L'Acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació reclama una solució al conflicte davant el "bloqueig actual"

BarcelonaUn dels compromisos del president, Pere Aragonès, quan va arribar a la presidència de la Generalitat va ser bastir un nou Acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació que mostrés el suport social a una solució democràtica al conflicte en paral·lel al procés de negociació amb l'Estat. Ara bé, aproximadament un any després de la investidura, la taula de diàleg està encallada –no s'ha reunit formalment des de setembre i el Catalangate encara la complica més– i el pacte nacional tot just està a les beceroles. En un acte solemne a la Llotja de Mar, l'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació ha presentat aquest dimecres el seu manifest fundacional amb les 33 persones impulsores –entre les quals l'exdiputat David Fernàndez, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconseller Joaquim Forn– amb la intenció de refermar el compromís d'una "majoria" de la societat catalana a favor d'"una sortida democràtica" al conflicte davant de la situació de "bloqueig actual".

En l'acte, al que han assistit diverses entitats de la societat civil, així com representants polítics d'Esquerra –Marta Vilalta–, de Junts –Jordi Sànchez– i de la CUP –Carles Riera–, s'ha fet una crida a sumar sensibilitats a favor de l'autodeterminació i l'amnistia després de constatar les reivindicacions "continuades i ininterrompudes" de bona part de la societat catalana durant el Procés i també de la resposta "repressiva" de l'Estat. Actualment, segons han explicat els promotors, el manifest inicial va dirigit a 90 entitats –convidades a l'esdeveniment– que hauran de decidir si se sumen a la iniciativa.

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha defensat que malgrat els "atzucacs" i els "problemes actuals" la societat catalana ha demostrat un "suport ampli, sòlid i persistent" a l'amnistia i l'autodeterminació. Un suport social que, ha dit, s'ha de traduir en una "resolució democràtica" del conflicte. David Fernàndez, al seu torn, ha constatat la "degradació" democràtica de l'Estat, amb el Catalangate com a última expressió, i ha denunciat la indefensió dels represaliats. "¿Fins quan demanaran trenta anys de presó a Carles Puigdemont i Marta Rovira?", s'ha preguntat. En tot cas, ha considerat que toca a la societat civil intentar "deslligar els nusos" actuals més enllà de les diferències entre els partits independentistes.

Grup "autònom" amb data de caducitat

David Fernàndez, que va ser qui va rebre l'encàrrec per part del president d'impulsar aquesta iniciativa, ha explicat que a partir d'ara el grup funcionarà de manera "autònoma" i deslligat de l'àmbit institucional. Una proposta que l'excupaire va traslladar al mateix Pere Aragonès i que el cap de l'executiu va acceptar d'entrada –ha explicat.

Els promotors han exposat que la seva tasca s'acabarà el pròxim 1 d'octubre, després d'intentar sumar sensibilitats i fer més gran l'Acord, que de moment no compta ni amb els principals sindicats i patronals ni tampoc amb els comuns, tots presents aquest dimecres en la presentació del manifest. La idea és que es comuniquin les adhesions finals i es faci un informe general sobre l'autodeterminació i l'amnistia que presentaran en societat i també enviaran a la presidència de la Generalitat.