L'Advocacia de l'Estat exonera Salvadó i rebaixa la petició de presó per a Jové

BarcelonaMoviment de pes en el procés judicial obert pel referèndum de l'1-O contra el líder d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové; l'exdirigent d'ERC i president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Aquest dimarts, l'Advocacia de l'Estat ha presentat el seu escrit d'acusació, al qual ha tingut accés l'ARA, i demana una condemna de tres anys i mig de presó per a Jové pels delictes de desobediència i malversació atenuada -també demana per a ell set anys d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros-, i una condemna d'un any d'inhabilitació i 18.000 euros de multa per a Garriga. En canvi, rebutja acusar Salvadó.

El posicionament de l'Advocacia de l'Estat era molt esperat pel fet que havia de permetre calibrar fins a quin punt la Moncloa es creia la desjudicialització pactada amb ERC durant la reforma del Codi Penal. De fet, aquesta causa era la prova de foc dels efectes pràctics de la reforma. Doncs bé, tot i que continua demanant penes de presó per a Jové, li aplica el delicte de malversació atenuada que es va pactar amb la reforma i demana treure Salvadó de la causa. Per posar-ho en perspectiva: la Fiscalia, pel mateix cas, demana per a Jové i Salvadó desobediència i malversació agreujada -i no atenuada- i sol·licita set anys per a Jové i sis per a Salvadó. A més, si l'Advocacia demana un any d'inhabilitació per a Garriga, la Fiscalia en demana dos. Quan es van produir els fets, la tardor del 2017, Jové era el secretari general de la conselleria d’Economia, Salvadó era el secretari d'Hisenda i Garriga la directora de serveis.

Malgrat la rebaixa que planteja l'Advocacia de l'Estat respecte a la Fiscalia, Esquerra s'ha mostrat crítica amb la petició. El cas és que, tot i deixar Salvadó fora de la causa, es continua exposant Jové a anar a la presó i també s'inhabilitaria una consellera de l'actual Govern. En un comunicat, els republicans han denunciat que hi continua havent una "causa general contra l'independentisme" perquè "fer un referèndum no és cap delicte".

Ara bé, la visió del partit d'Oriol Junqueras no és del tot negativa, ni de bon tros. En el mateix comunicat es posa en relleu "que la reforma del Codi Penal hagi portat l’Advocacia de l’Estat a proposar una rebaixa de penes respecte a la Fiscalia". De fet, acusa el fiscal -i també el Tribunal Suprem- d'haver fet una interpretació de la reforma del Codi Penal "arbitrària, tendenciosa i retorçada". En resum, els republicans continuen disgustats per la situació de Jové i Garriga, però treuen pit de la rebaixa de penes que hi ha hagut. Sigui com sigui, de com quedin finalment les penes dependrà el veredicte del judici, que encara no té data.

Els motius

L'Advocacia és partidària de deixar Salvadó fora de la causa i, per tant, no ha d'argumentar en el seu escrit el perquè del posicionament. En definitiva, no ha de justificar per què hi ha una diferència abismal amb el que demana la Fiscalia. Pel que fa a Jové, li atribueix un delicte de malversació atenuada per haver "ordenat i autoritzat despeses" de l'1-O, en concret les notificacions dels integrants de les meses electorals i de les targetes censals. També l'acusa d'haver autoritzat una transferència de 3,4 milions d'euros del fons de contingència de la Generalitat vinculats a la despesa per fer publicitat del referèndum.

Pel que fa al delicte de desobediència que els advocats de l'Estat atribueixen a Jové i Garriga, es fonamenta en el fet que van "desatendre" els mandats del Tribunal Constitucional que ordenaven frenar la votació. En la petició d'inhabilitacions també es veu el salt diferencial entre l'Advocacia de l'Estat i el fiscal. Els primers demanen set anys d'inhabilitació per a Jové, cap per a Salvadó i un per a Garriga. La Fiscalia demanava 32 anys, 27 anys i dos anys, respectivament.