L'1x1 del TC, el tribunal amb més vincles polítics

MadridQue el Tribunal Constitucional (TC) és un òrgan polititzat és una crítica recurrent, però no per això menys certa. Els onze magistrats que actualment en formen part tenen una vinculació política més o menys marcada, però també els nous que proposa el govern espanyol.

Pedro González-Trevijano

President del TC des del 2021

Pedro González-Trevijano va ser nomenat el 2013 pel govern de Mariano Rajoy, però les connexions amb el PP venen de més enrere. Trevijano va ser rector de la Universidad Rey Juan Carlos (2002-2013), on van treballar familiars de dirigents populars, i va ser sota el seu mandat quan es va produir l’escàndol del màster de l’expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes, que va aprovar amb notes falses –el mateix que l’exlíder del PP Pablo Casado–. Trevijano va ser qui va posar en funcionament l’Institut de Dret Públic, l’òrgan del qual depenia el curs.

Santiago Martínez-Vares

Magistrat del TC des del 2013

Santiago Martínez-Vares explicita en el seu currículum la seva col·laboració amb la fundació FAES, vinculada al PP. Va ser un dels jutges del Tribunal Suprem que l’any 2010 van escriure la sentència que va dictaminar que el castellà havia de ser també llengua vehicular a les escoles catalanes.

Ricardo Enríquez

Magistrat del TC des del 2017

Va ser designat pel Senat l’any 2017 a proposta del PP i per segona vegada, però no té un enllaç directe amb el partit. Al Tribunal Suprem, va redactar la sentència que va il·legalitzar el partit basc ANV/EAE, que es va presentar a Euskadi després de la il·legalització de Batasuna.

María Luisa Balaguer

Magistrada del TC des del 2017

Va ser nomenada pel Senat a proposta del PSOE. És la veu progressista que més ha sobresortit al TC i és pròxima a l’exvicepresidenta Carmen Calvo i a l’expresidenta andalusa Susana Díaz. Ha firmat vots particulars en les resolucions sobre el Procés i està vinculada a moviments feministes d’Andalusia.

Enrique Arnaldo

Magistrat del TC des del 2021

Els seus vincles amb el PP són clars. És magistrat del TC a proposta dels populars, igual que quan va ser vocal del CGPJ. Arnaldo va estar imputat en el cas Palma Arena –tot i que no va anar a judici– i també ha tingut vincles amb l’operació Lezo. Va ser molt criticat pel fet que compatibilitzés la seva funció com a lletrat del Congrés amb l’assessorament privat al govern del PP de Jaume Matas a les Illes Balears.

Inmaculada Montalbán

Magistrada del TC des del 2021

Va ser vocal del CGPJ a proposta del PSOE, igual que al TC, però és qui té uns vincles partidistes menys clars.

Juan Antonio Xiol

Magistrat del TC des del 2013

Juan Antonio Xiol té un passat vinculat al PSOE. L’any 1986, sota el govern de Felipe González, va ser nomenat director general de relacions amb l’administració de justícia pel ministre de Justícia d'aquell moment, Fernando Ledesma. Va abandonar el càrrec per ser vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), també a proposta dels socialistes.

Antonio Narváez

Magistrat del TC des del 2014

Nomenat pel govern de Mariano Rajoy l’any 2014, va substituir l’actual conseller de Justícia madrileny, Enrique López, després de tan sols un mes en el càrrec (va ser detingut per saltar-se un semàfor mentre conduïa begut). Narváez es va apartar dels recursos del Procés després de ser recusat per les defenses dels líders independentistes per una conferència que va fer a Granada el novembre del 2017 en què va comparar l’1-O amb el 23-F.

Cándido Conde-Pumpido

Magistrat del TC des del 2017

Va ser nomenat a proposta del PSOE al Senat. La seva connexió més evident amb els socialistes és haver estat fiscal general de l’Estat durant els dos governs de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2011). Un cop al TC, Conde-Pumpido també es va apartar de la carpeta del Procés després que fos recusat per l’expresident Carles Puigdemont per una conferència el 2017 on alertava dels riscos de l’independentisme per “derrocar la Constitució”. 

Ramón Sáez

Magistrat del TC des del 2021

Va entrar al TC a proposta d’Unides Podem, amb qui té sintonia. De fet, havia estat vocal del CGPJ proposat per IU. Va firmar un vot particular en què va descartar la condemna per sedició als líders independentistes. Va ser el jutge de l’Audiència Nacional que va absoldre el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

Concepción Espejel

Magistrada del TC des del 2021

Tampoc és cap secret la relació de Concepción Espejel amb el PP. Va ser aquest partit el que la va proposar com a magistrada del TC i també com a vocal del CGPJ. El vincle amb els populars, sobretot amb l’exministra María Dolores de Cospedal, la va obligar fins i tot a apartar-se del tribunal que jutjava el cas Gürtel.