Serret defensa l'1-O davant del jutge: "Era un mandat del Parlament"

BarcelonaEncara sota l’impacte del retorn des de l’exili de Clara Ponsatí, aquest dimecres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha jutjat Meritxell Serret, la primera exiliada de l'1-O que va emprendre el camí de tornada. Actual consellera d’Acció Exterior del govern de Pere Aragonès, se l’ha jutjat per desobediència pel seu paper en l’organització del referèndum quan era consellera d’Agricultura del govern Puigdemont. En un judici breu i sense sobresalts, Serret ha utilitzat el seu torn de paraula per defensar l'1-O davant del jutge: "Era un mandat del Parlament i el meu deure era obeir-lo".

La consellera no ha invertit ni un minut en intentar convèncer el tribunal que no va desobeir el Tribunal Constitucional, sabedora que podia ser una pèrdua de temps. Així, ha dedicat la seva intervenció a defensar el projecte polític independentista i la necessitat de treure’l completament dels tribunals i tornar-lo al terreny polític. "Defenso un projecte polític, que és el de la República Catalana, i tinc dret a defensar-lo políticament i a guanyar-lo democràticament", ha dit. Serret ha intentat descarregar la responsabilitat en el Parlament esgrimint que hi havia una majoria a favor del referèndum i que el Govern no només no s’hi podia oposar, sinó que "hi havíem de donar resposta". "Organitzar un referèndum no és un crim", ha resolt. Finalment, ha fet una apel·lació al mantra del seu partit, Esquerra, sobre la necessitat de portar el conflicte al terreny de la "negociació política".

L’exposició de Serret no només no ha estovat la Fiscalia, sinó que fins i tot ha semblat molestar-la. La fiscal Neus Pujal ha començat la seva exposició remarcant que ella es pronunciaria en "termes jurídics" i no per fer "electoralisme". Un dard clar a la intervenció que havia fet la consellera just abans. També ha enlletgit a Serret que el seu enfocament parteixi del fet que hi ha una persecució a l’independentisme: "No s’està criminalitzant cap projecte polític. No s’ha assegut al banc dels acusats cap persona que votés l’1-O". Per a la Fiscalia aquest judici no té més història que la de la "contumaç rebel·lia" de Serret a l’hora de no complir les resolucions del Tribunal Constitucional que exigien a la consellera –i a la resta del Govern– el "deure de paralitzar" la votació. La fiscal li demana un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa.

L'ombra de Ponsatí

Com en tot judici del Procés, a l’exterior dels murs del TSJC s'han concentrat partits i entitats per donar suport a Serret. Hi ha hagut representants del Govern, d'ERC, Junts, la CUP, l'ANC i Òmnium Cultural. Ponsatí ni hi era ni se l’esperava, però ha sigut inevitable que el seu retorn planés sobre els assistents a cada moment. De fet, ERC ha fet servir els seus parlaments en aquesta concentració per fer una reivindicació de la seva estratègia antirepressiva enfront de la de Junts, sobretot després de les crítiques que la mateixa Ponsatí va llançar aquest dimarts als republicans en general i a Serret en particular.

Així, Esquerra reivindica que també es pot combatre la repressió compareixent davant dels tribunals i evitant les detencions dels Mossos. És a dir, fent tot el contrari que l'eurodiputada de Junts. "Comparec [davant del jutge] per confrontar la repressió", ha proclamat Serret que, un cop dins la sala, ha defensat la via de la negociació política per resoldre el conflicte. També el president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha referit a l'assumpte traient pit del fet que el retorn de Ponsatí "ha sigut més favorable a causa de l'acord que va permetre la derogació del delicte de sedició". Un acord entre el PSOE i ERC que tant va criticar Junts. I és que avui, per la via dels fets i dels discursos, també s’ha vist l’abisme estratègic entre ERC i Junts a l’hora d’encarar el Procés i les seves derivades judicials.

En el judici també hi ha hagut l'oportunitat de veure en acció l'advocat de la defensa, Iñigo Iruin, l'artífex del retorn de Serret –i també d’Anna Gabriel– i un històric munyidor d’acords de l’esquerra abertzale. Iruin s’ha fet notar quan, per exemple, ha intentat apartar del judici tant l’Advocacia de l’Estat com l’acusació popular de Vox per considerar que no estaven "legitimitats" per formar part de la causa. El jutge l'hi ha denegat. Per a ell, l'1-O va tenir una "legitimitat democràtica que era inqüestionable, inequívoca i palmària" i, davant d'aquest context, la seva clienta va considerar que "la seva acció no era contrària al dret".