Pere Aragonès: "Si l'1 de maig no hi ha acord haurem d'explorar vies alternatives amb Junts"

BarcelonaPere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) aspira a ser el 132è president de la Generalitat, però 70 dies després del 14-F ERC i Junts encara no han arribat a un acord de govern.

Com s’ho explica? 

— Els resultats del 14 de febrer són clars: hi ha una àmplia majoria independentista i una àmplia majoria també progressista. Tenim un acord sòlid amb la CUP i ara el que toca és que es pugui formar govern i no creiem que hi hagi esculls insalvables per poder-ho fer en els propers dies. 

Quin és el problema?

— Nosaltres no n’identifiquem cap de tan important com perquè no s’hagi fet ja la investidura.

¿El problema és que no es reconeix la victòria d’ERC?

— Si hi hagués un empat tindríem una presidència bicèfala del Parlament, no? ERC va treure 30.000 vots més que Junts, però el més important és que hi ha un clar biaix cap a l’esquerra i un canvi de lideratges. Som 74 diputats i seria un error malbaratar el 52% a favor de la independència.

Junts vol que el Consell per la República dirigeixi l’estratègia del Procés. Vostè hi està d’acord? 

— No, crec que el Govern és qui ha d’assumir també aquesta responsabilitat, i ho ha de fer amb una estratègia acordada amb el conjunt de l’independentisme. Jo ho vaig dir en el debat d’investidura: ni substitucions ni tuteles. 

¿Vol tutelar-lo Carles Puigdemont? 

— No, no, jo tinc una relació excel·lent amb el president Puigdemont. Però la legitimitat ens ve del Parlament, que és el vot de la ciutadania i, per tant, l’estratègia l’ha de marcar la majoria independentista del Parlament, evidentment amb el Govern encapçalant tota aquesta tasca.

Per tant, el paper del Consell seria simbòlic o consultiu? 

— El Consell per la República és una entitat que respecto, que té 90.000 persones associades, que té les seves pròpies dinàmiques i la seva estratègia. El que s’ha de treballar és perquè pugui col·laborar amb l’estratègia que marqui el conjunt de la majoria independentista del Parlament de Catalunya.

Els seus socis diuen que val més tenir un acord sòlid que no pas ràpid. 

— És qüestió de voluntat. Si n’hi ha, podem tenir Govern la setmana vinent.

¿Junts està intentant exhaurir el temps per apujar el preu? 

— Això ho han de respondre ells. Seria un error que algú avantposés els interessos de partit als de país en un moment en què la gent està patint molt. Necessitem un Govern amb totes les funcions, fer un pressupost i tenir tota la legitimitat d’una investidura i d’un govern nou per anar a defensar els projectes dels fons Next Generation.

¿Va ser un error tancar un acord abans amb la CUP que amb els seus socis naturals de legislatura? 

— No, perquè nosaltres vam començar a parlar amb tots dos alhora. Amb la CUP vam fer grups de treball sectorials i hi van entrar des del primer moment i amb Junts s’ha trigat més.

Jordi Sànchez i Elsa Artadi no descarten quedar-se a l’oposició. ¿Creu que això és una possibilitat real? 

— Quan la gent fa declaracions públiques diu les coses perquè creu que han de ser així. En tot cas és la seva proposta, nosaltres volem un acord i un govern amb Junts i volem que això es produeixi al més aviat possible, durant aquest més d’abril. 

ERC ha posat un ultimàtum a l’1 de maig. Si no hi ha acord superada aquesta data, què faran? 

— Si l’1 de maig no hi ha acord, haurem d’explorar altres vies alternatives amb Junts perquè pugui haver-hi un govern independentista i no ens vegem forçats a una repetició electoral que hauríem d’evitar.

¿Un govern en minoria amb suport des de fora? 

— Altres vies són les altres vies que poden haver-hi. Ho hem de treballar conjuntament. No som nosaltres els que hem situat la possibilitat d’un govern d’ERC en minoria.

Hi ha una part de JxCat que considera que la gestió dels serveis públics, com que és autonomista, sempre queda curta. 

— Precisament si el que volem és tenir totes les responsabilitats, hem d’exercir les que ja tenim. L’Estat té molt clar com acabar amb el procés de construcció nacional: anorrear les nostres institucions. Per tant, nosaltres les hem de defensar i tenir unes institucions que es dirigeixin al conjunt del país.

Quina diferència hi hauria entre aquest govern amb Junts i el que han tingut fins ara?

— Crec que hi ha hagut un aprenentatge de les coses que hem de fer diferent. Hem de trencar amb els compartiments estancs. Això vol dir que en alguns departaments pot haver-hi creuaments de responsabilitat, de persones proposades pels dos partits. Hem de tirar endavant nous departaments que posin a l’agenda política els reptes que ens assenyala la ciutadania, com el de feminismes, acció climàtica i el de recerca i universitats.

¿Acció Climàtica podria anar de la mà de Territori, posem per cas? 

— Bé, ara ja és una mica així amb Territori i Sostenibilitat. En tot cas la proposta definitiva l’haurem de treballar conjuntament amb JxCat. El nombre total de departaments que hem de tenir ha de ser el mateix que ara, i després s’han de millorar els mecanismes de coordinació.

Gràcies al fet de tenir Salut i Educació, ERC gestiona gairebé el 80% del pressupost. ¿Això ara passarà a mans de Junts? 

— Jo no parlaria tant de quin color pot ser un departament perquè hem d’incorporar talent que és fora dels partits. I al final el treball és conjunt. Des d’ERC hem assumit des de fa un any les àrees més delicades per fer front a la pandèmia, i no tenim cap problema en continuar-les assumint, però en un govern de coalició s’ha de reflectir el pes parlamentari de cadascú.

¿Els Next Generation dependran d’Economia, probablement en mans de Junts, o d’un comissionat? 

— Jo he defensat, independentment de qui sigui el responsable del departament d’Economia, la figura d’un comissionat Next Generation i vaig proposar la persona de Miquel Puig per tenir una visió transversal. En tot cas estic convençut que arribarem a un acord.

Què els diu als empresaris, als emprenedors que estan preocupats per aquests fons quan veuen que a hores d'ara no hi ha govern? 

— Que seguim treballant, que aquest Govern ha fet la feina. Hem identificat 27 grans projectes, però n'hi ha molts més a què han de poder optar. Hi ha molta confusió per part del govern espanyol. La cogovernança ha de ser real, és a dir, la Generalitat no ha de ser una mera executora d’una convocatòria d’ajudes definides fins a l’últim detall pel govern espanyol. I per fer una mobilització de recursos tan gran caldrà incorporar personal especialitzat perquè l’execució ha de ser molt ràpida.

I com ho faria?

— Modificant les taxes de reposició que ens limiten a l’administració per permetre la incorporació extraordinària de talent que tenim a la societat. Nosaltres vam fer un decret llei que ara el ministre Iceta vol portar al TC.

¿Una de les palanques per aconseguir-ho és que els grups sobiranistes treballin junts a Madrid? 

— Nosaltres ja hem dit que el no a tot no és la nostra opció, perquè en un moment en què hi ha tantes necessitats hem d’aprofitar l’oportunitat de poder incidir en decisions que beneficiïn Catalunya. Altres han preferit centrar-se només en l’aspecte ideològic i no volen entrar en aquesta negociació. Si ens volen acompanyar, perfecte, perquè tindrem molta més força.

Que els vulguin acompanyar no vol dir anar junts.

— S’ha demostrat que en molts aspectes en l’àmbit social i econòmic hi ha posicions diferents, per això som forces polítiques diferents. Però hi ha molts aspectes en els quals es pot treballar conjuntament: per exemple per defensar que la planta de bateries estigui a Catalunya o projectes que impulsem des del Govern.

¿S’ha de recuperar institucionalment el país? 

— Hem de fer un esforç per reduir la distància que una part del país ha sentit respecte a les institucions catalanes. Una distància que en bona part ha vingut promocionada per un discurs dels contraris a la independència. Hem d’explicar que el projecte de país que volem construir és un país per a tots.

¿Ha parlat amb Pedro Sánchez després de les eleccions? 

— Hem tingut ocasió d’intercanviar alguns missatges, bàsicament per temes relacionats amb els fons europeus.

¿Espera vostè encara els indults? 

— Jo el que espero és l’amnistia, i és el que defensarem i també hem dit que no ens oposarem a qualsevol mesura que serveixi per poder facilitar la sortida de la presó de persones que estan empresonades injustament. 

¿L’ambient a Madrid complica la capacitat de diàleg amb Catalunya? 

— En qualsevol avenç que pugui haver-hi amb Catalunya hi haurà pressió dels sectors més reaccionaris de l’Estat.

¿Reactivar la taula de diàleg és una prioritat? 

— No hem d’abandonar aquesta oportunitat de situar en l’agenda el dret a l’autodeterminació i l’amnistia. Seria un error històric. En tot cas que sigui l’Estat qui l’abandoni. Des d’un punt de vista internacional, quan el govern d’un estat admet que hi ha un conflicte polític amb un territori i que el vol resoldre políticament, és un conflicte de sobirania.

En l’acord amb la CUP, li donen dos anys a aquesta taula de diàleg. 

— El que diem és que en el termini de dos anys s’avaluaran els resultats i, a partir d’aquí, es veurà què és el que cal fer. 

I en aquell moment, a més, vostè es podria sotmetre a una qüestió de confiança. 

— Evidentment el fet d’avaluar al cap de dos anys com ha funcionat l’estabilitat del Govern té com a condició que s’hagi garantit l’estabilitat durant aquests dos anys.

¿És útil posar un nou termini? 

— La taula de negociació no ha de ser una excusa per qui dia passa any empeny; per tant, cal pressionar per avançar.

¿I si fracassa el diàleg? 

— Això acabarà amb una negociació, un procés d’independència, la formació d’un nou estat per a Catalunya. Serà aquesta mesa de negociació o serà un altre espai que pugui venir més endavant, això no ho sabem. En tot cas, ens hi acostarem en la mesura que siguem més forts. Per primera vegada hem superat el 50% dels vots en aquestes eleccions, però l’independentisme encara té una representació molt baixa respecte a la que volem tenir a l’àrea metropolitana de Barcelona i en altres realitats metropolitanes.

L’expresident Torra no va ocupar el despatx de president de la Generalitat. Vostè l’ocuparà? 

— Sí.