manera que el delicte de malversació estava reparat. Així ho ratifica l'Advocacia de l'Estat: havent-se garantit en aquests moments aquesta quantitat, la fiança constitueix un element que repararia el perjudici econòmic produït a la hisenda pública".
Aquest aval es considera suficient, més enllà que el Tribunal de Comptes estigui instruint un altre procés sobre les delegacions a l'exterior del qual podria haver-hi novetats aviat. Es tracta d'un cas "acumulat" a l'anterior, segons va informar l'òrgan fiscalitzador, que encara està pendent que es doni a conèixer l'acta de liquidació provisional, una fase equivalent a la fi de la instrucció que dona pas a la d'enjudiciament. "Aquesta liquidació complementària posterior no impedeix ara pronunciar-se sobre el perjudici causat a la hisenda pública als efectes d'aquest informe. Si no hi ha cap error o omissió d'aquesta representació, el resultat d'aquesta liquidació complementària no afectaria les despeses que la sentència del 14 d'octubre del 2019 ha analitzat per concloure amb la condemna de malversació de quatre dels acusats, avui condemnats".
Sense pistes de la decisió de Sánchez
Així, l'Advocacia de l'Estat acaba amb les càbales sobre si el seu posicionament podia ser un antecedent important de cara a la decisió política final del consell de ministres. "Ni l'informe que acompanya aquest escrit ni l'escrit mateix incorporen una valoració sobre la justícia o conveniència i forma de la concessió de la gràcia", diu l'escrit, que posa èmfasi que l'administració general de l'Estat és un únic ens que tant integra l'Advocacia com el govern, de manera que no pot avançar-se a la decisió del consell de ministres.
Un cop tingui l'informe, el Suprem ja pot elaborar el seu. Haurà de recopilar tota la documentació i dir quin és el seu criteri sobre la concessió o no de l'indult a cada condemnat. Després traslladarà tots els expedients al ministeri de Justícia, que és qui formalment fa la proposta al consell de ministres. A ningú se li escapa, però, que el president, Pedro Sánchez, serà qui prengui la decisió sobre l'indult. Si el Suprem s'hi oposa, només podrà ser parcial: és a dir, no es podrà eliminar al complet la pena de presó i d'inhabilitació.
