JxSí repetiria victòria al Parlament però l'independentisme podria perdre la majoria absoluta

BarcelonaHa passat poc més d'un any des que el Parlament va iniciar la legislatura i els ciutadans ja han tingut temps suficient per fer-se una idea de com han actuat els partits durant aquest període. L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) mostra un panorama força similar al del passat 27-S. Junts pel Sí tornaria a ser la principal força del país -en cas que ERC i el PDECat decidissin presentar-se plegats- amb un resultat d'entre 60 i 62 escons i una estimació de vot del 37,4%. És a dir, un retrocés de poc més de 2 punts respecte als resultats de les passades eleccions, en les quals va esdevenir la primera força, amb 62 escons i el 39,6% del vot.

El petit retrocés de la coalició que dóna suport al Govern, unida a una de més acusada en l'estimació de vot de la CUP, que podria perdre entre 2 i 4 escons dels 10 que actualment disposa i més del 40% dels votants que li van fer confiança el 27-S, podria deixar l'independentisme a les portes de perdre la majoria absoluta. En el baròmetre, JxSí i la CUP sumen entre 66 i 70 escons, quan la majoria absoluta al Parlament se situa en els 68 diputats.

Tot i que és la CUP qui més retrocedeix respecte a les últimes eleccions catalanes, es manté estable respecte al baròmetre del passat mes de juliol. Únicament perd 0,5 punts en intenció directa de vot, fins a quedar-se amb el 4,5%. Un cop 'cuinada' l'enquesta, el pronòstic del CEO situa els anticapitalistes amb una estimació de vot del 5,2%. En canvi, respecte al mes de juliol, Junts pel Sí és el partit que més retrocedeix. Perd 4 punts en intenció directa de vot i passa del 34,1% al 30,3%, tot i que la 'cuina' del CEO li continua donant la mateixa predicció d'escons, entre 60 i 62.

El partit que més creix en el tercer baròmetre de l'any és el PP, que arribaria als 13-14 diputats, quan al juliol el CEO li pronosticava un màxim de 12 i el 27-S es va haver de conformar amb 11 escons. El director del CEO, Jordi Argelaguet, ha explicat que les enquestes d'aquest últim baròmetre de l'any es van fer precisament quan a Madrid el debat sobre la investidura de Mariano Rajoy estava en el punt àlgid i ha apuntat a aquesta qüestió com una possible explicació al creixement dels populars.

La segona posició al Parlament se la disputarien els mateixos que apunten la majoria d'enquestes. C's perdria entre 4 i 5 diputats respecte al 27-S, però amb 20-21 i una estimació del vot del 15,7% se situa amb un lleuger avantatge respecte als 'comuns', que creixerien dels 11 diputats actuals de CSQP als 19-20 que els atorga l'enquesta. És una situació inversa a la del juliol, quan la confluència d'esquerres va passar lleugerament per sobre del partit taronja. A continuació arribaria el PSC amb 14-15 diputats, el PP amb 13-14 i tancaria la CUP amb entre 6 i 8 escons a l'hemicicle català.

En el cas del PSC, Argelaguet ha reconegut que els efectes de la crisi interna del PSOE podrien no veure's reflectits del tot en l'enquesta, però s'apunten els primers efectes. Els socialistes es mantenen en la intenció directa de vot al Parlament, però cauen un punt al Congrés. Els 'comuns' en serien els principals beneficiats. També l'abstenció, que s'incrementa un 16% entre els antics votants socialistes.

"Empat cupaire" entre el 'sí' i el 'no' a la independència

"Vol que Catalunya sigui un Estat independent?" És la pregunta que un cop més ha formulat el CEO als enquestats. I, un cop més, s'ha expressat la igualtat entre les dues opcions. De fet, aquesta vegada la diferència és irrellevant en termes estadístics. El 'no' se situa en el 45,1% i el 'sí' en el 44,9%. El nivell d'indecisos és del 7% i hi ha un 3% dels enquestats que prefereix no contestar. "És un empat cupaire", ha ironitzat Argelaguet.

"Tenim una meitat del país que vol la independència i una altra que no la vol. És una xifra bastant estable en el temps", ha explicat el director del CEO, tot recordant que no han preguntat què votarien els ciutadans en un referèndum sinó quina és la seva opció preferida. "Pot haver-hi algun element que faci repuntar una opció o l'altra, però en general es mantenen força estables", ha insistit.

Respecte al mes de juliol, el 'sí' cau 2,6 punts i el 'no' en creix 2,5. De fet, el 'no' havia sigut majoritari als baròmetres des de principis del 2015 fins a meitats del 2016. Al juliol va ser la primera vegada en 2 anys que el 'sí' s'havia situat per sobre a l'enquesta.

Per votants, els de JxSí defensen la independència en un 92,7%, seguits dels de la CUP, en un 89,6%.

ERC atrapa els 'comuns' al Congrés

Com s'ha encarregat de recordar Argelaguet en diferents moments de la roda de premsa d'aquest divendres, les enquestes es van fer en ple debat sobre la investidura a Espanya, concretament entre el 17 d'octubre i el 3 de novembre. En aquest context, el director del CEO considera que es pot justificar part de l'increment de vot que el baròmetre atorga al PP, però també a ERC. "Esquerra va aconseguir molta presència als mitjans", ha recordat en relació amb el discurs de Gabriel Rufián. Els republicans creixen fins als 12-13 diputats i empaten amb En Comú Podem, tot i que els 'comuns', amb una estimació del 24,9%, superarien en 4 punts el percentatge de vot d'Esquerra.

La igualtat entre ERC i En Comú Podem en unes eleccions al Congrés és una tendència que es consolida els últims mesos. De fet, ja abans de les últimes eleccions espanyoles, el CEO pronosticava una igualtat que les urnes no van confirmar. Al juliol el baròmetre els deixava també empatats, però a 11-12 escons. Per tant, les dues forces creixen i les que baixen són PSC (6-7), CDC (6-8) i C's (3-5). El PP revalidaria els 6 escons que va aconseguir el 26-J, un més dels que li donava el baròmetre de juliol.

La nota curiosa ha arribat en el torn de preguntes. S'ha demanat a Argelaguet que expliqués per què a l'enquesta continuava figurant el nom de CDC, tot i que el partit ja ha canviat de nom. "La resposta de la gent és espontània i continua dient CDC. El nom de PDECat no s'ha consolidat", ha reconegut.

Junqueras i Puigdemont, els líders més ben valorats

El president d'ERC i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, torna a ser el líder més ben valorat pels catalans. Amb una nota mitjana de 5,29 avantatja en quatre centèsimes el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que millora la seva valoració fins al 5,25. Entre els votants de Junts pel Sí -no es diferencia entre ERC i PDECat-, Puigdemont és, en canvi, qui millor nota obté (7,66), pel 7,54 de Junqueras. Entre els votants de la CUP tots dos també aproven.

El líder dels 'comuns' al Congrés de Diputats, Xavier Domènech, és tercer en la llista fregant l'aprovat (4,99), seguit del primer secretari del PSC, Miquel Iceta (4,67). Els portaveus de la CUP al Parlament, Anna Gabriel (4,26) i Benet Salellas (4,59) arriben a continuació i tanquen la llista el president del grup parlamentari de CSQP, Lluís Rabell (4,22) i els líders de C's i el PP. La cap de l'oposició, Inés Arrimadas, arriba al 2,84, el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, a l'1,96, i el ja exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, és últim amb un 1,58.

La meitat dels catalans posa un 0 al govern espanyol

No és habitual que el CEO pregunti sobre la valoració del govern espanyol. Ho ha fet per primera vegada en el tercer baròmetre del 2016 i el resultat és molt negatiu per a l'executiu estatal. Un 45,9% dels enquestats consideren que la gestió del PP es pot valorar amb un 0 i un 84,6% el puntua per sota del 5. Només el 13,6% dels enquestats aproven la gestió del govern espanyol que, de mitjana, aconsegueix una nota d'1,82.

Pel que fa a la valoració del govern català, els enquestats el puntuen amb una nota mitjana de 4,26. Un 14,3% creuen que JxSí ha fet una gestió nefasta i la valoren amb un 0, lluny de les dades amb què es percep la feina del govern espanyol. Un 47,1% puntuen l'executiu català per sota del 5 i hi ha un 50,3% que l'aproven.

L'atur i la precarietat laboral continuen sent el principal problema per als catalans, seguit de la insatisfacció amb la política i els polítics i les relacions Catalunya-Espanya. L'enquesta, presencial a 1.500 persones, té un marge d'error de 2,53 punts per a un nivell de confiança del 95%.