Marta Vilalta: "L'acord amb la CUP és vigent però la qüestió de confiança ha perdut sentit"

BarcelonaMarta Vilalta (Torregrossa, 1984) és la secretària general adjunta d’ERC i una de les principals negociadores del partit, ja sigui amb l’Estat o en qüestions d'estricta política catalana. 

Els pressupostos s’han aprovat sense la CUP. ¿Encara veuen la CUP com un soci o la veuen com a oposició?

— Al país hi ha una majoria sorgida de les eleccions del 14-F que no s’ha esfumat. No ens hem trobat amb la votació dels pressupostos, però segur que ens haurem de seguir trobant. 

Tenien un acord d’investidura. Se senten traïts?

— La CUP pren les seves decisions, que respectem, i nosaltres seguirem treballant perquè els pressupostos de l’any vinent [2023] hi pugui haver la CUP votant-hi a favor.

Per tant, l’acord d’investidura és vigent? ¿També que el president Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança el 2023?

— L’acord amb la CUP és vigent perquè és un pacte de legislatura que marca els principals objectius que cal afrontar. Per tant, per molt que no hi hagi hagut una votació conjunta en els pressupostos, la major part de mesures que hi vam incloure en aquell acord s’aniran complint. Dit això, també és evident que l’haurem d’anar avaluant, revisant i veient quina és l’evolució.

¿Però podem esperar aquesta qüestió de confiança que hauria de ser a principis del 2023?

— A nosaltres ens agradaria poder anar fent aquesta avaluació de l’acord conjuntament amb la CUP. És evident que aquesta qüestió de confiança, després de l’aritmètica per l’aprovació dels pressupostos, perd sentit. A nosaltres ens agradaria que ERC i la CUP ens anéssim trobant i avaluant el transcurs de la legislatura.

¿Els comuns són el soci prioritari del Govern després de l’aprovació dels pressupostos?

— Amb els comuns hi hem comptat sempre. A l’inici de la legislatura també es va parlar amb ells i la voluntat d’Esquerra, tal com diem des de fa temps, és la via àmplia de tenir un govern fort i estable. 

En el dia a dia del Govern han tingut moltes friccions entre ERC i JxCat. El 2022 continuarà així?

— No volem dedicar cap esforç en fer aflorar les discrepàncies. Seguirem treballant per garantir que el Govern faci la seva feina. És aquí on hem de dedicar els esforços i no a haver-nos de fer retrets, que és esgotador.

¿Però li sobta veure una entrevista amb un vicepresident [Puigneró] criticant a l’altre soci del Govern?  

— Per això reitero: ERC s’ha vist que és el soci més fiable del Govern del país i reclamem aquesta responsabilitat a tothom amb coherència.

¿La relació del Govern és millor del que es transmet de cara al públic?

— A vegades hi ha molt més soroll amplificat per interessos concrets que no pas la realitat. 

¿Pot ser que les veus crítiques de JxCat no estiguin dins del Govern sinó al grup parlamentari?

— Moltes vegades hem vist com les discrepàncies no són dins del mateix Govern, sinó dins de JxCat. 

Taula de diàleg: tindrem reunió al mes de gener?

— Està previst que sigui a principis d’any. Ens consta que es treballa perquè hi pugui haver passos tangibles en el procés de resolució del conflicte. S’està treballant amb la màxima discreció perquè en la pròxima reunió hi pugui haver passos que evidenciïn que s’està avançant. 

Però vostè té experiència negociadora amb el PSOE. Com el veu?

— Del PSOE ja hem après que se l’ha d’obligar a fer, si no ell no fa.

La sisena onada podria retardar la taula de diàleg?

— L’estat de la pandèmia ho afecta tot. Si alguna cosa sabem és que no podem fer gaires previsions.

Què hauria de passar perquè el govern de Sánchez perdés la confiança d’ERC?

— ERC no dona suport al govern del PSOE i Podem perquè sí. S’entén la nostra posició perquè, a banda de ser útils en el dia a dia, en el que és més tangible tenim obert un procés de negociació pel qual val la pena seguir fent aquest esforç, encara que desgasti políticament.

El president Aragonès va parlar de buscar “alternatives” si no hi ha avenços en el diàleg. Quin exemple tindríem: un referèndum?

— Nosaltres apostem per la via negociada i considerem que és la millor que tenim ara, però no renunciarem a cap via democràtica per fer possible la República Catalana. Si la via de negociació no ens porta on volem arribar, ho seguirem intentant. 

¿Han definit com ha de ser el "nou embat democràtic" que van pactar amb la CUP?

— Són les qüestions que s’han de poder consensuar i que han d’anar en paral·lel amb la via negociada. Això forma part del consens estratègic. 

Però en quin punt estem del consens estratègic?

— Hi ha qui ha tingut tendència a intentar dividir les diferents propostes més estratègiques. Tenim una aposta per la via negociada àmpliament reclamada per la societat catalana, doncs treballem perquè funcioni al màxim. 

Això no està passant. Només ERC aposta per la negociació...

— Hi ha un consens a la societat de gent que voldria votar sobre el nostre futur. I això tenim un lloc on poder defensar-ho que és la taula de negociació. Aprofitem-la. I hem trobat a faltar aquest compromís de JxCat amb el procés de negociació. 

De cara a la pròxima reunió de la taula, Junts s’hi sumarà?

— És una qüestió que Junts ha de poder decidir. A nosaltres ens agradaria que representants del govern de JxCat s'hi poguessin sumar.

Han pactat amb el PSC la renovació d’òrgans que estaven encallats. S’obre un nou temps?

— Hem hagut de fer-ho amb el PSC perquè era imprescindible per l’aritmètica parlamentària, però fins que no torni a defensar grans consensos de país, com el dret a decidir o la immersió, difícilment podrà ser un partit de govern.

¿La solució per a la defensa de l’escola catalana és fer una nova llei?

— No hi ha única solució, però segur que no passa perquè els tribunals diguin com s’ha d’ensenyar al nostre país. La LEC diu clarament quin és el model i no passa per quotes [de castellà]. Una de les vies pot ser una ofensiva normativa en aquest sentit.