L'acord per a l'ampliació del Prat va ser verbal
Aena parlava abans del pacte de l'agost de l'impacte ambiental i d'una ampliació que afectava la Ricarda
Barcelona¿Van acordar o no els governs català i espanyol que l'aeroport del Prat s'ampliés cap a l'est, afectant la zona protegida de la Ricarda? Uns diuen que sí, els altres que no i encara hi ha qui es manté en una posició a mig camí. El cert és que no hi ha cap document amb la signatura ni de la ministra de Transports, Raquel Sánchez; ni del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; ni de la secretària d'estat de Transports, Isabel Pardo de Vera; ni tan sols la del president d'Aena, Maurici Lucena, que van ser els protagonistes de la reunió del 2 d'agost a Madrid.
El pacte, segons confirmen totes les fonts, va ser verbal i l'única constància per escrit és la nota de premsa que va fer pública el ministeri en la qual explicava que l'ampliació es faria "cap a l'est", precisament on se situa la Ricarda. "Es garantirà el mode segregat actual per a l'operativa de les pistes i es farà l'ampliació de la pista 07R/25L [la pista mar] cap a l'est", deia concretament el comunicat, que va eclipsar els resultats de la reunió de la comissió bilateral que es va fer aquell mateix dia a Madrid. Fonts consultades per l'ARA expliquen que internament es van encarregar estudis per determinar com es podia protegir la major part de la zona i, per exemple, ampliar la pista en 200 o 300 metres en lloc dels 500 plantejats per Aena.
El govern espanyol i el gestor aeroportuari reiteren que aquest era l'acord al qual es va arribar amb la Generalitat. Fonts de la vicepresidència de l'executiu català, en mans de JxCat, matisen que l'expressió "cap a l'est" permetia protegir la llacuna de la Ricarda, encara que una part de la reserva quedés afectada. En canvi, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu partit, ERC, neguen que hi hagués cap pacte formalitzat per ampliar la pista mar cap a la reserva natural, malgrat que l'acord escrit de la nota de premsa així ho explicitava. Les crítiques creuades entre polítics continuen vint-i-quatre hores després que l'executiu espanyol anunciés que la inversió de 1.700 milions d'euros queda congelada.
En tot cas, Aena ha fet públics aquest dijous els documents que ha mostrat a administracions, entitats i actors econòmics al llarg d'una campanya que va arrencar a finals del 2019. Entre aquests arxius, hi ha la presentació —amb data 8 de juliol d'aquest any— que va entregar a la resta de participants del grup tècnic de treball i on es concretava l'ampliació de la tercera pista en 500 metres cap a l'est a través d'una inversió de 262 milions d'euros. Aquesta xifra de 500 metres és clau perquè afectava inevitablement la llacuna de la Ricarda. En aquest document també s'especificava que caldria el vistiplau de la Comissió Europea perquè les obres afectarien la Xarxa Natura 2000.
Van ser durant aquestes quatre trobades quan Aena també va entregar als altres actors de la negociació el seu esborrany pel que fa a les mesures mediambientals compensatòries, un informe fins ara inèdit. L'empresa pública preveia la possibilitat que l'allargament de la pista afectés quatre hàbitats de la zona de la Ricarda: les llacunes costeres, els pasturatges de spartina i salins mediterranis (dos gèneres de plantes habituals a les maresmes i els deltes) i les dunes amb boscos de pins. Aena també feia especial menció a la trencadella, una flor molt característica de color malva considerada en risc en aquest ecosistema i es comprometia a duplicar-ne la població afectada.
"Durant l'execució de les obres s'afectarà les espècies animals presents a la zona de la llacuna de la Ricarda i la seva àrea d'influència. S'espera, per tant, que l'afectació se centri en la fauna aquàtica, així com la fauna relacionada amb la llacuna. Especialment nombrosa és l'avifauna present en aquesta zona", avisava el document. A canvi d'aquest impacte, assegurava que, entre altres mesures, coordinaria la instal·lació de 1.314 caixes niu per a les espècies de ratpenats i petits ocells que perdrien metres quadrats del seu hàbitat potencial en favor de l'asfalt. A més, el gestor s'oferia a implementar un programa de reintroducció del fartet, un peix d'aigua dolça en perill d'extinció.
Com ja havia explicat Aena, les seves mesures compensatòries també passaven per reproduir espais naturals en altres terrenys pròxims; per exemple, crear bases artificials per a les poblacions d'amfibis. "Es tracta d'una afectació de caràcter sever, especialment per la pèrdua d'hàbitat per a les espècies, que es veurà minimitzada i compensada amb l'establiment de les mesures compensatòries, protectores i correctores que es deriven del present informe", avançava la proposta preliminar.
Els documents proven, doncs, que l'impacte ambiental era conegut fins i tot abans de l'acord de l'agost i que revertir-lo va ser un dels principals objectius del grup tècnic.