JxSí planteja situar al setembre la llei de desconnexió i el referèndum

BarcelonaL'opció d’aprovar la llei de desconnexió al setembre i acostar-la al referèndum pren força. Si més no, a Junts pel Sí. Tot i que al mes de gener es pretenia jugar amb la carta d’avançar el referèndum abans de l’estiu si augmentava la pressió judicial de l’Estat, la probable absència aquesta primavera del judici contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els preparatius logístics del referèndum fan que la coalició independentista es plantegi ara concentrar-ho tot després de les vacances. És a dir, aprovar la llei de transitorietat jurídica, convocar el referèndum i celebrar la votació durant el mes de setembre, aprofitant la Diada per propiciar un clima de “mobilització permanent”.

“És l’únic que podria variar en el full de ruta”, expliquen a l’ARA diverses fonts consultades. Fins ara l’aprovació de la llei de desconnexió se situava a finals de juliol, una possibilitat que ha perdut suports dins el grup parlamentari. Fonts de JxSí assumeixen que s’ha de concentrar i fer un plenari a principis de setembre, abans del debat de política general, tot i que no és un fet habitual -en els últims 10 anys només ha passat una vegada i per un fet excepcional com la qüestió de confiança-. El president, Carles Puigdemont, va explicar dilluns passat, en el marc de la roda de premsa sobre les sentències del 9-N, que el referèndum es farà “a finals de l’estiu o a principis de la tardor”. I el vicepresident, Oriol Junqueras, ho va reiterar en l’entrevista que l’ARA va publicar ahir.

Fonts parlamentàries defensen aprovar poques setmanes abans la llei de desconnexió, que consideren que obrirà un xoc amb l’Estat sense precedents. Segons el full de ruta de Junts pel Sí, és la norma que ha d’emparar legalment el referèndum i regular el pas de la legalitat espanyola a la catalana. Concentrar la desconnexió i el referèndum al setembre evitarà exposar la llei de transitorietat durant l’agost i, per tant, endarrerirà l’actuació del Tribunal Constitucional, que s’assumeix que voldrà evitar l’aprovació de la norma. L’objectiu de la coalició és que el Govern pugui convocar el referèndum sense que la llei estigui impugnada prèviament.

La CUP, però, defensa que el pols amb l’Estat comenci abans i assegura que si el Govern ho acaba situant tot al setembre serà fruit d’una “decisió política” i no pas d’una impossibilitat logística. Fonts cupaires entenen que, si hi ha voluntat per part del Govern, encara hi ha marge per aprovar la desconnexió i votar abans de l’estiu.

Pendents dels ingressos

Quan Puigdemont va situar el referèndum al full de ruta ja va parlar del setembre. Ell, però, va instar els consellers a tenir tots els preparatius a punt al juny i, fins ara, no se n’ha desdit. És més, fonts governamentals asseguren que es treballa amb aquesta màxima per poder “jugar amb el factor sorpresa” i mantenir el calendari “obert” tant com sigui possible.

Quins són els arguments que esgrimeixen fonts de Junts pel Sí per concentrar-ho tot al setembre? En primer lloc, perquè fer un referèndum sense acord amb l’Estat implica més dificultats per gestionar l’endemà d’un hipotètic sí a la independència. I, tot i que des de la Generalitat s’afirma que es treballa “a tota màquina”, també es reconeix que un parell de mesos més ajudarien a tenir més ben preparades les estructures d’estat, que el Govern diu que està impulsant des del 2012.

També hi ha motius econòmics, assenyalen les mateixes fonts. Al juliol els ingressos de la Generalitat reben una important empenta via transferències de l’Estat. Només la liquidació del 2015 (que es paga dos anys després) reportarà uns 1.600 milions d’euros i la recaptació de l’impost de patrimoni (que fa el govern espanyol) uns 500. Més de 2.000 milions en joc si el ministeri d’Hisenda decidís no transferir a la Generalitat els recursos com a càstig en ple xoc.

El paper de la mobilització

El tercer motiu és la capacitat de sostenir la “mobilització permanent” que les entitats promouran entre la desconnexió i el referèndum. Com en la campanya per a les eleccions del 27-S, part de l’independentisme considera que les mobilitzacions de la Diada ajudarien a crear un ambient propici per al referèndum. Des del moment en què el Parlament voti la llei de la desconnexió, les entitats es preparen per no abandonar el carrer fins que es garanteixi que se celebra la votació per la independència. I mantenir la protesta, sense l’agost al mig i en un període curt, és una missió més assumible.

El procés sobiranista va començar amb la gran manifestació de la Diada del 2012 i, cinc anys després, el Govern i les entitats pretenen que un altre setembre sigui el que decideixi el futur del país.

Els quatre passos de l’independentisme per desconnectar després de l’estiu

Llei de transitorietat

Junts pel Sí i la CUP tenen la intenció d’aprovar la llei de transitorietat per lectura única (en un sol debat) per esquivar el veto del TC. La nova norma, que hauria de desconnectar la legalitat catalana de l’espanyola, està pràcticament enllestida, però els grups independentistes la mantenen en secret. De fet, no tenen previst iniciar-ne el tràmit parlamentari fins que no s’acosti la data prevista per a la desconnexió i el referèndum.

Decret de convocatòria

Un cop aprovada la llei, el Govern estarà preparat per firmar el decret de convocatòria. Està previst fer-ho el mateix dia de la desconnexió per garantir que la nova legislació catalana està lliure d’impugnacions en el moment de convocar la consulta. I la votació es farà a finals de setembre. Segons va explicar la setmana passada el vicepresident, Oriol Junqueras, la firma del decret es farà de manera col·lectiva per tots els membres del consell executiu.

Mobilització permanent

Les entitats sobiranistes no volen “cremar cartutxos” abans d’hora i prefereixen reservar forces de cara a una “mobilització permanent” que consolidi la desconnexió i la celebració del referèndum. L’aprovació de la llei de transitorietat jurídica al Parlament anirà acompanyada d’un gran acte de suport per part de l’independentisme, que les entitats i els partits preveuen allargar durant la campanya electoral. La Diada tornarà a marcar un clímax reivindicatiu.

La jornada de votació

“A finals de l’estiu o principis de la tardor” se celebrarà el referèndum, segons el full de ruta del Govern. La pregunta que es fan públicament JxSí i la CUP és “què farà l’Estat per evitar-ho”. El precinte dels col·legis electorals i la intervenció de l’autonomia són dues opcions que el govern espanyol posa sobre la taula. “Si es precinten escoles, ja ho farem a les parròquies, als CAP i als casals d’avis”, va destacar fa unes setmanes Irene Rigau.