L'abraçada de l'ós d'Oriol Junqueras als crítics d'ERC

BarcelonaMentre s’esbatussaven dia sí dia també, les dues principals candidatures a la presidència d’ERC van popularitzar el verb 'recosir', que prometien posar en pràctica tan bon punt la militància hagués elegit president. Ha arribat el moment de fer-lo servir, però pel que realment havia estat dissenyat: l’abraçada de l’ós amb què el guanyador, en aquest cas Oriol Junqueras, podria intentar acabar amb l’oposició interna.

En una guerra civil com la que ha viscut ERC els darrers mesos es feia molt difícil pensar que no hi hauria cadàvers polítics pel camí. El primer ha estat el de la fins aquesta setmana portaveu parlamentària, Marta Vilalta, molt lligada a l’ex secretària general Marta Rovira. Si hagués estat per Junqueras, de fet, Vilalta ni tan sols hauria format part de les llistes en les eleccions del maig. Amb la seva victòria al congrés republicà, Junqueras ja ha acabat d’una plomada, a més, amb tots els dirigents que considerava hostils –alguns dels quals es presentaven amb la candidatura rival– i ara té una executiva a la seva mida. També ha prescindit del responsable de les investigacions internes d’ERC –amb la de l’estructura B com la més paradigmàtica–. Però per recosir Junqueras necessita gestos de generositat. La militància no acceptaria un ogre assedegat de venjança, la imatge que alguns sectors li atribueixen fins i tot des d’abans que la crisi interna es traslladés a l’arena pública.

L’abraçada de l’ós junquerista ja ha començat a executar-se. Junqueras ha ofert seguir de president del grup d’Esquerra al Parlament a Josep Maria Jové, malgrat que formés part de la llista de Nova Esquerra Nacional encapçalada per Xavier Godàs. "Ja no hi ha candidatures, ara només hi ha un partit", ha anat repetint Junqueras després del congrés. I això que Jové, antic col·laborador seu a la conselleria d’Economia, era un dels integrants del Pa amb Tomàquet, el ja famós grup de Signal, a través del qual Junqueras ha explicat que Marta Rovira, Sergi Sabrià i altres dirigents republicans destacats –Jové i Vilalta entre ells– havien pres el control del partit a la seva esquena. És cert que a Jové el president d’Esquerra no l’ha situat mai entre els suposats promotors de la insurrecció.

La jugada a Barcelona i Madrid

Si Jové accepta, els referents al Parlament serien Ester Capella –aliada de Junqueras– i ell i al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián –aliat de Junqueras– i Teresa Jordà, que havia de ser la vicepresidenta de Godàs. És a dir, la mateixa jugada a Barcelona i a Madrid. Jové i Jordà poden estar temptats d’acceptar perquè, almenys de moment, Nova Esquerra Nacional pretén seguir articulada amb la vista fixada en els congressos territorials del partit –i en qualsevol possible relliscada de la nova direcció–, tot i saber que la fotografia al costat de Junqueras l'ajudarà a ell en la imatge de partit recosit que vol oferir. Com també la de Carme Forcadell, una altra partidària del canvi, que entra al consell nacional de la mà del nou president.

Els detalls de la setmana

El PP va llogar divendres una sala a l’Espacio Jorge Juan de Madrid perquè Alberto Núñez Feijóo fes el seu particular balanç de l’any. Tot i que es veia el líder popular a través d’una finestra, les portes no s’obrien i els càmeres de vídeo van començar a impacientar-se i a picar l'intèrfon insistentment. Se’ls hi va afegir una dirigent del PP, a qui tampoc obrien des de dins, que es va queixar que Feijóo no els doni vacances de Nadal.

Salvador Illa és un president que fuig d’excentricitats i fa de la moderació i la contenció les seves armes polítiques. No només les aplica en el seu discurs polític, sinó també, per exemple, a l’hora de comunicar-se amb periodistes. Dilluns passat, de tan baixet que parlava en la tradicional copa de Nadal al Palau de la Generalitat, els seus col·laboradors el van haver d’advertir que si no apujava el volum ningú el podria seguir.