La CUP aprova "deslliurar-se" de l'acord d'estabilitat i avisa: "JxSí s'ha de posar les piles urgentment per fer la ruptura"
L'assemblea d'Esparreguera demana no validar uns pressupostos que no siguin desobedients amb l'Estat i els mercats. Uns 800 cupaires es reuneixen a Esparreguera per debatre la seva estratègia política i quin model organitzatiu volen
Esparreguera (Baix Llobregat)L'assemblea de la CUP ha aprovat "deslliurar-se" de l'acord amb Junts pel Sí per "exercir la seva funció de dinamitzador de la ruptura independentista", si l'executiu de Carles Puigdemont "no aposta per la ruptura democràtica i segueix avalant la continuïtat de polítiques de retallades i de caire autonomista".
Es tracta d'una esmena a la ponència base proposada per l'assemblea local de Sant Pere de Riudebitlles que, segons ha pogut saber l'ARA, s'ha aprovat per 281 vots a favor i 184 en contra. Aquesta esmena, molt crítica amb el pacte amb CDC i ERC, afirma que l'objectiu de la CUP és "ampliar la base de l'independentisme per l'esquerra", i per assolir-ho ha de tenir "les mans lliures per fer oposició dura al Govern". "L'acord d'estabilitat parlamentària suposa un obstacle a aquests objectius", sentencia. Fonts de la CUP han explicat que es tracta d'un "marc teòric" i que caldrà veure com això es trasllada a la pràctica.
El membre del secretariat de la CUP Xevi Generó ha comparegut davant dels mitjans per explicar les conseqüències de l'aprovació d'aquesta esmena. Segons el portaveu del secretariat, la CUP "només està lligada a la declaració de ruptura del 9-N" i ha traslladat tota la pressió a Junts pel Sí. "S'han de posar les piles urgentment per fer la ruptura", ha sentenciat, refermant que la CUP "no trenca" l'acord. "Qui ha deixat en paper mullat l'acord no som nosaltres", ha dit.
"O la ruptura es materialitza en passos ferms o no estem lligats de peus i mans a una estabilitat que no suposi avançar en aquest camí", ha resumit. Generó ha posat en dubte que el pacte d'estabilitat amb Junts pel Sí hagi permès avançar cap a la ruptura i ha dit que l'esmena "deixa clar" que la CUP manté "la mà estesa per a la ruptura democràtica amb l'Estat", però que els cupaires necessiten "poder ser lliures" per revertir retallades i privatitzacions per ampliar la base social independentista per l'esquerra.
Uns pressupostos "desobedients"
L'esmena també demana que els anticapitalistes "no entraran en cap dinàmica que suposi avalar uns pressupostos que no es plantegin la desobediència clara i frontal en relació a les imposicions de l'Estat i dels mercats i que no es plantegin la reversió de les privatitzacions i les retallades". La decisió dels pressupostos es prendrà en qualsevol cas en una reunió del consell polític i del grup d'acció parlamentària de la CUP.
El text que s'ha aprovat critica que Junts pel Sí entengui la declaració del 9-N com una "concessió" perquè la CUP s'obrís a investir Artur Mas. "La CUP es presenta com a soci d'un Govern que no materialitza passes irreversibles cap a la ruptura i que du a terme les polítiques pròpies del projecte social-liberal i privatitzador de Junts pel Sí", assegura. A més, demana forçar la celebració d'un referèndum unilateral sobre la independència com a molt tard el gener de 2017 i no avalar "en cap cas" la celebració d'unes noves eleccions autonòmiques que "dilatin" el procés.
En canvi, no s'ha aprovat per pocs vots de diferència una esmena a la totalitat que van registrar 15 assemblees locals –com les de Sabadell, Tarragona, Terrassa o Reus– per definir "límits clars" a l'acord amb Junts pel Sí i que exigia no aprovar uns pressupostos que suposin "l'acceptació dels límits de l'autonomia" i de "l'agenda neoliberal" del govern de JxSí. Aquesta esmena ha rebut més vots a favor (217) que en contra (205), però les 34 abstencions han evitat que s'aprovés (totes les esmenes s'han d'aprovar per majoria absoluta).
Aquestes decisions s'ha pres en l'assemblea nacional ordinària que els anticapitalistes celebren a Esparreguera, gairebé cinc mesos després de l'acord 'in extremis' amb Junts pel Sí per investir Carles Puigdemont i iniciar la legislatura. S'esperen uns 800 cupaires (el 40% dels militants, molt desgastats dels últims mesos) que, en últim terme, han de definir l'estratègia política de la formació a curt i mitjà termini, i el model organitzatiu que volen per al seu partit.
Si bé és cert que la tensió entre les bases ha disminuït, fonts de diferents sectors afirmen que en l'assemblea es tornaran a veure dos blocs divergents. Encara que la majoria de militants de la CUP no s'enquadra en cap organització, Endavant (contrària a l'acord amb JxSí) i Poble Lliure actuen a la formació com a corrents.
Una direcció de més consens
Encara que el debat organitzatiu s'havia d'ajornar per una assemblea extraordinària a la tardor, el consell polític va decidir finalment obrir els estatuts perquè s'hi fessin esmenes. Entre els punts que s'han aprovat, la CUP introduirà millores per adaptar la formació al creixement del partit, com el vot telemàtic en alguns casos. Els seus defensors, de l'entorn de Poble Lliure, asseguren que és la via per conciliar la militància amb la feina i la família, però els detractors al·leguen que l'essència de la CUP és l'assemblearisme i el debat, i el vot telemàtic ho limitaria.
A més, onze dels 15 membres del secretariat s'escolliran a través de candidatures conjuntes per buscar més cohesió del secretariat. Fins ara cada militant podia votar vuit dels 15 membres de l'òrgan, que es presentaven individualment.
En canvi, s'ha rebutjat alliberar quatre dels 15 membres del secretariat perquè tinguin sou del partit. Els que hi estan en contra –el sector més proper a Endavant– defensen que això provocarà una jerarquització del partit i un sistema organitzatiu semblant a un partit tradicional.
També s'ha tombat limitar el pes del grup d'acció parlamentària (les entitats afins emmarcades a la CUP-Crida Constituent) quan la CUP s'enfronti a posicionaments que "afectin de manera clara l'estratègia política de la candidatura i generin una tensió i un debilitament en la cohesió interna de la mateixa CUP". .