JxSí en pes i PP eviten que el Parlament debati una reforma de l'impost de successions

BarcelonaEl Parlament no plantejarà una reforma de l'impost de successions per incrementar-ne la recaptació. Almenys per ara, ja que la cambra ha rebutjat amb els vots de Junts pel Sí i el PP la proposició de llei de modificació del tribut impulsada per Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Al seu torn, C's s'ha abstingut davant les esmenes a la totalitat presentades per aquests grups, mentre que el PSC i la CUP han donat suport sense èxit a la tramitació. La pressió de CSQP a ERC perquès es desmarqués de CDC i sumés els vots a la resta de forces d'esquerres ha estat en va i aquest cop la coalició sobiranista ha votat unida.

El portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela, ha defensat la reforma del tribut assegurant que permetria "augmentar els ingressos en uns 400 milions d’euros anuals" incrementant la pressió fiscal al 10% dels catalans i "de forma significativa el 5%". "Els grups han de decidir si estan amb el 5% de contribuents que reben grans herències o al costat de l'altre 95%", havia asseverat el dirigent ecosocialista.

Així, Coscubiela ha denunciat que, "durant anys, la dreta catalana ha impulsat una campanya brutal a favor d’aquest 5%" i fins i tot "algun pocavergonya va parlar de 'l'impost a la mort' [en referència a l'exdiputat d'Unió Josep Sánchez i Llibre], usant les paraules de Donald Trump". En aquest sentit, ha criticat que, des de la rebaixa de l'impost el 2010, "les finances públiques han perdut la possibilitat de recaptar 1.500 milions d’euros mentre es deia que era culpa d'Espanya", a raó d'uns 300 milions d'euros l'any.

Per això, el diputat de CSQP ha afirmat que "el Govern s’escuda en l'actitud del PP per amagar que no exerceix una part de les competències fiscals" que té i, per això, ha proposat apujar la recaptació amb l'impost de successions i "posar-lo al servei de la renda garantida de ciutadania". Igualment, ha assegurat que els catalans no paguen més impostos que la resta de ciutadans de l'Estat, ja que, pel que fa a l'IRPF, "Catalunya té 29 dels 42 trams per sota de la mitjana, és la cinquena comunitat amb més trams per sota".

Amb la proposta de la coalició d'esquerres, "les petites i mitjanes successions seguiran sense tributar", mentre que tampoc ho farien "els habitatges habituals fins a 500.000 euros i les herències de les empreses familiars". Per això, ha denunciat que els contraris a la mesura aposten per "la meritocràcia per als pobres i la plutocràcia per als rics", i ha demanat a ERC –a qui ha pressionat perquè es desmarqués de CDC– que "després no ens vinguin dient que no tenen recursos per fer polítiques socials".

ERC no es desmarca de CDC

Malgrat tot, la diputada de Junts pel Sí Carmina Castellví –independent a proposta d'ERC– ha replicat que "tornar a rebaixar ara les reduccions només dos anys després de rebaixar-se de forma tan acusada no sembla el més adequat", en referència a la recuperació de part de la tributació pactada el 2014 entre els republicans i CiU. "Deixem que la reforma del 2014 s’apliqui durant més temps i ja arribarà el moment de reformar-lo", ha demanat, tot subratllant que es van recaptar 222 milions el 2014 i fins a 378 milions el 2015.

Així mateix, la diputada independentista ha recordat que "la pràctica totalitat de les comunitats tenen grans bonificacions per als grups 1 i 2", cosa que "pot significar la deslocalització dels fets imposables", també pel que fa a l'IRPF i al patrimoni del futur propietari, en cas que el difunt canviés d'empadronament per no pagar l'impost de successions. "Els catalans no es mereixen un augment de la pressió fiscal sense un estudi rigorós de les conseqüències", ha conclòs.

Al seu torn, el diputat del PP Enric Millo ha defensat també la seva esmena a la totalitat destacant que "a Catalunya només baixen els impostos quan el PP hi influeix, i pugen quan l'esquerra torna al poder, i s'escuren les butxaques dels catalans", i ha asseverat que "l'impost de successions ens perjudica per la competència fiscal amb altres comunitats autònomes". "A nou països de la UE no existeix l'impost de successions", ha apuntat, i ha afirmat que "l'adquisició, la tinença i l'ús dels béns ja tributa amb les diferents formes tributàries existents".

Així mateix, el popular ha denunciat, davant les crítiques d'independentistes i grups d'esquerres sobre l'escassa capacitat tributària actual de la Generalitat, que "no hi ha recursos perquè se’n destinen a qüestions que no tenen cap relació amb les polítiques socials". "Els catalans suporten una pressió fiscal per sobre de la mitjana de comunitats espanyoles i suporten fins a 15 tributs propis, mentre que la segona és Andalusia, amb vuit, i la resta en tenen dos, tres o quatre", ha afirmat. Davant d'això, Coscubiela ha ironitzat que sentir el PP "criticar que els catalans tenen massa pressió fiscal és com sentir un piròman criticar que hi ha massa incendis".

C's vol que l'Estat limiti l'autonomia financera de les comunitats

Pel que fa a la resta de grups, Antonio Espinosa ha argumentat l'abstenció de C's perquè, si bé és favorable a l'impost –"és a la majoria de països de l'OCDE", ha dit–, s'ha allunyat de la proposta concreta de CSQP, ja que "hi ha una gran diferència de tributació entre les comunitats autònomes".

Així, aquest partit aposta per simplificar l'impost –per exemple, reduint el nombre de grups de cònjuges–, fixar uns màxims i uns mínims de tributació a través d'una norma estatal, elevar la deducció per a fills i cònjuge per sobre dels 100.000 euros, o que l'habitatge habitual estigui sempre exempt per a familiars de primer grau si també ha de passar a ser l'habitatge habitual, tot recordant que "les renúncies a les herències s’han multiplicat per quatre els darrers anys" per la impossibilitat de pagar l'impost corresponent.

Així mateix, Alícia Romero (PSC) ha donat suport a debatre la proposta de CSQP, ja que "s'estan gravant massa les rendes del treball i massa poc la riquesa, ja sigui estalviada o heretada", i ha carregat contra ERC, que va defensar quan era a l'oposició apujar la tributació en aquest impost –i, de fet, així ho va fer en la reforma del 2014–. "Potser és que abans s'enganxa un mentider que un coix, no tenen la valentia de plantejar aquesta qüestió", ha lamentat la socialista.

Finalment, la cupaire Eulàlia Reguant ha reclamat abordar la reforma d'impostos com el de successions per incrementar la recaptació –és una de les demandes per donar suport als pressupostos, un aval que per ara perilla força–. "No podem donar suport a esmenes a la totalitat que vetin debats en favor d’una progressivitat més elevada o en contra de la regressivitat impulsada fins ara", ha defensat la diputada de la CUP.