El Kremlin nega els suposats vincles amb l'entorn de Puigdemont: "No és més que una mentida"

El portaveu del govern rus descarta "categòricament" una possible implicació de Moscou "en els successos de Catalunya"

El portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, en una imatge d'arxiu
ARA
07/09/2021
4 min

BarcelonaDavant l'extens reportatge del New York Times sobre presumptes vincles amb Rússia de Josep Maria Alay, cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont, i l'advocat Gonzalo Boye, el Kremlin ha negat aquest dimarts tots els suposats contactes amb l'entorn de Puigdemont. I no només amb l'expresident, sinó que el govern rus ha desmentit qualsevol vincle amb el moviment independentista. "No és més que una mentida", ha assegurat el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en declaracions als mitjans recollides per l'agència de notícies Sputnik.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La font d'informació del diari nord-americà són informes "d'intel·ligència europeus" i investigacions de la Guàrdia Civil en la causa que hi ha al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, pilotat per Joaquín Aguirre, coneguda com l'operació Volhov, que va detenir 21 persones l'octubre de l'any passat, entre les quals Alay. Les noves informacions detallen que Alay va viatjar el 2019 a Moscou i es va reunir amb exoficials d'intel·ligència russos, un net d'un espia del KGB i diversos funcionaris del Kremlin. Alay, de fet, confirma les trobades, però tant al New York Times com en entrevistes posteriors a la publicació del reportatge les emmarca en el contacte normal amb persones a l'estranger.

El Kremlin no ha confirmat cap de les reunions i ha assegurat que no té "constància d'aquests contactes". "No sabem fins a quin punt són fidedignes aquestes publicacions", ha afirmat el portaveu del govern rus. Sigui com sigui, l'executiu liderat per Vladímir Putin també ha negat "categòricament" una possible implicació de Moscou "en els successos de Catalunya". Concretament, el New York Times assegura que Alay es va reunir amb funcionaris que participen en la "guerra híbrida" del Kremlin contra Europa, que consisteix en moviments polítics i una estratègia de propaganda per desestabilitzar la Unió Europea.

No és la primera vegada que el Kremlin ha negat que tingués un paper en el procés català, tot i que aquest dimarts no ha respost amb ironia. Quan de l'operació Volhov en va sorgir la suposada predisposició de 10.000 soldats russos per anar a Catalunya a defensar la independència, el govern rus va sortir del pas amb sarcasme: "La informació apareguda als mitjans espanyols sobre l'arribada de 10.000 soldats russos a Catalunya és incompleta. Cal afegir-hi dos zeros més", va publicar el compte oficial de Twitter de l'ambaixada russa a Espanya. "Les tropes haurien de ser transportades pels avions Mosca i Chato, acoblats a Catalunya durant la Guerra Civil i amagats en un lloc segur fins a rebre l'ordre xifrada d'actuar", continuava el comunicat sense deixar de banda la ironia.

En un principi, però, la trama russa a la qual va respondre amb sàtira el Kremlin no apuntava a Alay. Llavors aquesta part de la investigació de l'operació Volhov se centrava en Víctor Terradellas, exresponsable d'internacional de CDC, i l'empresari Oriol Soler per haver-se vist a Londres amb Julian Assange. És després de l'anàlisi del mòbil d'Alay que la Guàrdia Civil també el lliga a la trama russa.

Aquest dimarts el Twitter de l'ambaixada Rússia a Espanya tampoc ha callat davant les informacions aparegudes al New York Times i ha compartit les declaracions del portaveu del Kremlin que tractaven "les fake news sobre Catalunya".

Puigdemont, Comín i Ponsatí pregunten a la Comissió Europea per l'informe d'intel·ligència

El New York Times cita com una de les seves fonts d'informació un "informe d'intel·ligència europeu", i aquest dimarts els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han preguntat a la Comissió Europea què en sap d'aquest informe. Concretament, afirmen que l'única agència d'intel·ligència europea és l'EU INTCEN, que segons apunten els parlamentaris catalans proveeix informes al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Així doncs, els eurodiputats pregunten si EU INTCEN és l'autor de l'informe i qui ha donat l'ordre a l'organisme perquè comenci la investigació. També traslladen a la Comissió Europea com un informe d'intel·ligència pot haver acabat en mans de periodistes.

El Govern també ha hagut de respondre aquest dimarts sobre la polèmica i, com dissabte passat, ha intentat desvincular-se de qualsevol activitat d'Alay. "El Govern no tenia coneixement oficial d'aquestes trobades", ha dit Patrícia Plaja. Sobre si els viatges es van pagar amb fons públics, ha insistit que l'executiu no tenia "res a dir" sobre el tema i que, en qualsevol cas, el "portal de transparència" de la Generalitat recull les despeses de les oficines dels expresidents. En l'oficina de Puigdemont hi treballa Alay.

Boye creu que hi podria haver un delicte de revelació de secrets

A més a més, la defensa d'Alay, liderada per Gonzalo Boye, va formalitzar aquest dilluns dos escrits al jutge de l'operació Volhov, Joaquín Aguirre, sobre la informació del diari nord-americà. Segons ha pogut saber Vilaweb i ha confirmat l'ARA, en aquests escrits l'advocat reclama al jutge que aclareixi si hi ha hagut revelació de secrets en la informació sobre Rússia. Per això, Boye demana que s'actuï "fins a les últimes conseqüències sigui qui sigui el responsable de la comissió del delicte". En un segon recurs, la defensa d'Alay també demana al jutge que faciliti els noms dels membres del jutjat i els agents de la Guàrdia Civil que tenien accés a la part separada de la causa que tractava les escoltes al telèfon d'Alay.

stats