Junts pel Sí i la CUP pacten incloure un "mecanisme unilateral" de participació en el procés constituent
La comissió d'estudi del procés constituent clou els seus treballs amb la votació de les conclusions. ERC destaca que no inclouen "canvis respecte al full de ruta" inicial
BarcelonaJunts pel Sí i la CUP han pactat aquest dilluns incloure un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic" en el procés constituent. Tots dos grups, que divendres havien presentat les seves conclusions per separat, han transaccionat aquest dilluns un text en què s'inclou aquest mecanisme unilateral però on no es concreta si s'està parlant del referèndum unilateral d'independència (RUI).
El text pactat entre els dos grups, informa Europa Press, inclou una primera fase de procés participatiu, una segona de desconnexió amb l'Estat a través de la convocatòria d'unes eleccions constituents que donin pas a l'assemblea que redactarà la futura Constitució catalana, i una tercera etapa perquè aquesta Constitució sigui ratificada per la via d'un referèndum.
És en la segona etapa, la de la desconnexió amb l'Estat, on s'especifica que aquesta es durà a terme a través de l'aprovació de les tres lleis de desconnexió i d'un "mecanisme unilateral d'exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l'assemblea constituent". A més, tots dos grups subratllen que les lleis de desconnexió "no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal".
Tanmateix, el text no precisa si aquest "mecanisme unilateral" pot ser el RUI. De fet, durant les intervencions dels grups, el diputat de Junts pel Sí Lluís Corominas no ha fet cap referència a la qüestió, i s'ha limitat a parlar de la importància de l'aprovació de les lleis i de les "eleccions constituents".
Per contra, qui sí que ha parlat obertament del referèndum unilateral ha estat la diputada de la CUP Mireia Boya, que s'ha mostrat completament a favor del referèndum i ha avisat que no pot ser consensuat "amb un Estat com aquest". "Quan parlem d'aquest referèndum, d'aquest mecanisme unilateral i democràtic, es parla de les garanties democràtiques que tindrà, que les posarà el Parlament", ha dit la diputada.
Aquest dilluns s'ha reunit per última vegada la comissió parlamentària del procés constituent i ho ha fet per votar les conclusions a les quals han arribat els grups després de quatre mesos de debat. Ara aquestes conclusions s'elevaran al ple del Parlament, que les votarà en l'última sessió del curs polític, prevista per a l'última setmana de juliol.
De moment, aquest dilluns les conclusions han prosperat amb els vots de JxSí i la CUP, mentre que Catalunya Sí que es Pot (CSQP) només ha votat a favor d'alguns punts. Lluís Rabell ha criticat les conclusions perquè suposen "un 'agitprop' independentista i no un procés constituent". A més, ha avisat que sense un referèndum acordat amb l'Estat "res tindria validesa i legitimitat". Per la seva banda, Santi Rodríguez (PP) ha carregat contra JxSí i la CUP perquè les conclusions són "profundament contràries" a les lleis vigents.
ERC avisa CSQP que el marge s'estreny
El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha valorat molt positivament haver assolit aquest acord, que permetrà que les conclusions es votin en el darrer ple del Parlament del període de sessions. "Són unes conclusions simples, clares, que reconeixen que no hi ha marge per al reconeixement del dret a decidir a l’Estat i que cal iniciar un procés constituent de manera immediata i amb conclusions vinculants", ha afirmat, per bé que també ha destacat que no hi ha "canvis respecte al full de ruta" inicial.
Així mateix, ha subratllat que és "important haver pogut sortir amb un acord amb la CUP, tot i que ens hauria agradat que fos més ampli", per bé que ha lamentat que "Catalunya Sí que es Pot ha donat zero marge de possibilitat". "Ens sorprèn que renunciïn a l’únic procés d'apoderament ciutadà", ha etzibat Sabrià abans d'avisar: "Els continuarem esperant, però el temps s’acaba".
Preguntat sobre el "mecanisme unilateral d'exercici democràtic", el dirigent republicà l'ha equiparat a l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, que certificaria la desconnexió, tot i que més endavant aquesta acció "es podria complementar" amb altres, que no ha volgut concretar si podrien ser el referèndum unilateral d'independència que ja exigeix l'ANC.