L'Acord per a l'Autodeterminació començarà a caminar el 30 de març
Té previst organitzar una "trobada de país" a finals d'abril i acabarà la seva feina en vigílies de l'1-O
Barcelona"Impulsarem l'Acord Nacional per a l'Autodeterminació i l'Amnistia per defensar la necessitat d'una confrontació cívica i pacífica per forçar l'Estat a assumir la realitat fins ara negada". Aquest va ser el compromís que va assumir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el seu debat d'investidura del 20 maig de l'any passat. Malgrat que temps després va reiterar diverses vegades les seves intencions, anaven passant els mesos i la iniciativa no cristal·litzava. Doncs bé, aquest dijous el grup promotor ha anunciat que l'acord començarà a caminar el 30 de març. Com va avançar l'ARA, formaran part d'aquest grup l'exdiputat de la CUP David Fernández i els exconsellers Marina Geli i Joaquim Forn, i també hi haurà l'expresidenta de l'ANC i del Parlament Carme Forcadell. Aquest dijous s'ha sabut que estaran acompanyats de l'exdiputada d'ERC Marina Llansana i la investigadora en ciències socials Ozgur Günes Öztürk.
La denominació final de la plataforma serà Acord Social i –no Nacional– per a l'Amnistia i l'Autodeterminació i el seu objectiu serà "sumar el màxim nombre de suports socials a l'autodeterminació i l'amnistia", enteses com "la fi de la repressió" i la recerca del "marc de resolució democràtica, justa i duradora del conflicte". En un comunicat, el grup promotor es mostra convençut que a Catalunya hi ha una "clara majoria social" que porta temps reclamant-ho i que seguirà fent-ho mentre hi hagi "exili, 800 processos judicials encara oberts i la suspensió continuada de lleis" del Parlament per part del Tribunal Constitucional.
Després de posar-se en marxa el 30 de març, el grup promotor –que estarà format en total per una trentena de persones– es presentarà en societat dos dies després, l'1 d'abril, per explicar el seu calendari, la seva proposta i la seva dinàmica de treball. Tot i això, aquest dijous ja han donat algunes pistes. En primer lloc, que es donen un marge de temps finit per treballar: fins a finals de setembre, en vigílies del cinquè aniversari de l'1-O. En segon lloc, que a finals d'abril faran una "trobada de país" a la qual seran convidats a participar "els principals agents socials, econòmics, culturals, civils i polítics del país". Un precedent recent per entendre què es busca amb aquesta iniciativa és el Pacte Nacional pel Referèndum, que va funcionar entre el 2016 i el 2017. Aquella plataforma va servir per buscar suports i adhesions al referèndum pactat i va impulsar diverses mobilitzacions, però quan es va veure que era impossible, es va guardar en un calaix.
La idea d'Aragonès
A falta de més detalls, el president Aragonès ja va explicar en el seu dia què vol que sigui aquest acord: una plataforma social en defensa de l'amnistia i l'autodeterminació per pressionar el govern espanyol, que fins ara no n'ha volgut sentir a parlar. De fet, el president ha explicat en més d'una ocasió que una de les seves idees és que l'acord servís per aglutinar forces al voltant d'aquestes dues demandes per, tot seguit, exhibir aquesta cohesió a la taula de diàleg. És a dir, que l'acord serveixi per remar a favor dels postulats que el Govern vol plantejar a l'Estat en aquest instrument de negociació.
Un dels objectius del president era tenir en marxa aquest acord abans de la primera reunió de la taula de diàleg sota el seu mandat, que es va fer al setembre al Palau de la Generalitat. No va arribar a temps. Ara, en canvi, sí que podria estar enllestit abans de la segona reunió, que segueix sense data.