L'adéu de Puigdemont obliga a refer els equilibris de Junts

BarcelonaLa primavera del 2020 Junts per Catalunya estava preparant el seu llançament com a partit polític. La tensió principal es donava entre els dirigents que s’havien fet forts al grup parlamentari de JxCat el 2017, al voltant de l’expresident Carles Puigdemont, i la cúpula del PDECat, que aspirava a mantenir el partit i una certa distància amb els independents incorporats a partir de l’1 d’Octubre. Ara l’escenari ha canviat de forma substancial: Carles Puigdemont ja ha anunciat que no repetirà a la presidència del partit i Junts ha d’escollir nous lideratges en el congrés del 4 de juny a Argelers (Catalunya Nord), després també de l’adeu del secretari general, Jordi Sànchez. Sobre la taula, doncs, hi ha preguntes importants per al partit: quin serà el nexe d’unió de totes les sensibilitats internes si al capdavant ja no hi ha Puigdemont? Quins seran els nous pilots del partit per substituir l’expresident i Jordi Sànchez? Quin projecte polític defensarà JxCat?

Per ara el debat gira només entorn de la segona pregunta -el qui-, i hi ha dos aspirants clars: la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’exconseller Jordi Turull. En les últimes setmanes han mesurat forces i a hores d’ara no hi ha cap acord per a una única candidatura. Si bé durant els últims dos anys s’han aliat per desbancar Jordi Sànchez de la secretaria general, un cop l’exlíder de l’ANC ha dit que marxava el tàndem ha perdut sentit, fins al punt que ningú s’atreveix a descartar un enfrontament per la secretaria general, tot i que la majoria de fonts admeten que el partit es dividiria en dos.

Turull està disposat a fer el pas per ser secretari general i ha proposat a Borràs que sigui la presidenta en substitució de Puigdemont -una fórmula que s’ha plasmat aquesta setmana en un manifest signat per centenars de membres del partit-. A la presidenta del Parlament no li ha agradat el moviment: fins ara qui ha manat a Junts ha estat el secretari general, i Borràs creu que, havent estat cap de llista el 14-F, és ella qui ha de marcar el rumb. I creu que, en realitat, el que li proposa Turull és tornar a ser una de les cares visibles sense manar de veritat. Des de l’entorn de Borràs pensen que un partit dirigit només per Turull seria tornar a l’antiga CDC; per tant, avisa que si Turull no pacta amb ella l’executiva -els 20 membres de la direcció els proposa el secretari general- o hi ha una reformulació de les competències de la presidència, no es descarta que sigui candidata també per ser la secretària general de Junts.

Aquesta possibilitat és temuda per la majoria de càrrecs del Govern, que consideren que un partit controlat per l’entorn de la presidenta del Parlament els pot portar, en qualsevol moment, a trencar l’executiu amb ERC. Els dirigents al voltant de Borràs, sobretot Francesc de Dalmases, Jaume Alonso Cuevillas i Aurora Madaula (vegeu gràfic), sovint flirtegen amb la possibilitat de sortir del Govern per les diferències amb Esquerra o verbalitzen que s’ha de trencar el pacte de la Diputació de Barcelona amb el PSC, que els dirigents més pragmàtics titllen de clau per a la projecció en l’àmbit local.

En els pròxims mesos, de fet, a Junts són conscients que el debat sobre trencar o no la coalició pot aparèixer de nou si Esquerra deixa caure Borràs al Parlament per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes en cas que se li obri judici oral (el reglament mana que se suspenguin els diputats si se’ls jutja per delictes de corrupció). Si això passa, l’entorn de Borràs considera que no es pot mantenir la coalició -defensa que el seu cas és “persecució política”- mentre que els càrrecs de Govern aposten per mantenir igualment el pacte amb els republicans.

La percepció sobre el que ha de ser Junts és molt diferent entre bona part dels càrrecs de l’executiu i Borràs. Fonts governamentals aposten per potenciar la gestió més enllà del debat sobre la independència, recuperar la bandera ideològica -aparcada pel Procés- i obrir-se a aliances més enllà d’Esquerra, en concret amb el PSC. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, fins i tot ho ha verbalitzat públicament.

Aquest debat reflecteix les diferents ànimes dins del partit: imprescindibles en la gènesi del partit i alhora la seva principal font d’inestabilitat interna. Fins ara, en funció de la decisió, s’ha imposat una pulsió o l’altra. Davant aquesta realitat hi ha dues actituds diferents en relació al congrés del 4 de juny: hi ha qui aposta per fer una sola candidatura que representi totes les sensibilitats i qui ho fa per una confrontació per aclarir què pensa la majoria de la militància del partit. Que Borràs i Turull acabin optant per una o altra actitud depèn, sobretot, de si creuen que poden guanyar en solitari. I aquí són clau les aliances que han pogut teixir els últims dies.

Nova correlació de forces

Jordi Turull té una llarga trajectòria política i ha estat sempre acompanyat d’un cercle fidel que ha mantingut i ampliat al llarg dels anys. Uns dirigents -els anomenats turullistes - que ja li van donar suport quan va voler optar a la secretaria general del PDECat -una operació que va resultar fallida- i que ara també li fan costat. Es tracta dels exconsellers Miquel Buch i Meritxell Budó i les actuals membres del Govern Violant Cervera i Lourdes Ciuró. Des de l’1-O també s’hi han sumat els dirigents que havien estat al voltant de l’exconseller Josep Rull -ja retirat- malgrat que en l’etapa de Convergència sempre havien estat enfrontats: l’exemple paradigmàtic és Damià Calvet.

Però en aquest conclave Turull no només té el suport del turullisme i del rullisme, sinó que també compta amb Jordi Sànchez -dona suport a Turull malgrat la tensió existent fins ara- i el seu entorn al partit (provinent de l’ANC), i, al Govern, amb Victòria Alsina i Jaume Giró. El conseller d’Economia és una de les cares amb projecció institucional que diverses fonts, sobretot de l’ala més pragmàtica, situen com un dels possibles futurs candidats a la Generalitat. Una opció que dependrà, per una banda, de si Borràs queda o no inhabilitada, i d’una altra del rumb que prengui JxCat. Pel que fa al grup parlamentari, el seu president, Albert Batet, de l’entorn de Puigdemont, també s’ha alineat amb l’opció de Turull com a secretari general i Borràs com a presidenta del partit, i l’han seguit la majoria de diputats.

Qui no s’ha volgut mullar ha estat la mà dreta de l’expresident a l’exili i portaveu del partit, Josep Rius, així com Elsa Artadi, que aquesta setmana ha anunciat que s’aparta de la política però que en els últims temps s’ha acostat a Laura Borràs. Cap d’ells va signar el manifest promogut per l’entorn de Turull, com tampoc ho va fer el vicepresident, Jordi Puigneró, ni la consellera Gemma Geis, un gest que s’ha interpretat com una picada d’ullet a les aspiracions de la presidenta del Parlament. Malgrat que Puigneró va assegurar a Catalunya Ràdio que no signava el document per mantenir la seva “posició institucional”, diverses fonts apunten que hauria parlat amb Borràs de fer un tàndem: ella secretària general i ell president.

Qui no està previst que intervingui en el debat per decidir com ha de quedar la nova direcció de Junts és Carles Puigdemont, que aquesta vegada no vol ungir ningú. En les properes hores es coneixeran qui són els veritables aspirants a liderar el partit: un cop més, Junts està en una cruïlla.