L'acord per la B-40 perilla: Estat i Generalitat xoquen pel traçat i el finançament

Barcelona / MadridAquest divendres s'esgota el termini que es van donar la Generalitat i l'Estat per tancar el conveni per a construir la ronda Nord de la B-40, la polèmica carretera entre Terrassa i Sabadell que el Govern va acceptar fer a contracor a canvi que el PSC aprovés els pressupostos d'enguany. Si no hi ha un gir de guió majúscul, el termini expirarà sense un acord entre les parts. L'ARA ha tingut accés a la documentació que la Generalitat i el ministeri de Transports s'intercanvien des de fa setmanes i de la qual es desprèn que hi ha fonamentalment dos grans obstacles que impedeixen el pacte: no hi ha sintonia sobre quin ha de ser el traçat de la carretera ni sobre com s'ha de finançar l'obra.

Comencem pel traçat. El compromís que van assumir el Govern i el PSC en el pacte de pressupostos era que la carretera connectaria Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès. No s'hi esmentava anar més enllà. L'esborrany de conveni elaborat pel ministeri així ho preveu, però deixa la porta oberta a continuar ampliant la carretera cap a l'est en un futur. És el que sempre ha defensat el PSC. Ho fa en dues ocasions al document. Primer diu que l'Estat té en "estudi" el tram de la B-40 des de Terrassa fins "a la connexió" amb la Roca del Vallès. Després es parla d'una "possible continuïtat" de Sabadell cap a Granollers encara "per definir i concertar". "Aquest no és l'acord que vam subscriure", ha lamentat aquest divendres la consellera de Presidència, Laura Vilagrà.

Per a la Generalitat, aquestes dues mencions a seguir posant asfalt més enllà de Sabadell són un problema important. Si ja s'havia oposat frontalment a connectar Sabadell i Terrassa amb aquesta via –i va acabar acceptant-ho per tenir pressupostos–, encara s'oposa amb més èmfasi a haver-la d'ampliar cap a la Roca o Granollers. Seria tant com ressuscitar el projecte de Quart Cinturó, la via orbital que durant dècades ha enfrontat ERC i el PSC. La Generalitat ja ha enviat un document amb diverses esmenes a la proposta del conveni i, pel que fa a aquest punt, no hi ha dubte: se'n demana la supressió.

Finalment, pel que fa al traçat de la B-40 hi ha una altra derivada en què no hi ha acord. L'Estat accepta que, un cop feta la ronda Nord, serà de titularitat "autonòmica", és a dir, de la Generalitat. Malgrat això, després diu que si la carretera s'ampliés i acabés sent "un corredor de llarg recorregut", tindria sentit que tornés a formar part de la "xarxa de carreteres de l'Estat". Això és una galleda d'aigua freda al Govern per partida doble: es preveu de nou ampliar el traçat de la B-40 més enllà de Sabadell i, a més, que acabi en mans de l'Estat.

La negociació es complica

Fonts del ministeri de Transports reconeixen que la negociació està en un punt crític, però defensen que ells "mantenen la voluntat negociadora" i que "en tot moment" han estat oberts a arribar a un acord amb la Generalitat. Les mateixes fonts creuen que, en tot cas, ha estat el Govern qui s'ha tancat en banda: "Un acord passa perquè tothom cedeixi". A més, defensen que no s'ha posat com a "condició" que la B-40 hagi de continuar més enllà, però, a la vegada, rebutgen que hi surti explícit que tampoc pugui ser així en un futur.

Des del ministeri també critiquen que "ha desaparegut" el debat tècnic i recorden que l'objectiu de la infraestructura és "buidar" Sabadell i Terrassa de cotxes. "No tanquem portes a res, sobretot per respecte al territori, però també hem d'entendre el concepte ronda com allò que treu cotxes del centre de la ciutat i ajuda a pacificar", afegeixen les mateixes fonts. Des de la Generalitat asseguren que la negociació no està trencada, però sí que està "encallada" en aquests dos punts, que consideren capitals.

Un deute històric, un problema nou

A part del traçat, el segon problema que paralitza l'acord és sobre com es finança l'obra. El ministeri de Transports vol finançar-la amb el deute pendent de la disposició addicional tercera de l'Estatut –aquella disposició sobre les inversions en infraestructures que l'Estat va incomplir sistemàticament–. El conveni pressuposta en 200 milions d'euros la ronda Nord i el ministeri vol que surtin dels 359 milions que li deu a la Generalitat de la famosa disposició de l'Estatut. El govern espanyol considera que la millor manera de saldar una part del deute seria executar-lo amb la B-40. "Els diners d'aquesta partida que s'han donat en altres ocasions sempre han acabat en allò que tocava, en cobrir dèficit d'infraestructures", defensen al ministeri.

Però la Generalitat s'hi nega. Considera que els diners no han de sortir d'un deute pendent –que el Govern voldria destinar a altres qüestions–, sinó que han de generar un nou compromís de despesa de l'Estat. Malgrat l'evident desacord, el líder del PSC, Salvador Illa, aquest divendres ha intentat restar-hi transcendència: "No ve d'un dia o d'una setmana".

L'últim document que s'han intercanviat els dos governs és una carta de dijous a la nit del secretari d'estat de Transports, Lucas Parrón, que oscil·la entre les bones paraules per mirar d'arribar a un acord i algunes advertències, però que no es mou en cap dels dos obstacles clau: ni en el traçat ni en el finançament. Ara la Generalitat treballa per respondre-li. Queden poques hores perquè expiri el termini per tancar el pacte i la negociació continua oberta, però el més calent és a l'aigüera.